12 de jul. 2012

SÈRIES I MÚSICA: 'BREAKING BAD', ESPIRAL DE DECADÈNCIA


De primeres i a grans trets, Breaking Bad és la història d’un professor de ciències d’un institut d’Albuquerque, a qui diagnostiquen un càncer terminal i decideix posar-se darrere els fogons d’un laboratori improvisat en una caravana per cuinar metamfetamina i així poder deixar un bon feix de bitllets a la seva família. Més concretament i amb el pas del temps, la sèrie ens mostra el camí que construeix Walter White cap a l’infern, arrastrant amb ell els qui estan al seu costat i oferint una drecera directa a qui gosi creuar-se-li pel davant. Una autèntica espiral de decadència alimentada pel poder que atorga tindre la paella pel mànec.

De la sèrie, se n’ha elogiat tot el possible i més, des dels guions amb silencis incomodes, diàlegs tensos, girs atrevits i límits inimaginables dels personatges, fins a la feina del creador Vince Gilligan, que s’ha creat un segell propi. Però sobretot, es destaca la interpretació dels actors, especialment la del tàndem que formen Bryan Cranston i Aaron Paul -Walter White i Jesse Pinkman a la sèrie.

Avui toca repassar una mica la música que acompanya aquesta història de drogues, família, capos, decadència, ciència, metamfetamina, poder, traïció, càrtels, lleialtat, humor negre, diners, enganys, més capos i àcid fluorhídric.


1. Black Feather, "Étienne de Silhouette" (01x04 - Cancer Man)

Projecte del músic de jazz Harald Froland. Black Feather van publicar el seu disc debut a finals del 2009 sota el títol Silhouette, l’únic fins a la data. Una fusió de pop melancòlic amb un elaborat acompanyament orquestral que en ocasions està pel damunt de la veu del músic, amb arranjaments instrumentals que porten a la memòria la música d'Elliott Smith o dels mateixos Radiohead.

“Étienne de Silhouette” és el toc més psicodèlic del disc i apareix en el quart capítol de la primera temporada de la sèrie, on les trames comencen a prendre forma, especialment pel fet que en Hank, agent de la DEA i cunyat d’en Walter, exposi la seva teoria sobre un nou rei de la droga a la ciutat davant de la resta del cos d’agents. D'altra banda, en Jesse, exalumne i soci d’en Walter, ha començat a experimentar brots de paranoia a causa del consum de la metamfetamina amb la qual comercialitzen.



2. TV On The Radio, “DLZ” (02x10 - Over)

TV On The Radio són un grup format a Brooklyn l’any 2001. El seu estil és totalment variat i tan aviat estan penjats del post-punk com es posen a jugar amb l’electrònica. Duen cinc discos a l'esquena, l’últim publicat l’any passat, han mantingut sempre una projecció ascendent i regular i han aconseguit fer arribar la seva música cada cop a més gent. La seva cúspide va arribar l’any 2008, quan qualsevol grup que es considerés tenia pàgina a Myspace. TV On The Radio van decidir publicar el seu nou treball, titulat Dear Science, a través de la xarxa social, i van assolir un èxit rotund aclamat pel públic i per la crítica musical.

La penúltima cançó d’aquest disc es titula “DLZ”, i es la que sona en l’escena on Walter White pren la decisió de seguir amb el negoci, en un moment en què tenia l'oportunitat de tornar a la seva vida familiar de sempre. Contundent i sense por a les represàlies: “Stay out of my territory”.





3. ZZ Top, “Tush”(03x03 – I.F.T)

Dels que no necessiten presentació. ZZ Top van com anell al dit al paisatge desèrtic de la sèrie, amb el seu rock sureny i arenós que els ha portat a convertir-se en el clàssic que són a dia d’avui. “Tush” va ser l’únic single extret del seu quart disc Fandango! l’any 1975.

La cançó en qüestió apareix en el tercer capítol de la tercera temporada de la sèrie, on possiblement en Hank començà a mostrar els primers símptomes d’obsessió compulsiva per tal d’atrapar el senyor Heisenberg, amb el desconeixement absolut de l'estret vincle que els uneix, que l’acabarà portant a tenir constants atacs d’ansietat.



4. Alexander, “Truth” (04x01 – Box Cutter)

Alex Ebert, més conegut per ser el líder de formacions com Ima Robot o Edward Sharpe and the Magnetic Zero, mostra la seva faceta més introspectiva i personal amb el seu projecte solitari publicat l’any 2011 sota el nom d’Alexander. El pobre Alex no va tenir precisament una infància fàcil vivint a Los Angeles, però sembla que se’n va sortir prou bé, tenint en compte que ara és un compositor en potència amb la capacitat de dominar multitud d’instruments.

En el seu treball en solitari és on trobem la cançó “Truth”, la mateixa que apareix al final del primer capítol de la quarta temporada de la sèrie. La situació és tensa, però la veritat és que en Walter sap que acaba de salvar la seva vida i que com a mínim s’allargarà un dia més ara que és l’única peça capaç de fer servir el laboratori del seu superior.



5. Apollo Sunshine, “We Are Born When We Die” (04x12 – End Times)

Apollo Sunshine són un grup de l’escena underground de Boston relativament coneguda per la seva zona. Entre el 2003 i el 2008 han publicat tres àlbums d’estudi, un EP i un disc en directe. Precisament en l’últim treball del grup, titulat Shall Noise Upon, és on trobem la peça que ens interessa: “We Are Born When We Die”.

L’escena on sona aquesta cançó és la que obre el penúltim capítol de la quarta temporada de la sèrie, i ens mostra a un Walter White pensatiu assegut al jardí de casa seva mentre va fent girar la pistola com una ruleta damunt la taula, que l’apunta una vegada i una altra fins que finalment li dóna la solució que està buscant.





6. Danger Mouse, “Black feat. Norah Jones” (04x13 - Face Off)

El nom de Danger Mouse fa referència a Brian Joseph Burton, músic, productor i compositor a temps complert, que entre d’altres ha treballat amb grups com The Rapture, The Black Keys, Beck o U2. L’any 2010 va publicar un disc titulat Rome, acompanyat pel músic italià Daniele Luppi amb l’aparició de la veu de Norah Jones en algunes cançons puntuals. Una d’aquestes cançons on apareix la cantant novaiorquesa és “Black”, cançó que tanca la quarta temporada de la sèrie.

El creador de Breaking Bad, Vince Gilligan, va dir en una ocasió que abans de l’última temporada d'aquesta trama, que es començarà a emetre el pròxim diumenge dia 15, acabaríem odiant el protagonista de la sèrie. Missió complida. I és que no és fins a l’última imatge de la temporada que descobrim la perversitat de la ment d’en Walter per tal de sortir-se amb la seva, a través d’una trama enrevessada i una xarxa de mentides a la qual ja és absolutament immune en quant a qualsevol sentiment de culpabilitat. “I won” sentencia quan parla pel telèfon amb la seva dona. Però en aquesta sèrie no existeixen les casualitats i, com apunta el títol de la cançó que acomiada el capítol, el futur pinta bastant negre pel senyor Heisenberg.





7. Bonus track: Los Cuates de Sinaloa, “Negro y Azul” (02x07 – Negro y Azul)

No podia faltar, encara que fos en forma de Bonus Track, la cançó que Los Cuates de Sinaloa dediquen al nou producte elavorat pel nou capo gringo.

1 comentari:

Elisa ha dit...

La música d'aquesta sèrie és brutal, sens dubte