5 de juny 2012

TEMPS NOUS, TEMPS (MENYS) SALVATGES


Linn Youki
#05
Any: 2012
Discografica: BCore Disc

Suposadament, aquest disc que avui ressenyo hauria d'haver aparegut a la tardor de l'any 2009. Uns mesos abans, al juliol, Linn Youki actuaven a la sala Sidecar, juntament amb Autumn Comets, en un concert que havia de servir per oblidar, per un dia, el procés de gravació i relaxar-se tocant temes antics. Per contra, va resultar ser un concert força tens, fins i tot amb un moment d'enfrontament verbal amb el públic davant la negativa col·lectiva de col·laborar en una cançó (que rancis que som, a Barcelona! Jo el primer), i que, per acabar-ho d'arrodonir, va ser curtíssim -només sis temes- per la mala planificació horària del temps disponible abans que l'històric local de la plaça Reial hagués de començar el seu torn com a discoteca, passada la mitjanit. Un mal averany que va acabar, poc temps després, amb el grup en punt mort (què va passar internament, només ho saben ells), sense nou treball discogràfic i sense actuacions.

Gairebé tres anys després, arriba, per fi, #05 (efectivament, cinquè treball de l'abans trio i ara duo -Xavi Caparrós ha passat a formar part d'uns tal Mishima- de la Ciutat Comtal), i queda poc rastre d'aquella agressivitat sonora de #04 (Bocre Disc, 2008), on el baix deixava anar queixalades a tort i a dret (la línia més punyent, que no crua, d'aquest instrument apareix a "Nico", curiosament amb un títol en sintonia amb les referències a noms propis del seu anterior disc -en aquella ocasió a escriptores anglosaxones, i a innovadors sistemes de transport ferroviaris-). Per primer cop, a més, s'integra la guitarra en el seu so, no amb intencions riffístiques, sinó per a generar atmosferes un punt reverberants.

Tot això no obstant, no significa que les cançons de Linn Youki siguin ara més laxes i toves. Ans al contrari: la tensió segueix latent durant els onze temes d'aquest àlbum, però, en comptes d'ésser contundent, sorollosa, i tallant, s'ha tornat més subtil, continguda i, fins i tot, un punt misteriosa.

Aquesta nova sensació és present des del tema inicial, electro-rocker i d'estructura seqüencial ("¿Cómo te sientes?"), i viu els seus moments més memorables en peces com "Cobardes" -còsmic i hipnòtic apropament al 'krautrock'-, el fosc funk de les galàxies "Se acaba el mundo", o la juganera combinació, no menys espacial, de ritmes, tons greus, i samplers malparlats de "Você gosta de música" (curiosament, totes tres a la meitat del disc, i seguides). També tenen cabuda al disc -hi tornem- l'electro-rock ("¿Quién está gritando?"; el single "Auriga") i el post-punk amb sintetitzadors ("Eres") més discotequers, i no han restat immunes a l'efecte de la psicodèlia electrònica que Animal Collective ha posat en relleu en els nostres temps ("Sobrehumanos"):



Així doncs, i en general, bon disc de Linn Youki, que no suposa ni un pas enrere ni un pas endavant, sinó un pas al costat, ja que reforça i versatilitza el seu repertori. Els crèiem al cel i estaven una mica més enfora.

Arnau Espinach

2 comentaris:

MarcP ha dit...

Yeah! Ganes de veure'ls en concert ben aviat!!!

slanga ha dit...

Brutal el nou disc!!!