18 de set. 2012

LA GRAN CRÒNICA VIGATANA


La Gran Crònica Viguetana pretén ser un punt d'inflexió en varis àmbits: Primer en la manera de veure i viure la música; segon, en la manera d'explicar i parlar sobre música; i tercer, en la literatura en general.
No, és broma, l'únic que pretén és cridar l'atenció i que més gent llegeixi el que hi ha dins d'aquest post.

Vull evitar parlar de grups en concret. Vull parlar del que es pot sentir i respirar quan s'està a Vic un dia com qualsevol d'aquests tres dies de festa.
Tot comença quan a la capital d'Osona neix el Mercat de Música Viva de Vic, un festival pensat de cara al comerç, a allò que pertany a les indústries culturals i que, evidentment, surt de la cultura del Copy Left, Creative Comons, del DiY, de la proximitat, de base. Amb això, fa 13 anys (ull, tretze, parlem del 1999!) neix el Sugar Il·legal Fest, que, com diu el nom, és un festival il·legal que es fa al Sucre de Vic. Grups tocant a terra, al mateix nivell que el públic, on els ulls miren en línia recta i troben altres ulls. DiY i ganes de fer possible una altra cultura deslligada del Mercat. L'inVICtro n'és una altra mostra. Nascut el 2002 i amb un caire diferent als del Sucre, romanen a un espai plàcid i idoni per veure-hi molt bona música: el teatre de l'Institut del teatre de Vic. Cadires amb molt bona visibilitat i un ambient encarat a paladejar la música, així com la programació: curosa de recolzar l'escena d'Osona i sense gaire por d'endinsar-se en disciplines musicals poc afavorides al temps. Capaços de programar als osonencs Stole el 2004 (presents aquest any a l'Hoteler) o als gironins La Suite Mosquito o el bisbalenc Guillamino el 2005 demostren la poca necessitat d'estar a l'última o d'agafar-se a la corrent predominant buscant, amb el gust d'ensenyar, allò que t'ha agradat als teus iguals de la ciutat.

I durant molts anys va ser així: picotejar alguna cosa a l'inVICtro i anar-se a desafogar, cantar i cridar al Sugar Il·legal Fest.



No parlarem de pesos i necessitats de cada un dels dos festivals, però com a demostració de la importància remarcable que cadascun té, s'ha de dir que grups com els ara celebrats Furguson, L'Hereu Escampa o Mates Mates s'han cuit a foc lent (en realitat era ràpid, tupà tupà ben ràpid) sota la xemeneia del Sucre. Furguson va fer el seu primer concert al Sucre, no al MMVV.

Després, l'esclat (i no volem dir la cadena de supermercats també osonenca) de propostes i festivals al marge del MMVV.
Aquest any podíem comptar amb els següents anti MMVV o off MMVV: els mentats inVICtro i Sugar Il·legal Fest, més l'aclamat Festival Hoteler, el Música Morta i l'Atònit sonor. Tot durant els 13, 14 i 15 de setembre, mentre el MMVV acaparava la ciutat.

Posem tots els grups que han tocat aquests tres dies a Vic fora del MMVV?
Boreals, Balago, Nult, I'm, Illinoise, Te Mare, Brot, Striko, Burning Bus, Va k Txuta, Energumenos, Tolerancia Cero, Eiter, Lloret Salvatge, Ultratomba , El tercer semestre, Esperit!, El Petit de Cal Eril, Carla, David Inexacte, Dulce Pájara de Juventud , Piñata, Mates Mates, EARS, Naturalesa Salvatge, Súper Gegant, Taurons, Eiter, Síctor Valdaña & TCTO , Za!, Hurricäde, Stole, L’Hereu Escampa, Aliment, Jilguero, Borders, Please Wait, Wann, OHIOS, Beach Beach, Cut the End, Furguson, Univers, Headbirds, Double Dragon, Miss Carrussel, Wind Atlas, Bedroom, Fail, FP, Èric Fuentes & El Mal, Repeter, We Can't be Lovers, Joan Colomo, Aitor Nieve, Interlude, Turnstile, Tropical Iceland, Bullit i Ted Leo.



Prou bé, no?
Doncs no són tots. Aquests eren només els gratuïts. Falten els de l'inVICtro, que costaven 6€ cadascun: Petit, Esther Condal, Ferran Palau, Oso, Ocellot, Guillem Roma & Camping Band Orchestra, Olivermoon i Nico Roig i Maria Montferrer.
Això sí és tot el que es va poder veure durant tres dies a Vic sense haver de trepitjar cap dels escenaris del MMVV. (Cal tenir present que em puc haver saltat algun canvi d'última hora i que hi ha grups que varen tocar a dos festivals diferents.)


