25 de set. 2012

BAM 2012, CRÒNICA DE LES FESTES DE BARCELONA: DISSABTE


Encetem les cròniques del dissabte del BAM. El dia fort de les Festes de la Mercè estava plagat de concerts per Barcelona. Nosaltres, cossos no omnipresents, només en vam veure uns quants, com els de L'Hereu Escampa, AtletA, Betunizer o Black Dice.

Gran dia per estar a Barcelona de parranda.


L'Hereu Escampa | 20.30 h plaça Joan Coromines

Arribar amb la primera cançó ja començada i adonar-se que, efectivament, al BAM tot s'acostuma a sentir no del tot bé. De vegades és així a causa de la gent no atenta que hi va a beure més que a veure, però sovint, com aquest cop, perquè el so no era el millor del món. Amb la plaça atenta i gent suficient perquè es veiés plena però no resultés asfixiant, els de Manlleu ressonaven més que no sonaven, necessitaven la teva imaginació i  coneixença de les cançons per fer el complet. Un deu en actitud, un deu en les cançons, però no era el seu lloc i moment. Especial atenció a "Les Vaques", on el públic havia de cantar i amb prou feines se sentia res. Va faltar esgarrapar i sonar millor. Potser la cosa està en el fet que els va quedar un pèl gran l'escenari i un pèl curt el so. Lluís Huedo


AtletA | 21.15 h plaça dels Àngels

Amics i músics, músics i amics, Jaime Pantaleón i José Rosselló tenen un bagatge important a les esquenes. AtletA és la seva actual aventura, una nova derivació dels imprescindibles 12Twelve. Els loops de guitarra del Jaime, fosos en mil pedals, de vegades sonaven crus com els riffs de Chris Brokaw a Come, i d’altres, eteris com els del seu propi passat post-rock. Els ritmes intricats del José acariciaven els pegats amb extrema subtilesa i molta classe. Ens van fer viure moments d’alta intensitat, però també van arribar a fer-nos perdre l’atenció (inconvenients, d’altra banda, propis de la seva proposta). Leads de sintetitzadors arpegiats disparats per José Rosselló ruixaven d’electrònica els seus passatges mes onírics, i ens recordaven que la música de vegades suggereix imatges. Lloables intencions i gens menyspreables resultats els d’AtletA. Danigon


Betunizer | 22.00 h plaça Joan Coromines

Betunizer juguen a la lliga dels salvatges, dels més salvatges. Fent de la síncope i de trepidants línies de baix la seva raó de ser, van fer trontollar la plaça Joan Coromines. Van optar per combinar amb molt bon criteri temes de Boogalizer i Quien nace para morir ahorcado nunca morirá... i van acabar oferint un concert com als quals ens tenen acostumats. Obren amb "Cedric Ceballos" i acaben amb "Imaginas que matas a Jota". Atronadors. Cada cop més rodats i hiperactius -diuen que ja tenen el nou treball discogràfic a punt-, van deixar el llistó molt alt. Del millor que s’ha pogut veure en aquesta edició. Joan Palahí


Fotografia dels Betunizer feta per Maria Rodés


The Kooks | 22.30 h Antiga Fàbrica Damm

Plat fort dels grups internacionals d’aquesta edició del BAM, segurament el concert amb més presència de públic guiri i amb major densitat d’adolescents per metre quadrat de tot el festival. The Kooks van publicar l’any passat el seu tercer disc d’estudi en la mateixa línia que els dos anteriors, indie rock amb essència britpop. Però és damunt l’escenari quan els de Brighton porten el seu repertori de cançons cap a una versió més garatge de si mateixa. Arrancant amb “Seaside” amb un Luke Pritchard energètic durant els 90 minuts de concert, van repassar tots els seus èxits, des de “See the World”, “She Moves In Her Own Way”, “Always Where I Need To Be”o “Shine On”, fins a “Do You Wanna” i “Naïve” per tancar la nit a l’escenari de l’Antiga Fàbrica Damm. Vista l’expectativa que van generar, de ben segur que tornen a incloure una parada a Barcelona en les seves futures gires. Joel Panadés.


Lüger | 22.45 h plaça dels Àngels

EL rock còsmic de Lüger va deixar bocabadats els milers d’assistents que omplien l’explanada del Macba. Amb un peu trepitjant l’accelerador a fons, els madrilenys van esprémer les seves energies amb un ritme marcial, frenètic, banyat en un magma de guitarres "lisèrgiques" i sintetitzadors anal·lògics. La seva fórmula, a cavall entre el rock dels setanta, el kraut i la psicodèlia, esdevé un space rock d’alta intensitat on la veu és un instrument més. Un revers pervers d’El Columpio Asesino destinat a un públic no indie, més erudit, pel qual totes les cançons són hits (o potser cap). Danigon


Black Dice | 00.30 h plaça dels Àngels

Després d'aquest concert començaré a dir que un no es pot esperar res d'un bolo dels Black Dice. Si a La [2] d'Apolo els vaig veure dur a terme mig concert atronador i mig de festa major i, en un altre, una volada psicoelectrònica amb molt de punch, ara, després d'haver tret aquest Mr. Impossible, més per a tots els públics, m'esperava que tanquessin la nit forta del BAM amb una gran rave, on el públic ocasional gaudís més que el seguidor de Black Dice. Però els de Brooklyn van semblar baixats de Mart. Quan les expectatives eren festa major varen començar a regirar-ho tot amb la intenció clara de ser una destructora de festes majors. El concert de la nit, sense cap mena de dubte. Lluís Huedo

Crònica del divendres del BAM aquí

Fotografies: portada: Joan Planes; Betunizer: Maria Rodés
Text: V.V.A.A.
Correcció: Joanaina Font