25 de set. 2012

BAM 2012, CRÒNICA DE LES FESTES DE BARCELONA: DIUMENGE


Doncs ja està, aquest BAM s'ha acabat. Encara tenim la mel als llavis, així que degustem-la una estona més que, qui sap, potser l'any que ve les retallades ens deixen sense BAM. La tercera i última jornada del festival alternatiu inclòs dins les Festes de la Mercè, patrona de Barcelona, ens va deixar un altre grapat de bons concerts, com el de l'Orquestra Fireluche, el de la Maria Rodés -presentant el seu darrer treball amb banda per primer cop a Barcelona- o el de Joaquín Pascual. A més a més, portem un bonus band, un concert que no era dins el BAM, però sí dins les festes.


Orquestra Fireluche| 13.30 h plaça Reial

Gran iniciativa la d’encabir un concert-vermut en el marc del BAM. La proposta dels Fireluche hi encaixa perfectament, i pot agrupar famílies, transeünts poc avesats a assistir a espectacles de música en directe i altres que fan l’esforç d’emmotllar-se a uns horaris als quals no estan acostumats. L’Orquestra Fireluche s’estant fent grans; ja no val prendre’ls com uns alumnes avantatjats de Pascal Comelade, la seva proposta ha anat madurant. Algunes harmonies vocals haguessin causat l’enveja dels mateixos Fleet Foxes i a alguns passatges es nota la presència de Beirut. Aires mediterranis i saber fer. Joan Palahí


Maria Rodés | 21.30 h plaça Reial

Tot i anar acompanyada d'una banda, imaginar una actuació de Maria Rodés a un escenari gran i a l'aire lliure de la festa major de la ciutat (i en horari nocturn) era sinònim de dur les seves subtils i introspectives cançons a l'escorxador. Aquestes van acabar masegades, sens dubte, però el reforç sonor del conjunt (que incloïa teclat, efectes sonors, contrabaix, bateria, guitarra elèctrica, ukelele i, fins i tot, una arpa) i l'inusual control i fermesa que la Maria mateixa transmetia van fer que salvessin la pell tant les cançons com, per extensió, el concert en si. Cal, però, acabar de collar tot l'engranatge, perquè, per exemple, l'excel·lent "Cae lo que fuego fue" va perdre gas a meitat de camí; la pujada d'"Hum!" va quedar com a moment gòtic-èpic una mica buit, mentre que una inesperada, per extravagant, "Lejos de Pekín" va ser dels temes amb tots els músics en funcionament més rodons. Fins que el temps hagi tingut temps (i actuacions), destacarà l'essencialitat intrínseca de peces com l'inicial "Haz lo que te de la gana", "A lo mejor" (amb el contrabaix donant-li un aire jazzístic), les força damnificades pel xivarri "Mirall" i "Invisible", o l'onírica "Busy". Per al bis, la barcelonina va reservar la seva versió de "L'ocell" de Joan Colomo i va sortir de guió ("el tècnic m'està dient que no ho façi, però, [dirigint-se al tècnic pel nom], ho faré", va reconèixer) amb "Noi coix" d'Anímic (com és lògic, cada cop toca menys peces alienes, i diumenge no va sonar la seva exquisida presa de "Qué será, será"). Posseïdora d'un repertori tan senzill com notable i d'una veu captivant, fa falta poc més perquè Rodés i els seus músics ens deixin satisfets al final d'un concert. Però l'excel·lència quedarà per quan puguem veure'ls recollits entre quatre parets. Arnau Espinach


Joaquín Pascual | 22.00 h plaça Joan Coromines.

La llegenda viva de l'indie espanyol va aterrar a la darrera nit del BAM per presentar la seva proposta en solitari, La Frontera. Flanquejat a dreta i esquerra per presència femenina i, en un segon pla, per teclista i bateria, va oferir un gran concert. Contingut. Van destacar molts passatges instrumentals propers al Lo-Fi, on les atmosferes s’anaven reproduint una darrere l’altra i d’on va sobresortir la genial "La Perspectiva", un homenatge particular al kraut-Rock. Encabir tanta carrera en 45 minuts és complicat. Però saber reflectir els diferents matisos que hi són presents requereix nivell. Gran vetllada. Joan Palahí


-Bonus Band fora del BAM:-


Los Amaya | 23.30h plaça Sant Jaume

Vaya, vaya con Los Amaya. No era l'eslògan oficial de l'actuació del mític duo gallec-asturià rumber dels anys seixanta/setanta sorgit a Barcelona, però hagués anat de perles per a la inesperadament llarga (1 h 45 min.) i festiva actuació que els germans José i Delfín van oferir a l'escenari de La Mercè, flanquejat per l'Ajuntament i la Generalitat. Després de començar a cent per hora amb una "Caramelos" que quasi bé era proto-rumba a ritme de fletxa i potència més que considerable (desgraciadament, tan bon punt va acabar aquest tema els van baixar una mica el volum), el propi Delfín va avisar que "estaremos el rato que nos dé la gana" i, sentimentalment, així va ser, perquè els organitzadors els van "convidar fervorosament" a abandonar l'escenari, perquè ja passaven de llarg l'horari permès, quan estaven disposats a tocar una altra cançó. Fins a arribar a aquest punt, i secundats per un conjunt solvent (amb, entre altres, 'Sicus' -Sabor de Gràcia- com a director musical, 'Muñeco' -La Troba Kung-Fú- als teclats, i el fill de José, 'Chiqui', de suport vocal), van fer ballar una plaça Sant Jaume plena com un ou amb "Qué mala suerte la mía" (i 'Sicus' fent seu el títol, en trencar-se-li una corda), "Vive la vida hoy", "Zapatero remendón" o, quan ja portaven una hora i quart, "Vete", corejada per gran part dels presents. Tot i comptar ja amb 60 i 58 anys, respectivament, els veterans germans van descansar només un parell de moments (d'entre cinc i deu minuts, això sí), on 'Sicus' i 'Chiqui' van adoptar el paper protagonista. Amb l'esplanada del públic guanyant forats després d'interpretar el principal dels seus èxits, hi va haver temps per mantenir excitat el personal amb una llarga presa d'"Ilusionañi" (que fins i tot va provocar 'pogos' juvenils -i no a les primeres files-), insuflant-li velocitat ventiladoresca a "La inyección" i, ja al bis, recuperant un altre clàssic, "Bailadores". Comprovat, doncs, que, de "concert juràssic", res de res. Esperem que això no es quedi només en un alegre somni d'una estiuenca nit de tardor. Arnau Espinach

Crònica del divendres del BAM aquí i la del dissabte aquí.


Fotografia de portada: Maria Blay
Text: V.V.A.A.
Correcció: Joanaina Font

2 comentaris:

Anònim ha dit...

I Seward???

Anònim ha dit...

Trobo a faltar crítiques més dures contra el BAM. Sospito que l'organització us ha facilitat abonaments gratuis per tota la redacció a canvi bones ressenyes.