26 de jul. 2012

L'ACOMODADOR #13 · ESPECIAL MARATONS D'ESTIU (1)


Ara que la meravellosa pujada de l’IVA farà que el preu de l’entrada de cinema assoleixi nivells propis d’un gintònic en una terrassa del passeig de Gràcia, el saló de casa es converteix en un escenari gens despreciable per gaudir d’una bona sessió de cinema. A més, es presenten càlides nits d’estiu i l’oferta cinematogràfica a la cartellera baixa sensiblement el seu atractiu, a no ser que tinguis ganes d’empassar-te un “blockbuster” rere l’altre. És per això que a Gent Normal us proposem algunes maratons de cinema a casa, ideals per recuperar aquells títols més frescos, irreverents, frikis, nostàlgics i, bàsicament, que no t’obliguin a pensar gaire.

En aquesta primera entrega, hem classificat les maratons per directors. Totes les sessions se situen al voltant de les cinc hores (mitja hora amunt, mitja hora avall) de durada total, i sí, l’ordre de les pel·lícules pot ser important. N’hi ha per a tots els gustos:

MARATÓ ROBERT RODRIGUEZ: Planet Terror (2007) + Machete (2010) + Abierto hasta el amanecer (1995) - 5h 10min

Grans dosis d’acció i terror en la seva vessant més gamberra, desenfadada i passada de voltes. Quan Rodríguez fa el que li dóna la gana darrere la càmera, surten petits diamants en brut com aquests, espontanis i sense cap preocupació pel que en diran. Els infectats sanguinaris de Planet Terror, la violència de Machete i les demoníaques transformacions d'Abierto hasta el amanecer busquen deliberadament els excessos i l’aspecte tronat de la sèrie B, i es converteixen en un menú ideal per oblidar-se de tot i afartar-se de crispetes.



MARATÓ EDGAR WRIGHT: Zombies Party (2004) + Scott Pilgrim contra el mundo (2010) + Arma Fatal (2007) - 5h 30min
Un dels artífexs de l’humor post-modern d’aquest principi de segle. Personatges autoparòdics, ingenus i que passen de tot, capaços de banalitzar o prendre’s en conya allò teòricament més transcendent. Zombies Party és d’aquelles comèdies que va marcar un abans i un després, i que va guiar molts nous realitzadors dins del gènere, amb Arma Fatal com una digna continuació. Finalment, Scott Pilgrim contra el mundo és la mescla pop perfecta que reflecteix en què s’ha convertit la cultura de masses actual. El frikisme té la seva recompensa en aquesta mescla d’absurd i subtilesa.



MARATÓ JIM ABRAHAMS: Aterriza como puedas (1980) + Top Secret (1984) + Hot Shots (1991) - 4h 30min
Què dir d’aquests tres clàssics de l’humor absurd, a aquestes alçades… Tres brillants paròdies que encara alimenten el deliri de tots, per molts que les haguem vist. El descobriment del gran Leslie Nielsen a Aterriza como puedas, la surrealista visió de la Segona Guerra Mundial a Top Secret i la particular missió de Charlie Sheen a Hot Shots són una combinació explosiva d’enginy, mala llet i substàncies potenciadores de l’humor més estúpid, concretament les que es deurien prendre els seus guionistes. Després d’aquesta marató, l’humor intel·ligent serà un bé molt preuat.



MARATÓ GUY RITCHIE: Lock & Stock (1998) + Snatch. Cerdos y diamantes (2000) + Rock’n’Rolla (2008) - 5h 20min
La narrativa més xulesca, trepidant i videoclipera va néixer quan el senyor Guy Ritchie va sorprendre tothom amb Lock & Stock ara fa 15 anys. Després va arribar la brillant Snatch. Cerdos y diamantes, amb aquell inintel·ligible Brad Pitt, i Rock’n’Rolla va acabar tancant la trilogia particular del director britànic. Pur dinamisme, grans dosis d’humor, acció contundent, personatges extravagants i embolics per donar i vendre. Després de veure aquestes tres pel·lícules, us semblarà que baixeu d’una inacabable muntanya russa. A gaudir i no pensar en gran cosa més.



MARATÓ KEVIN SMITH: Clerks (1994) + Clerks 2 (2006) + Mallrats (1996) - 4h 50min

La irreverència feta comèdia. Amb quatre duros, Kevin Smith va connectar amb milers de joves que per fi es van identificar amb personatges que pensaven i parlaven com ells. Clerks converteix una aparentment tranquil·la jornada laboral en una desfilada de personatges pintorescos i sense pèls a la llengua, capaços de parlar del tema més banal com si fos la fi del món. Clerks 2 en pren el relleu de forma bastant digna i Mallrats adopta el mateix caràcter canalla i espontani. Mai les converses sobre Star Wars i els còmics de la Marvel havien donat tant de si.