4 de jul. 2012

ABRACEM LA UTOPIA, SORKIN HA TORNAT!


A tot bon cinèfil o amant de la televisió se li humitegen els ulls quan sent el nom d’ Aaron Sorkin. N'hi ha per això i per molt més! El guionista novaiorquès va ser el creador de The West Wing, una de les sèries imprescindibles per entendre el bon moment actual de la ficció televisiva, i un dels responsables de l’èxit de The Social Network. Després d’un temps allunyat de la petita pantalla, Sorkin torna per calmar les ànsies dels espectadors amb The Newsroom, sèrie que es va començar a emetre el passat 24 de juny per HBO i aquí es podrà veure a través de Canal + a partir de setembre.

En la seva nova producció, el guionista i creador televisiu s’ha endinsat en les profunditats del periodisme, i ha assenyalat i censurat sense por l’actual tendència a la superficialitat de la professió. Jeff Daniels interpreta Will McAvoy, el presentador d’un espai informatiu d’un canal de cable nord-americà, anomenat popularment el “Jay Leno dels informatius” per ser capaç d’agradar a tothom i no molestar a ningú. Després d’una desastrosa intervenció en una trobada amb estudiants, durant la qual afirma que els Estats Units no són el millor país del món, McAvoy es veu obligat a reconstruir el seu informatiu. El seu productor executiu, interpretat per Thomas Sadoski, ha decidit canviar de programa, i el director d’informatius, un genial Sam Waterston, contracta MacKenzie McHale (Emily Mortimer) com a substituta. McHale, cansada i exhausta de la carrera de reportera de guerra, arriba amb la ferma intenció de convertir-se en un Quixot que lluita contra la banalitat del periodisme actual. The Newsroom és una crítica evident a la pèrdua de valors del periodisme i a la perversió de la professió i un cant a la recuperació de l’ideal fundacional del servei públic de l’ofici. Una reivindicació de la feina ben feta.

Com sol passar en els projectes en els quals participa Aaron Sorkin, ja siguin de televisió o cinema, el guió, i més concretament els diàlegs, són el pal de paller al voltant del qual es construeix tota la ficció. El cas de The Newsroom no és diferent i l'espectador àvid de buscar grans frases pel record trobarà en aquesta sèrie una font inesgotable de sentències brillants. Diàlegs ràpids, grandiloqüents, però apassionats i seductors, entregats a un idealisme que pot semblar caduc, però que avui, més que mai, és necessari.



El guió de Sorkin ha trobat els intèrprets perfectes en Jeff Daniels i Emily Mortimer, una parella que funciona com un rellotge ja en la primera escena i que en cada intervenció ens deixa amb ganes de més. La química entre els dos és imprescindible per fer creïble aquests dos personatges que comparteixen un passat sentimental que, com podem entendre per les seves converses, encara no han superat. Malgrat els recels de Will McAvoy, MacKenzie McHale ha tornat a la vida del presentador per treure’l del pou professional en el qual es troba i per ressituar el programa com el referent informatiu del país. Encara que allunyades en el temps i l’espai, el personatge d’Emily Mortimer podria ser considerat l’evolució natural del paper de Bel Rowley, la productora que Romola Garai interpreta a la britànica The Hours, una altra bona visió televisiva del món del periodisme, en aquest cas ambientada en un programa d’informació internacional de la BBC durant els anys cinquanta.

Formalment, The Newsroom és essencialment clàssica, des de la seva banda sonora, signada per Thomas Newman -guardonat, entre d’altres, per la seva feina a Six Feet Under o American Beauty-, fins als plans i els decorats. És, doncs, el seu fons i no la seva forma el que fa aquesta sèrie revolucionària i necessària.

Tot i les dures crítiques que ha rebut per una part de la premsa especialitzada dels Estats Units que considera que la ficció peca d’utòpica i de diàlegs poc naturals, la nova sèrie de Sorkin enganxa des del primer minut. Carregada de dosis ingents d’idealisme, és perfecta per a estudiants de periodisme que encara mantenen intacta la seva fe en la professió i de visionat obligatori per a aquells periodistes que viuen desenganyats per la situació actual de l’ofici. The Newsroom pot actuar com a revulsiu o com un recordatori, en forma de trepidant carta d’amor audiovisual, de la professió que un dia van estimar.

1 comentari:

Iban ha dit...

La crítica americana no se aclara. Tanto "The West Wing" como "Studio 60" estaban protagonizadas por personajes capaces de actuar siempre astutamente y soltar discursos magníficos pero imposibles. Sólo hay que ver los personajes que encarnaba Bradley Whitford, auténticos super-hombres.
Ahora resulta que la fórmula que usa Sorkin, que ha sido premiada años atrás, es "utópica y poco natural".
Estan bojos aquests Romans!