24 de jul. 2012

PER QUÈ DIR-LI SEXE QUAN ÉS AMOR...PEL SOUL

Betty Belle
Eroticah
Any: 2012
Discografica: Autoeditat
Tot i que, en els darrers cinc anys, els 'fenomens' Amy Winehouse i Adele (i, a nivell alternatiu, quelcom semblant es podria dir de Sharon Jones & The Dap-Kings) semblaven poder donar l'empenteta mediàtica que necessitaven els gremis d'estils negroides tan clàssics com el soul i el funk, l'èxit no s'ha acabat de traduïr de forma més generalitzada en números, ja no als nivells de les mencionades cantants britàniques, sinó ni tan sols a la seva meitat. Encara menys a Catalunya, on exclusivament The Pepper Pots han adquirit certa popularitat.

No obstant això, la molt incompleta revifalla, com a mínim, sembla haver reconciliat als grups amb el so granulós però substanciós dels seus referents, i discos d'avui en dia, per moments, semblen haver sigut parits als anys seixanta o setanta, ja siguin obra de bandes de llarga trajectòria, o nousvinguts com Betty Belle.

Perquè aquesta gènesi rugosa per a les oïdes s'intueix a ""Eroticah"", que és com es titula aquest àlbum que han tret endavant (i a la llum) per ells mateixos els components del grup barceloní, concretament a cançons com la sinuosa "That kind of women", l'ànima de carrer de "Southern couple", l'empenta guitarrera de "Mothers & sisters", que els emparenta breument amb el primer disc (el més soul) dels madrilenys The Right Ons, l'elegant "Boogaloo toys", "You can't dance", conduïda per un teclat d'allò més mutant i seventies, i la balada "It hurts to an end", amb la seva assossegada línia de baix i la malenconia nocturna del piano, que, alhora, són les peces més preuades d'aquest treball.



En general, i sempre sap greu haver d'assenyalar només un component, els problemes del disc (a part de la ja mencionada un pèl massa polida producció) corren més per la banda de la cantant, Gemma Tutusaus, que funciona bé als temes amb continuïtat tonal, però no acaba d'agafar-li la mida als moments d'inflamació i/o sosteniment, on s'ha de tirar tant de potència com de profunditat vocal. Res que no es pugui solucionar escollint amb més cura els registres que cal prioritzar, i que no treuen mèrits a un prometedor debut, que, per cert, no sona especialment lúbric.