S'ha de tenir en compte el present any i la complicada situació econòmica que vivim, la crisi, que fa escassejar els recursos per fer venir grups d'arreu. Els de l'inVICtro deien clarament que estaven afectats; de fet, només cal veure la quantitat de programació que tenien aquest any amb relació als anteriors.



El que ara mateix té Vic, no conec cap ciutat del món que ho tingui.
Sí, hi ha els gegants SXSW d'Austin o el CMJ de Nova York, però costen uns quants quartos més al públic.
Imagineu-vos (els que no hagueu trepitjat Vic aquest passat cap de setmana) què era passejar per allà.
Estar fent una cervesa a les portes de l'Institut del Teatre i sentir un rum rum, anar a la cantonada i veure el Casal Manel Viusà d'on surten cants de sirena punk i gent de celebració. A l'altra cantonada, l'Atònit, i en creuar el MMVV amb els seus grans escenaris i els seus grups (no ens enganyarem, hi havia grups per no avorrir-se), el Sucre i l'Hotel Can Pamplona.
Aquests dos festivals mereixen un estudi a part i conjunt. A part dels esmentats off MMVV, que hi estan relacionats, perquè ara mateix és on resideix l'essència de tot el que està passant i del que pot passar. Caracteritzats per la poca vergonya, programen noms que ja són al MMVV sota pseudònims (Estratègia Bon Gènero 3 -Za!- o El Fong i el Llangardaix -Joan Colomo-), i eludeixen cap necessitat d'explicació més que "vine i viu-ho". És el fet de ser i estar, més que no pas els vídeos promocionals o els cartells penjats a les faroles.
Música en el seu estat més original i primitiu, sense barreres entre grup i públic. Aquell que està saltant i cantant com un boig al teu costat al següent concert s'enfunda una guitarra i fa vibrar al bateria de l'anterior grup. Els grups et canten a tu i no a un públic abstracte i per sota dels seus peus. Música directa i sincera, més enllà de catxés, ordre de caps de cartell o si la mandolina té els aguts massa alts.
Tot i l'aclaparadora quantitat de noms que es podien veure als off MMVV, no és un lloc per anar-hi a prendre notes, no és un mercadillo on rebuscar promeses, no és una exposició del punk que ha de venir. És tot el contrari, és una festa on conèixer gent, grups i maneres d'entendre el món molt semblants a les que tenim. És viure el present com si no hi hagués demà i no importés una merda si el que un canta està bé o no. L'important és dir-ho i que t'escoltin, viure-ho tot en un estat de família escollida. I demà, si hi ha ressaca o t'has trencat el llavi i no te'n recordes de res, no passa res, torna a haver-hi música per repetir-ho. És on un, al costat de l'escenari, pot encarar-se al públic i demanar que formin un triangle amb l'interior de les seves mans alçades i que la gent ho faci sense que necessitin saber perquè. Per què? Perquè sí. És on la gent no té veu el tercer dia i on no hi ha plafons informatius sobre què o qui tocarà a continuació, ni si hi ha canvis o res de res. A allà s'hi va i es gaudeix cada instant com únic i irrepetible, independentment del nom del grup que hi està tocant.
A aquests dos festivals és on es perden DNI i s'avisa per Facebook. Són festivals en els quals, en acabar, es donen les gràcies a tot déu, fins i tot als de l'altre festival.



Senyores i senyors, el millor festival del món (que diria en Quique Ramos) és l'off MMVV i si tots aquests festivalets de no-res un dia quedessin per fer una cervesa i decidissin postposar tot l'off MMVV al cap de setmana següent -tant sols al següent cap de setmana-, la majoria de gent, programadors, artistes, públic, premsa i altres marcarien com a preferència al calendari l'off MMVV.

Moltes gràcies a aquests col·lectius que han fet possible aquest cap de setmana on Vic ha sigut la capital musical del país. I sobretot, gràcies al MMVV per haver creat aquests monstres.

Fotografia de portada: Bullitt al Sucre per Coaner Codina
Fotografia núm. dos: Ocellot a l'inVICtro per JudythC
Fotografia núm tres: Ted Leo al Sucre per Maria Delgado
Fotografia núm. quatre: Festival Hoteler per Alicia Sarda
Fotografia núm cinc: Za! a l'Hoteler per El Periòdico
Text: Lluís Huedo
Correcció: Joanaina Font

1 comentari:

ocasional ha dit...

Un es sent una mica estúpid quan veu que ha pagat per grups que tocaven gratis una mica més avall. I això que hi vam passar, pel Sugar. Ja ho sabem per l'any que ve...