26 de set. 2012

UN ANY MÉS, UNS EMMYS MÉS


Segurament, la gala dels Emmy que es va celebrar durant la matinada del diumenge 23 no passarà a la història de la televisió. Comandada per Jimmy Kimmel, potser el menys graciós dels presentadors de late-night americans, la cerimònia es va caracteritzar per anar de cara a barraca, sense gaires floritures entre categoria i categoria.

Com vam predir en la nostra travessa, Modern Family i Homeland van arrasar en els apartats de comèdia i drama, respectivament. Va haver-hi alguna sorpresa i guardonats ratllant el surrealisme, com Jon Cryer, que es va endur el premi a millor actor protagonista de comèdia per Two and a Half Men, però vam trobar a faltar algun sketch brillant o digne de recordar. Així i tot,  nosaltres hem fet un esforç i, rascant, hem aconseguit confeccionar una llista dels moments més destacables d'una cerimònia totalment oblidable.

1. Lena Dunham, com déu la va portar al món: Fent bandera de la seva falta de complexes a l'hora de sortir nua en pantalla, la nova sensació de la televisió americana va accedir a aparèixer despullada, això sí amb els pits pixelats, en el gag inaugural de gala. En un sketch coral, protagonitzat per la majoria d'actrius còmiques nominades de la nit, Dunham va sortir mig nua asseguda a la tassa del vàter mentre es menjava un enorme pastís de merengue.Si sou seguidors de la seva sèrie sabreu que l'actriu no té cap tipus de problema en menjar els dolços més variats al lavabo.



2. Jon Cryer, el discurs d’agraïment més impostat. Contra tot pronòstic, l’actor, que per primer cop competia com a protagonista i no com a secundari, es va endur el guardó per la seva actuació a Two and a Half Men. El seu discurs d’agraïment es va caracteritzar per destil·lar un tuf de falsa sorpresa. Era impossible no imaginar-se Cryer assajant cares d’estupefacció davant del mirall abans de la cerimònia. Si, a més, li sumem que competia amb pesos pesants de la comèdia, inevitablement el discurs es feia indigerible.



3. Julia Louis-Dreyfus i Amy Poehler, un tàndem perfecte. Julia Louis-Dreyfus és una actriu complicada: o l’adores o l’odies. L’Acadèmia de la Televisió l’estima sense reserves i la va coronar com a la reina de la comèdia, passant per davant d’Amy Poehler (Parks and Recreations), l’eterna nominada als Emmys i mai premiada. Així i tot, sembla que entre les dues còmiques sortides de Saturday Night Live no hi ha cap vestigi de competència i van regalar al públic de la gala un dels millors gags de la nit en intercanviar-se els seus discursos d’agraïment. Impagable sentir Louis-Dreyfus acabar el seu parlament dient "Lastly, it's a shame that Amy Poehler didn't win" (I, finalment, és una pena que Amy Poehler no hagi guanyat).



4. Jon Stewart, Stephen Colbert i Jimmy Fallon a la carrera. El Daily Show de Jon Stewart es va endur per desè any consecutiu l’Emmy al millor programa de varietats. El presentador per poc no pot recollir el guardó: els seus competidors Stephen Colbert i Jimmy Fallon el van perseguir pel passadís principal per impedir que pugés a l’escenari. Un gag que demostra, com també ho va fer la interacció de Dreyfus i Poehler, que potser seria millor confiar en la capacitat còmica d’alguns nominats que en els guionistes de la gala.


5. Tracy Morgan, una absurditat. Un dels moments més absurds i vergonyosos de la nit va ser quan Jimmy Kimmel li va demanar a Tracy Morgan (30 Rock) que s’estirés al terra de l’escenari per fingir la seva mort, perquè els espectadors ho tuitegessin i l’audiència pugés. En definitiva, un gag que ningú va entendre i pel qual pocs van riure.


6. Ashley Judd, el monstre. Les entregues de premis són un bon moment per fer un repàs dels excessos estètics d'algunes actrius. Entre les que van assistir als Emmy no hi ha dubte que la més terrorífica va ser Ashley Judd, nominada a millor actriu per minisèrie, i la seva cara deformada per culpa del Botox. Ja no queda ni rastre d'aquell rostre natural i angelical.

7. Michael J. Fox, l’ovació de la nit. Michael J. Fox té el cor robat a Hollywood i al públic. La seva lluita contra el Parkinson i el seu pròxim retorn a la petita pantalla com a protagonista l’han convertit en un dels personatges més estimats de la televisió americana. Els seus companys li ho van demostrar amb una de les poques ovacions de la nit.


8. Damian Lewis, el millor discurs. Les cerimònies de premis solen tenir un gran inconvenient: discursos gairebé fotocopiats, sense cap mena de gràcia i prescindibles. Malgrat que aquesta regla es compleix gairebé sempre, de tant en tant ens trobem amb alguns agraïments que ens fan somriure. D’aquesta darrera edició dels Emmys, ens quedem amb el de Damian Lewis, protagonista de Homeland i guanyador al premi al millor protagonista de drama, i la frase: "I don't really believe in judging art, but thought I'd show up just in case" (No crec que es pugui jutjar l’art, però vaig pensar: passa-t’hi, per si de cas).


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Alejandra Palés
Correcció: Joanaina Font