3 d’ag. 2012

SONIC YOUTH: EXISTIR DESPRÉS DE FER HISTÒRIA

Sempre m'ha intrigat què deu passar a les pel·lícules de superherois mentre apareixen els crèdits finals. Vull dir, d'acord, s'acaba la missió, s'ha salvat a la noia i al món, i, com passa, per exemple, a "Misión Imposible 2"(2000), el superheroi (ara no tindreu els collons de dir-me que Ethan Hunt no es pot considerar un superheroi perquè és un paio de carn i ossos, oi?) i la seva rescatada xurri se'n van a donar un volt vora l'Òpera de Sidney, precios tot, però ¿i després, què? marxen a la platja uns dies, com els futbolistes? ell és un workaholic i es segueix entrenant per a no perdre mai la forma? es dedica a acoquinar carteristes de qualsevol Rambla ianqui fins que toca tornar a combatre a algun malvat que els tingui ben posats? Potser l'Albert Serra ens doni la satisfacció/infligeixi el martiri, segons els vostres sentiments cap a les seves pel·lícules, de visualitzar-ho a la gran pantalla si algun cop se li passa pel cap (o llegeix aquest article).

Sonic Youth, els principals 'superherois' del noise-rock de les darreres tres dècades, van fer un 'fos a negre' en la seva aventura col·lectiva a finals de l'any passat. L'inamovible quartet titular dels novaiorquesos des de 1985, no obstant, sempre ha sigut cul inquiet pel que fa a activitats musicals extres, i ara, sense haver de dedicar temps a la 'banda mare', més que podrà ser-ho. Aquí volem repassar què se n'ha fet (i què se'n farà) de cadascun d'ells, nou mesos després de l'anunci del "descans temporal" (Ranaldo dixit) del grup.

Començarem pel que fa menys temps que ens va visitar: Lee Ranaldo. A més de publicar el seu novè disc en solitari, "Between the times and tides", i venir a presentar-ho en directe a la darrera edició del Primavera Sound, aquest any (la setmana passada, concretament) va publicar "On Jones Beach" de Glacial, la banda de rock instrumental i experimental que comparteix amb el també guitarrista David Watson i el bateria Tony Buck (The Necks, SPILL -grup improvisatori amb la pianista Magda Mayas que vàren oferir un gran concert el passat mes de febrer a l'Espai Cultural Caja Madrid-):



Per ara, no hi ha novetats pel que fa als seus dos altres grups, Drift (junt amb la seva dona, Leah Singer, movent-se entre l'improvisació i l'instal·lació artística) i Text of Light (amb gent com el bateria de jazz William Hooker o Alan Licht).

Un altre que ens va visitar aquest any -mitjans de març, La [2]- per a presentar el seu darrer disc en solitari -"Demolished thoughts"(2011)- és Thurston Moore. A finals de juny va anunciar la formació d'un nou grup, Chelsea Light Moving (amb tres 'aliats' de confiança: Samara Lubelski, John Moloney -tots dos han participat a dos dels seus darrers treballs en solitari-, i Keith Wood -ha format part de les seves actuacions en viu-), amb qui aquest estiu està duent a terme una gira de concerts per Europa (no, per Barcelona no hi passen), abans de publicar -encara sense data de sortida- el seu primer treball. Per ara, ja es poden escoltar tres cançons: "Burroughs", "Groovy & Linda", i "Frank O' Hara Hit". Tot i la forta presència del rock psicodèlic, el so i el format de les cançons no difereix massa de les de Sonic Youth. Ahir mateix també va anunciar que s'incorporarà al supergrup de black metal Twilight, amb qui està composant el seu -d'ells- tercer disc.



Per a sorpresa de molts (es diu que el seu divorci va ser el detonant de que SY es separèssin), el dia 25 de setembre sortirà a la venda un àlbum creat a sis mans per Yoko Ono, Moore, i Kim Gordon, "YOKOKIMTHURSTON".

A part d'aquest projecte, i del concert que va oferir a Madrid a finals de juliol en col·laboració amb la bateria Ikue Mori (component d'un dels grupos seminals de la no wave, DNA), sembla que Gordon està més centrada en la seva vessant artística com a dissenyadora de roba. Del seu altre grup musical, Free Kitten (amb les grans Yoshimi P-We -Boredoms- i Julie Cafritz -Pussy Galore-), tampoc se'n sap res de nou des de la sortida d'"Inherit"(2008).



Finalment, Steve Shelley ha passat a formar part de la banda de garatge i krautrock fosc Disappears, amb qui va actuar al FIB d'aques any, alhora que ha participat en un reguitzell de nous discos d'altres músics (l'abans citat Ranaldo, M. Ward, Spectre Folk -projecte en solitari folk-jazz-psicodèlic del bateria dels Magik Markers-, i el cantautor indie-pop Chris Lee) apareguts aquest 2012.