25 de set. 2012

EL 'PLA B' DE PRATS

Prats
Pla B
Any: 2012
Discogràfica: Bcore Disc
“Aquesta nit està especialment sedent i, mentre allí descansa, ja despert, amb l’smoking i la capa folrada de vermell confeccionada a Londres, esperant sentir amb sepulcral exactitud el moment precís en què la foscor és total abans d’obrir la tapa i sortir, decideix quines seran les víctimes de la velada.”*

Prats prenen el cognom del seu líder, Marc Prats, que, acompanyat per Lluís Cots a la bateria i Pep Masiques al baix -tots tres excomponents dels sempre enyorats Madee- i amb la presència de Dani Vega de Mishima a la guitarra, presenten una nova faceta musical enfocada cap a l’indie-pop vestit d’etiqueta, deixant lleugerament de banda el bagatge rock de les seves espatlles, per convertir Pla B (Bcore Disc, 12) en un disc de nostàlgia i melancolia. A més té el valor afegit de ser la primera experiència de Marc Prats com a compositor d'un disc de forma integra, des de el seu treball previ amb Love Sur Plus en format més reduït, i l’al·licient de les col·laboracions de músics com Helena Miquel, Maria Rodés i Ramón Rodríguez.

El disc arranca amb possiblement les tres cançons que millor s’ajusten al perfil de cançó de pop instantània, especialment amb la història vampiresca de la jove “Sookie” acompanyada de teclat i veu greu de transfons, i el “Pla delirant” d’un viatge per carreteres d’emocions, amb un inici rítmic que recorda “1979” dels Smashing Pumpkins. “Petita i Blanca” és la versió del tema original de Toti Soler portada com anell al dit al terreny de joc de Prats.

A partir d’aquí, predomini dels temps lents, com a “Flamants amants” o “Vols i dols”, cançons d’amor i desamor pur i dur, elegant, amb paraules curades i arranjaments instrumentals senzills i mil·limètrics: “I en veure-us tot queda en segon pla, converses, orquestres i convidats”. La figura de The New Raemon es dibuixa inevitablement quan arribem a “A Mort”, i la veu de l’Helena Miquel irromp a “Fase R.E.M.”, que, a títol personal, és la millor cançó del disc, per tancar un treball que ens regala una nova formació de pop català molt a tenir en compte.

*El comte Dràcula (Woody Allen)





Fotografia de portada (font): Bcore Disc
Text: Joel Panadés
Correcció: Joanaina Font