18 de set. 2012

L'EXDOBLE VIDA DE LUCRECIA

Lucrecia Dalt
Commotus
Any: 2012
Discogràfica: HEM Berlin

Ja passa això amb molts músics i grups. Un cop vistos en directe i escoltats en disc surten a la llum el Dr. Jekyll i Mr. Hyde que porten a dins. Allà on en viu resulten físics i contundents, és tot anèmia en format enregistrat o, per contra, la cohesió instrumental i/o rotunditat expressiva en estudi esdevé manca de destresa sonora i/o inseguretat escènica en directe. Perquè que es perdin matisos entra dins la lògica (i és fins i tot bo, que no estem parlant de naturalesa morta) del contrast de mitjans.

En el cas de la colombiana i resident a Barcelona Lucrecia Dalt no és que fos exagerada aquesta sensació -la de l'anèmia- amb Congost (2009), el seu primer treball, però sí força evident tant a l'oïda com al tacte de les seves vibracions. A Commotus, per sort, es produeix l'enteniment entre ambdues vessants.

Tot i sonar més recollit que els seus directes, aquest nou àlbum aconsegueix captar l'essència de la música de Lucrecia a pèl, aquella subtil cruesa sonora de la qual alguns hem pogut gaudir en les recents aparicions (al Caudorella d'aquest any, o com a telonera de Bitchin Bajas) d'aquesta one-woman-band 'armada' amb baix/guitarra, un iPod per als samplers i altres efectes sonors més puntuals, i pedals. Corre la sang per l'ambient tant nocturn com sensual d'aquest treball.

I després, és clar, les cançons. Commotus recull un notable repertori reforçat per la coherència estilística, on la foscor no és agressiva però sí tèrbola, ja sigui amb insinuacions dub ("Conversa"), tensió rockera ("Mohan"), atmosferes lynchianes ("Turmoil" i la seva fantàstica percussió; el gospel fantasmagòric i experimental "Saltación"), o grans ("Escopolamina"; "Esplendor") i petits onirismes mutants ("Waste of shame" i la seva distorsió de baix; la falsa calidesa de "Do I dare disturb your dreams").

L'artista està acompanyada per invitats a "Silencio", una de les millors peces d'aquest treball, on Julia Holter afegeix una melodia espectral d'harmonium a la guitarra retorçada i el suport rítmic gasós del tema, i a "Batholith", on compta amb el baix raquític -en el bon sentit- de Luke Sutherland.



Així doncs, Lucrecia Dalt creix en estudi amb el seu segon disc i aconsegueix equiparar-lo a la seva vàlua en directe.


Fotografia de portada (font): Looks like music
Text: Arnau Espinach
Correcció: Joanaina Font