1 d’ag. 2012

FARADAY MAJOR 2012, LA CRÒNICA



El 21 de juliol, Vilanova i la Geltrú, encara de ressaca a causa del Faraday, va acollir la segona edició del Faraday Major. Tenien un cartell fort, un recinte inigualable, però, sovint, entre tant festival d’estiu, és difícil diferenciar on és la bona confitura…


Per segon any consecutiu arribo al recinte quan fa poca estona que han obert les portes. Aquest any, sorprenentment, el festival ens convoca a La Daurada, és a dir, el canvi és substancial: de menjar pols al recinte de l’any passat a gaudir de les millors vistes del mar des de la ciutat en aquest. La diferència promet. Mentre encara contemplem les vistes i fem apostes sobre el temps, Beach Beach surten a escena. Sota un cel de tempesta que sembla que s’obrirà en qualsevol moment per inundar-nos, els mallorquins trenquen el so amb "Monster" i, amb les seves guitarres de melodies fresques, omplen l’escenari sense deixar-se intimidar pel buit. Honestos amb el que fan, honestos amb el nom que els encapçala, amb un bagatge palpable i deixant-nos endur per les seves melodies tropicaleres, se'm fa difícil preguntar-me què és que pesa tant que fa que grups com aquests es programin a primera hora.

Sota una programació que va a cop de minutera, els segons a pujar a la palestra són la Línia Maginot. Ho tenien prou fàcil per agradar: jugaven a casa i bona part del públic els era favorable. Malgrat tenir una imatge amb un cert toc circense que en un primer instant impacta, l'espectacle -perquè sí, aquests nois saben com fer espectacle- se'ls en va de les mans quan un conjunt de ballarines i ballarins envaeix l'escenari. Sento una noia del públic que diu: què és això? Em sento alleugerida de pensar que no he estat l'única que s'ha preguntat el mateix. Sí, sonen bé, i és cert que "Paisatges" em resulta una perla, sobretot escoltada en un indret com en que estem. Així i tot, els caldrà lluitar contra aquest pop folk mediterrani molt mastegat que evoca alguns grups que els precedeixen i fer-se lloc dins del panorama musical (amb allò d'"anàvem fent, anàvem fent") amb més que l'espectacle.

Quan la Línia abandona l'escenari i al meu voltant hi ha majoritàriament noies de quinze anys i famílies senceres, m'adono que els tercers seran un dels "grans" del cartell, Els Amics de les Arts. No amagaré que aprofito el moment per anar a sopar, fer unes birres amb els col·legues i escoltar-me'ls de fons, sota els crits del públic quan sonen temes com "Jean-Luc" o "L'home que treballa fent de gos", o riures amb l'encapçalament del tema "L'home que dobla en Bruce Willis". Aquests quatre homes saben com posar-se el públic a la butxaca i jo tampoc no diré res que no s'hagi dit fins el moment.

L'altre grup d'impacte són Oliva Trencada i el seu so galacticoastronòmicament "grapo". Fan somriure el públic amb temes com "Em fa mal SPEED" o "Jimbo de la notxe", però queda palès que aquesta gent saben què diuen i contra qui ataquen amb les seves lletres. Són, a més, qui, entre la barreja eclèctica dels seus temes, ens ofereixen un dels grans moments de la nit quan conviden Beach Beach a pujar a l'escenari i demostren la complicitat que comparteixen. Psicodèlia illenca i bon rotllo a parts iguals que em fan pensar que aquest grup no ve de farcit i que tenen alguna cosa que els fa incomparables.

I així, arribant al final de la nit i amb el bon gust de boca que ens deixen les olivetes, arriben Mishima. Malgrat que les famílies havien anat desapareixent lentament en el decurs dels darrers temes i que semblava que els que quedàvem érem aquells que els teníem més ganes d'escoltar, la sensació de tot plegat és que es van quedar a mig camí o que el festival no els va fer justícia. Fins i tot en hits com "L'olor de la nit" o "Tot torna a començar", el públic no va respondre com en d'altres concerts. Tot plegat potser aquest any, a l'organització del festival, el cartell se'ls en va anar una mica de les mans i, de cara a l'any que ve, potser caldrà que pensin en allò de "al pot petit, la bona...". Recordem, però, que tot és anar fent.


*La foto és de Ray Molinari, fotògraf del Faraday Major