22 d’ag. 2012

LIANNALLULL: CERCANT EL PANY


Si al seu primer disc deien que "Hem de trobar on és el pany", Liannallull encara estan cercant aquell que els obri la porta al seu so. Cap de trons (autoeditat, 2009) era un disc de folk-rock & roll brut i polsegós tot i haver estat construït mitjançant samplers rítmics i loops i efectes de veu, mentre que Cap de pardals (Picap, 2011), que seguia un estil musical similar, era un disc amb major sensació de banda, però amb més peces acústiques de les desitjades per les hòsties de la vida (els van robar quasi tots els instruments del seu local d'assaig).

Aquest 2012 descobrirem si a la tercera va la vençuda amb aquesta banda del Montseny, i si l'electricitat i la bullícia que demostren en directe coincideix, a l'hora de gravar un nou àlbum, amb l'esperit i la fluïdesa d'un conjunt a la recerca de ritmes i melodies. Pel que ens explica en Jordi Espinach (compositor, lletrista, guitarrista, i cantant, és a dir, alma mater del grup), fa l'efecte que la clau entrarà al forat: "És pur directe, només hem afegit guitarres amb 'fuzz' (...), és molt més potent que els anteriors, penso que reflecteix molt millor com és el so del grup ara".

Per ara, el disc, on han tornat a participar Pablo Acosta (baix) i Anna Capacés (segones veus i percussions), no té encara un títol confirmat, tot i que està previst que es publiqui a finals de la tardor. La gran novetat, pel que fa als components del grup, és la presència de dos bateries nostrats d'autèntic luxe: en Mau Boada (Les Aus, Esperit!) i en Xavi Garcia (Els Surfing Sirles). El primer és qui ha gravat els temes del disc, i tocarà en directe amb el grup quan els seus compromisos personals li ho permetin, mentre que el segon serà el baquetes fix de la banda en les actuacions en viu. S'adaptaran també a les dates dels Sirles ("Tenen nòvies tan guapes que no ens els podem quedar només per a nosaltres!", fa broma Espinach).

Algunes de les 16 cançons ("Potser posem 12 i fem un 'single' amb les altres 4, potser totes van al LP") d'aquest treball ja han estat interpretades en directe, com és el cas de "Prou ja (de porqueria)" (de la qual existeix una versió fusionada amb "No sóc prou" de Le Petit Ramon per a un dels vídeos de la gent d'Ornitorrincos), "Les putes catalanes", "Vés amb compte en un futur", o la fuetada catàrtica "Ells són els radicals", amb la qual acostumen a acabar els seus concerts.


Liannallull - Prou ja de porqueria! - Cal Cabrit from Pau Liannallull on Vimeo.


I és que les lletres, literàries i molt treballades, són un dels punts forts d'aquest conjunt, que tracta amb sarcasme i acidesa aspectes politicosocials, ja sigui frontalment (a hits com "Barcelona no sona" o la bodiddleyesca "Senyor") o introduint-les en narracions ("Jo no vull el vostre paradís"; "On millor es respira l'amor"), o amb històries pròpies de temàtiques més lliures i atemporals (amb la poètica "Romanço moralista de la lluna", la -masculinament- costumista "Homes de debó", i la peça ideal per als que es lleven a trenc d'alba "Es dora" al capdavant).



Al nou àlbum, i en sintonia amb els convulsos temps que corren (i correran), la part lírica encara tindrà més pes crític ("El 90% [de les lletres] són més aviat polítiques i concretes, res de costumistes"), i bona mostra d'això és que hi ha una cançó explícitament anomenada "Els nostres fills de puta" ("Agafa una expressió que va dir Nixon quan algú, parlant-li de Pinochet, li va dir: 'és un fill de puta', i Nixon va respondre 'ja, però és el nostre fill de puta'. Parlo de diferents fills de puta que fan la feina bruta"). Altres temes nous seran "Solivern" ("Himne a l'ebrietat que passa del funk, al rock, al punk, al hardcore en tres minuts"), "El plor dels àngels" ("Amb sitar i 'delays'") o "La dosi" ("Una improvizació, cosa que sovint fem als directes, però que no quedava reflectida als discos").

Com ja vam comentar la setmana passada a Gent Normal en parlar del nou disc de Las Ruinas, Liannallull estarà actuant (i tocant alguna de les noves peces) aquest dissabte 25 a la nit a l'EK Corralito (Sant Esteve de Palautordera) amb els de La Sagrera, i els també barcelonins psychobillies Tres Cabezas.