25 d’oct. 2012

1R ALOUD MUSIC FESTIVAL


Després de deu anys publicant (grans) discos com els successors de 12Twelve, AtletA, descobrint-nos Joe K-Plan o Toundra era indubtable que, si la discogràfica Aloud es llançava a la piscina a muntar un festival, molt del protagonisme recauria en la música instrumental.

Dit i fet. Els dies 7, 8 i 9 de febrer Aloud Music farà el seu primer festival i ja tenim els tres primers noms.

Amb la vista posada a fer una espècie de El Millor Del Món és la música instrumental (ja veig en Quique Ramos estirant-se els pèls del pit a grapats mentre l'Spotify li salta a una cançó d'Explosions In The Sky), haig de començar explicant l'impacte que em va suposar llegir, el 2006, un article del capo d'Aloud titulat "Instrumentales pero imprescindibles", amb el qual el molt cabró em va tenir en fora de joc durant mesos. D'un plumàs em va presentar a Yndi Halda, The Octopus Project, That Fucking Tank, 65DaysOfStatic, Battles, The Samuel Jackson Five, September Malevolence The Advantage i The Joe K-Plan (entre d'altres), que em varen tenir ocupat, feliçment ocupat, mesos i fins i tot anys.
Més tard, ell, en Sergio, va portar Yndi Halda a Sidecar. És un dels concerts més macos que he pogut veure a aquesta sala. Recordo -no m'ho imagino, ho recordo- que tota la sala estava un pam per sobre del terra i ningú va fer peu fins acabar el concert. Això és una dada, no imaginació meva. Els Battles també han acabat venint, i That Ficking Tank, també, un parell de cops. Ho sé perquè he anat seguint de prop durant anys gairebé tots els grups que en Sergio va proposar en aquell post .

Hi ha grups que fins i tot, a dia d'avui, encara segueixo.

I sembla que no sóc l'únic. A en Sergio, el capo d'Aloud, se'l podrà criticar per coses (ara mateix no se me n'acut cap, però, collons, és humà, alguna cosa criticable ha de tenir, dic jo), però pel que no se'l podrà criticar mai és per chaquetero o per deixar-se emportar per modes. Els K-Plan els va acabar fitxant per a la seva discogràfica, després de 12Twelve segueix confiant (els portaven el management) en AtletA, i ara té a Toundra o Fira Fem en "nòmina". És fàcil deduir que és una persona amb passió per la música que veritablement li agrada, coherent, amb empenta i molt de gust.

No sé què s'haurà plantejat exactament a l'hora de confeccionar el festival, però sí sé què es percep. L'Aloud Music Festival seran tres jornades i cada una serà a una sala diferent. El dia 7 de febrer serà a Sidecar, el 8 a La [2] i el 9 a la gran d'Apolo. Cap solapament, cap necessitat de posar un grup gros a una sala petita o a la inversa, cap necessitat de fer un sol dia però por todo lo alto, res d'això; tot ordenadet, accessible, còmode i buscant grups de mida de sala petita i grossa. Després caus en les dates -el 7, 8 i 9 de febrer-, els mateixos dies que el Tanned Tin de Castelló. A l'hora de programar un té en compte aquests detalls. Sap que el públic és, teòricament, diferent, però que a la pràctica és molt semblant i coincident, i també sap que segurament no traurà cap espectador del Tanned. El festival d'Aloud està programat amb valentia i pensant en què vol un. I això es fa del tot evident mirant els tres primers noms: The Samuel Jackson Five, Yndi Halda i Toundra. Dos dels que va anomenar instrumentales pero imprescindibles i el seu actual buc insígnia.

Aquest festival no serà recordat per la seva quantitat d'estribillos ni per fer cap karaoke core. L'Aloud Music Festival promet molta música instrumental, tanta que ahir el Sergio mateix comentava al Facebook de GN el següent: "El nou disc d´Yndi Halda (del qual presentaran nous temes) portarà veus a gairebé tots els temes. I a l'últim dels TSJ5 també hi ha veus. Serem sincers... la primera idea era fer-ho sense cap veu".
.

Amics, això acaba de començar, però ens les prometen felices.

Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció:Joanaina Font