10 d’oct. 2012

AMARATS DE SUOR REIVINDICATIVA

Refused

Qui: Refused
On: Razzmatazz
Quan: Dijous 4 d'octubre
Euros: 25


Havien de tornar. La gira de reunió ens va agafar a tots per sorpresa, qui sap si per la ruptura de forma abrupta i en el moment àlgid de la seva carrera. La data, el cartell i la sala eren immillorables. Una banda de l’energia i la intensitat de Refused és millor veure-la en una sala de mig format que no pas en un festival, i sobretot quan són els caps de cartell.

A última hora ens vam assabentar que el concert tindria dos convidats de luxe, els bascos Cohen, i Moksha, els salvatges del Montseny. Gran alegria, tot i que, per les limitacions horàries de la sala, suposaria que tot fos massa ajustat. Dit i fet, arribo quan Moksha ja estan infligint un càstig sever a la audiència. Salvatges, atronadors. Té molt de mèrit el que estan fent. No decaure, anar sortejant obstacles i sonar tan convincents. Convidats de luxe, a l’alçada de les circumstàncies.
Passaven uns deu minuts de les nou. L’immens teló negre va caure. Darrere la banda sueca va començar amb "The Shape of Punk to come". Revelador i directe a la galta. Sense haver recobrat l’alè, "Refused Party Program". Així qualsevol. A partir d’aquí, repàs al més destacat de la seva discografia, alternats amb proclames -algunes ja ens sonaven d’altres ocasions, però d'altres preparades per l'ocasió. Particularment honesta va ser l’autocrítica abans de "Summer Holydays vs Punk Routine". D'altra banda, qui sap si pel fet d'estar més rodats o ésser els protagonistes del concert, aquest cop vam poder escoltar altres èxits de la banda com "Deadly Rhythm", "Life Support Addiction" o l’especialment celebrada "Circle Pit". Anaven cremant cartutxos fins que van arribar al Bis, aquest cop reservat per "New Noise" i "Tannhäuser/Derrive". Final apoteòsic. Cossos suats, punys alçats i gratitud recíproca.
En tornar cap a casa m’envaeixen els dubtes. Qui saps si per les expectatives dipositades, com tants altres cops, massa altes. El record és agredolç, no sé si l’explosió d’adrenalina i energia va ser superior al passat Primavera Sound que no pas al Razzmatazz. Van tornar a fer un concert espectacular, però amb tics de banda que porta temps de gira. No puc fer anar enrere la màquina del temps, però com a mínim ja s’han deixat veure en diferents formats. Els hi estarem agraïts.


Fotografia de portada: Teresa Sedó
Text: Joan Palahí
Correcció: Joanaina Font