2 d’ag. 2012

SÈRIES I MÚSICA: 'THE SOPRANOS', CLÀSSICS PER UN CLÀSSIC


Si heu entrat en aquest article amb la idea d’escoltar una recopilació de les millors cançons de Fran Perea, torneu a llegir el títol, us heu equivocat de família.

Els Soprano són tot un referent de la cultura popular nord-americana del segle XXI, La Família en majúscules, la biològica i la criminal, basada en l’autèntica família DeCavalcante, composta per italoamericans originals de Nova Jersey, que es van dedicar a l’extorsió i a l’activitat criminal durant els anys cinquanta a la zona d'Elizabeth i Newark (Nova Jersey).

El cas és que la sèrie, produïda pel segell HBO, s’ha guanyat, per molts, el qualificatiu de “la millor de tots els temps”, avalada amb 21 premis Emmy i 5 Globus d’Or, gràcies sobretot a la curada imatge cinematogràfica i al treball de grans actors i millors personatges que es van fer un nom amb aquesta història; la història de Tony Soprano, interpretat per James Gandolfini, com a protagonista principal, que juga a tres bandes entre la relació amb la seva mare i la família, les activitats amb les cinc bandes del crim novaiorquès i les visites a la consulta de la psicòloga Jennifer Melfi. Amb tot això sobre les seves espatlles, David Chase va crear possiblement un dels millors papers que ha vist la televisió, juntament amb el personatge del seu nebot Cristopher Moltisanti, interpretat per Michael Imperioli.

Avui toca repassar algunes de les cançons que sonen al llarg de les 6 temporades i 86 capítols de la sèrie, i ens centrarem especialment en els clàssics que hi fan acte de presència, ja sigui a través dels equips de so d’alta definició dels cotxes dels mafiosos, al club Bada Bing! en un ambient de neó, o als crèdits de pràcticament tots els episodis de la sèrie.


1. Alabama 3, "Wake Up This Morning” (Intro)

Amb el volant del seu Cadillac Escalade a la mà dreta i amb un puro havà com sol ser habitual a l’esquerra, Tony Soprano condueix direcció Nova Jersey amb el paisatge de la zona que controla, recull el tiquet del peatge i passa per davant del mític Satriale's Pork Store, entre d’altres imatges curioses. Així és com arranquen tots els capítols de la sèrie.

"Wake Up This Morning" és la cançó que sona a la capçalera de la sèrie, i va ser l'encarregada de donar certa popularitat a un grup de músics britànics, capaços de contemplar un ampli ventall d’estils, tal com són els Alabama 3. La lletra de la cançó en qüestió va com anell al dit a la vida de Tony Soprano:

(She said: You woke up this morning, got yourself a gun, mama always said you'd be the chosen one. She said: You're one in a million, you've got to burn to shine, but you were born under a bad sign, with a blue moon in your eyes.)

(NdR: Poseu-la al cotxe, us creureu els amos del cotarro.)




2. Bruce Springsteen, “State Trooper” (01x13 - I Dream Of Jeannie Cusamano)

Steve Van Zandt té la immensa sort, i amb tot el mèrit, d’haver interpretat un gran paper com el de Silvio Dante a The Sopranos, activitat que va compaginar amb el seu treball com a guitarrista principal de l'E Street Band des de l’any 1975, els quals han acompanyat Bruce Springsteen tant en les gravacions d’estudi com en les actuacions en directe des de l’any 1973, pràcticament de forma ininterrompuda.

“State Trooper” apareix en el disc Nebraska que el Boss va editar l’any 1982, i la cançó fa acte de presència en els crèdits de l’últim capítol de la primera temporada de la sèrie.



3. The Rolling Stones, "Thru and Thru" (02x13 - Funhouse)

Personatges com Ricihie Aprile o Phil Leotardo tenen un lloc reservat a l'infern des del mateix dia en què les seves pobres mares els van donar a llum, així que com a cerimònia d'obertura d'aquest viatge cap al càstig etern, res com una cançó de Ses Satàniques Majestats, The Rolling Stones.

"Thru and Thru" apareix en el 22è disc publicat pels Rolling Stones, Voodoo Lounge, el primer amb la discogràfica Virgin.



4. Elvis Costello & The Attraction, "High Fidelity" (03x01 - Mr. Ruggerio's Neighborhood)

L'associació del mític Elvis Costello amb els The Attraction va durar des de l'any 1979 fins al 1986, amb 9 àlbums d'estudi com a resultat. Més endavant, l'any 1996, es van tornar a reunir per publicar un desè treball junts.

"High Fidelity" va ser inclosa dins el disc que el músic i la banda van publicar l'any 1980 sota el títol Get Happy, amb una vessant més enfocada cap al rhythm & blues i el soul.



5. Radiohead, "Kid A" (04x02 - No Show)

Sens dubte la publicació de Kid A per part de Radiohead l'any 2000 va ser un cop de puny a la taula que va suposar un canvi de direcció del rock alternatiu fet perfecció, creat sota el títol Ok Computer, per focalitzar-se en l'experimentació i l'electrònica que s'obria pas amb aquell treball i que els ha portat fins a dia d'avui. Un all-in que veient els resultats, no els ha sortit gens malament.
En aquest món hi ha dos tipus de persones, les pro-Ok Computer i les pro-Kid A.

La cançó apareix als crèdits del segon capítol de la quarta temporada, i atorga la foscor necessària que comença a prendre la sèrie a partir d'aquest punt.



6. Van Morrison, "Glad Tidings" (05x13 - All Due Respect)

George Ivan Morrison, més conegut com Van Morrison, és la fusió del R&B, del jazz, del blues i del folk de la seva Irlanda natal, una veu única i captivadora com poques. Amb un període d'activitat que va des de l'any 1958 fins a l'actualitat, Van Morrison ha publicat 34 àlbums d'estudi entre els que trobem Moondance, un dels seus majors èxits publicat l'any 1970 amb una faceta més optimista i alegre que els seus predecessors i on apareix el tema que precisament ens incumbeix, "Glad Tiddings", cançó que tanca l'últim capítol de la penúltima temporada de la sèrie.




7. Journey, “Don’t Stop Believin” (06x21 - Made In America)

El dia en què una raça de sers pandimensionals i hiperintel·ligents construeixin el supercomputador Deep Thought per esbrinar l’autèntic sentit de la vida, no estaria de més preguntar a la màquina quina és la veritat sobre el final de The Sopranos.

Infinita controvèrsia sobre les diferents interpretacions que es fan sobre aquesta última escena, amb la tensió palpable en l'ambient, per tant, millor veure-la per un mateix i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

La cançó del restaurant, “Don’t Stop Believein”, pertany al grup Journey, un dels grans dels vuitanta, que sempre s’han mogut entre el rock progressiu, el hard rock i la música grandiloqüent d’estadis. La cançó va ser publicada l’any 1982 dins el seu disc Escape.