27 de jul. 2012

L'INTERNET DE LES ENGANYIFES



Per molt paradoxal que soni, com més tecnologia tenim a l'abast, més mal ús en fem. Gent cridant pel mòbil, música a tot volum al metro, ordinadors més potents del que realment necessitarem mai... O fer servir la xarxa per desinformar en comptes de per informar. Com és això? Doncs us ho expliquem després de l'hipersalt.

Fa uns mesos vam parlar de la perillositat que tenen les xarxes socials a l'hora de difondre notícies que fan el contrari del que haurien de fer: confondre i desinformar. I sembla que no acabem d'aprendre la lliçó i que tornem a caure amb la mateixa pedra per enèsim cop.

Però ara l'escenari comença a ser una mica més complicat. A causa de la forta crisi que estem passant, la gent està molt i molt enfadada amb tot i amb tothom. És per això que qualsevol informació que passa per les nostres mans -si ens indigna, encara més- l'escopim sense cap mirament, com si ho volguéssim cridar pel balcó de casa nostra perquè tothom vegi en quin món tan injust vivim. Omplim el nostre mur del Facebook, el nostre timeline del Twitter i els nostres bonics Pinterests amb imatges i missatges antipolítics i antitot.


Això fa pensar... en que la gent té massa temps lliure!


Això sí, la culpa sempre serà dels altres. I no sense raó en alguns casos. Reconegudes personalitats (o els seus community managers) de diferents àmbits han caigut en les enganyifes d'Internet i en el fet de publicar sistemàticament la informació sense contrastar-la abans. Són els casos recents de l'Arturo Pérez-Reverte o del grup Love of Lesbian. Fets que ens alerten del fet que no per venir d'una font més important, la informació té més credibilitat.

Llavors què fem? Hem de desconfiar de tothom? Fins i tot dels mitjans de comunicació? Com ens podem salvar? No hi ha una resposta per a tot això, però sí que hauríem de fer servir més sovint el menys comú dels sentits: el sentit comú. Això i tenir una mirada una mica més crítica.