9 d’ag. 2012

L'ACOMODADOR #14 · ESPECIAL MARATONS D'ESTIU (2)


En plena arribada d'una nova onada de calor i amb la cartellera sota mínims, la segona part de les maratons de cinema a casa no podia ser més oportuna. Finestres obertes o aire condicionat, bossa de crispetes i beguda preferida, i cames recolzades a la tauleta per disposar-nos a oblidar-ho tot i submergir-nos en el cinema més friki, trepidant i irreverent. Nosaltres decidim què volem veure i fins quan aguantem, llibertat absoluta. Després de l'èxit de la primera entrega (això sempre queda bé dir-ho), a Gent Normal us proposem una nova selecció de maratons cinematogràfiques

Aquesta segona entrega presenta les maratons ordenades per temàtica. I un cop més, no estem parlant precisament de drames ni pel·lícules d'època, sinó de gèneres que clamen una bossa de crispetes al costat i ganes de deixar-se portar. Se'n podien fer moltes, però aquesta és la nostra selecció:

MARATÓ ZOMBIE: Amanecer de los Muertos (George A. Romero, 1978) + 28 Días Después (Danny Boyle, 2002) + Zombieland (Ruben Fleischer, 2009) - 5h 20min
Sang, vísceres, halitosi i sons guturals de tota mena. El dels zombis és un dels subgèneres que ha revifat amb més força els últims anys i que més tensió ens genera. Què millor que començar amb el gran referent de la temàtica com és George A. Romero i el seu Amanecer de los Muertos, que segueix sent considerada per molts com la millor pel·lícula d'aquesta temàtica. La notable 28 Días Después n'és una deixeble més que digna, mentre que Zombieland fa una simpàtica reinterpretació del gènere en format paròdia, que sempre va bé per fer baixar tota la resta.



MARATÓ AL VOLANT: El Diablo sobre Ruedas (Steven Spielberg, 1971) + Mad Max (George Miller, 1979) + Death Proof (Quentin Tarantino, 2007) - 4h 40min
El cinema de cremar roda també ha comptat amb grans títols al llarg de la història, però posats a escollir-ne tres, no és mala opció tirar una mica enrere i buscar la veritable essència de les persecucions amb les òperes primes d'un tal Steven Spielberg i un tal George Miller. El camió desbocat d'El Diablo sobre Ruedas i els temeraris criminals de Mad Max van revolucionar els cinemes de tot el món a la dècada dels setanta. Trenta anys més tard, el senyor Tarantino va voler homenatjar el gènere a Death Proof. Una marató per prémer l'accelerador i no deixar-lo anar.



MARATÓ MACABRA: Battle Royale (Kinji Fukasaku, 2000) + Saw (James Wan, 2004) + La Matanza de Texas (Tobe Hooper, 1974) - 5h 00min
Els estómacs poc soferts que abandonin la sala. És l'hora del terror, de la sang a litres i de les extremitats voladores. Comencem amb la indispensable Battle Royale, el clàssic dels jocs macabres en què un grup d'escolars han de passar una "prova de selecció" més difícil que qualsevol examen. Seguim jugant amb Saw, la més que reivindicable primera part que cal separar d'una saga que ha acabat degenerant i que va causar sensació després de la seva estrena. Finalment, un clàssic del gènere com La Matanza de Texas, una dosi d'slasher per acabar de matar-ho tot.



MARATÓ D'ADRENALINA: Corre, Lola, Corre (Tom Twyker, 1998) + Taken (Pierre Morel, 2008) + Crank (Mark Neveldine, 2006) - 4h 10min
No és que sigui la marató més curta, sinó que és la més ràpida. Tres títols que no superen els 90 minuts, però que et deixen les pulsacions com si fossis tu el protagonista, tres autèntiques curses contra rellotge. La primera a posar-se les piles és la pèl-roja Lola al popular film de Tom Twyker on el títol ja ho diu tot: Corre, Lola, Corre. Després, Liam Neeson agafa el relleu a Taken, una de les millors pel·lícules d'acció dels últims anys, i finalment ens posem al límit amb Crank, on Jason Statham aconsegueix que, com a ell, se'ns dispari l'adrenalina. Després d'aquestes 4 hores, una til·la i a dormir.



MARATÓ "WTF?": Sharktopus (Declan O'Brien, 2010) + Pirañaconda (Jim Wynorski, 2011) + Megatiburón vs Crocosaurio (Christopher Ray, 2010) - 4h 30min
No, no ens les inventem. Quan els ianquis s'hi posen, són capaços d'això i més. La mescla entre tauró i pop gegant de Sharktopus ja presenta atractius importants, però l'encreuament de piranya i anaconda de Pirañaconda tampoc es queda enrere. I si després en creem dos més i els enfrontem, com a Megatiburón vs Crocosaurio, la diversió arriba a nivells insospitats. Aquesta marató sí que és una veritable prova de foc per al criteri cinematogràfic de cadascú, però, atenció, són tan descaradament dolentes que freguen la condició de pel·lícules de culte. Si algú aconsegueix veure les tres, que ens ho expliqui.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bonísssim1 m'encanta la darrera marató! si trobo les pel·lis la faig el cap de setmana que ve!! què graaan!

Martí Aragonès ha dit...

És apta només per a valents, ja ens diràs si l'has pogut suportar! ;)

Anònim ha dit...

Martí, haig de suposar que tu has vist totes aquestes pelis que recomanes? sobretot, la marató 'WTF' m'ha deixat de pasta de moniato... ;p

Martí Aragonès ha dit...

Les de la última... només alguna i parcialment, però negaré haver-ho dit. La resta sí, per descomptat ;)

Interfecte ha dit...

Uoo! M'ha agradat molt. Em sembla que en començaré alguna ara. La de zombies (semblant) ja la faig de vegades, tinc una debilitat. I em miraré la resta, ara que l'última potser és massa forta per mi.