13 de juny 2012

SÓNAR 2012: LA IMPERMEABILITAT D'UN FESTIVAL A L'AVANTGUARDA


Mentre el Primavera Sound segueix ampliant, any rere any, la seva programació i "ocupa" Barcelona amb concerts durant gairebé un mes -dintre de poc tan sols li quedarà muntar un "bolo" al menjador de casa nostra-, l'altre "gegant" i degà festivaler de la ciutat (i de l'Hospitalet!) pel que fa a música alternativa, el Sónar, va a la seva. Redueix la seva durada (no hi ha Sónar de Nit el dijous des del 2008, només un concert inaugural -repeteix New Order- al qual s'accedeix amb invitació); elimina escenaris (com el SonarPark; aquest any no ha repetit presència l'escenari SonarCar a la Fira, i ja no hi ha concert a l'Auditori/Palau de la Música), i acumula edicions -aquesta serà la dinovena- com un tauró, tirant sempre cap endavant, aliè a innovacions formals metropolitanes (hi havia el SonarKids, però aquest any ha anat cap al Port de la Selva), i sense fer concessions de franc (tret de la presentació del festival, divendres passat, amb l'actuació d'Internet2 al vestíbul de l'estació de metro d'Universitat).

Però, com si fos un James Dean particular per als melòmans barcelonins que ens prenem els festivals com orgies concertils, ens l'estimem igual. Perquè sempre deixa un grapat d'actuacions per al record, ja sigui per la insòlita combinació instrumental o per la qualitat intrínseca d'aquestes; perquè sol ser molt acurat en l'apartat acústic, i perquè és un complement fantàstic per als que fem de públic de la música en viu durant la resta d'any. I, honestament, ja acabem molt fets pols amb el pa que s'hi dóna ara mateix pel que fa a quantitat de concerts.

No se'ls pot negar l'obertura de mires, als organitzadors: John Paul Jones forma part de la programació d'aquest 2012! Ho fa participant, és cert, al concert dels noruecs Supersilent, que barregen jazz, electrònica, i noise, però no deixa de sobtar veure per aquí el nom del baixista de Led Zeppelin. Més rutinaris resulten, no obstant això, alguns dels caps de cartell d'aquesta edició, com els abans mencionats New Order, que il·lusionen poc després de les pobres actuacions que van oferir durant el seu retorn a mitjan de la passada dècada; Fatboy Slim (això és confondre el revival dels anys noranta), o la repetició de la rave rapejada dels sud-africans Die Antwoord i de la sessió del lcdsoundystem James Murphy, ja presents el 2011. Però també hi seran The Roots -a la foto- combinant rap, jazz, i rock; l'electrònica ballable de Mouse On Mars, Simian Mobile Disco, Hot Chip, i Metronomy, presentant nous treballs; els inquiets Modeselektor, també amb nou àlbum, i Flying Lotus actuant per partida doble -dijous i divendres-; o el fenomen indie-mediàtic de la temporada -i fulgurant: enaltida l'octubre de l'any passat i defenestrada el gener d'aquest any, pobreta- Lana del Rey, a la qual, ben probablement, li aniria molt millor si estigués programada a l'Auditori o en un espai tancat en comptes d'haver de tocar en un macroescenari a l'aire lliure:



Un altre dels punts forts i singulars del festival són els shows especials que a cada edició presenten unes quantes bandes i/o artistes. Enguany, destaca el del músic brasiler Amon Tobin, "ISAM", on l'artista actuarà al bell mig d'una escultura gegant sobre la qual es projectaran uns visuals espectaculars. Daedelus, per la seva part, durà a terme el seu "Archimedes Show", format per vint-i-quatre miralls sobre els quals impactaran llums i projeccions;  Mostly Robot reunirà gent com Jamie Lidell o Tim Exile en una proposta molt tecnològica i difícil d'explicar, i el local DJ2D2 realitzarà el seu "AV Show", on, a més de punxar, combina imatges de videoclips i de pròpia creació. Més tangibles seran els concerts especials del japonès Cornelius amb la cantant Salyu i altres músics a "Salyu x salyu", on experimenten amb el pop; el "Brain Pulse Music", ideat pel també nipó Masaki Batoh, que, com el propi títol indica, converteix els impulsos cerebrals dels sentiments i les idees dels seus "conillets d'Índies" en sons (!!!); i les escultures sonores de fusta del duo argentí i -endevineu?- japonès Lolo & Sosaku. Finalment, i des d'un aspecte purament musical, Laurent Garnier s'aliarà amb Benjamin Rippert i Stéphane "Scan X" Dri combinant ritmes, teclats i efectes digitals en una actuació batejada com "L.B.S.", mentre que la parella Alva Noto y Byetone, com a Diamond Version, ho faran, molt més sorollosa i abrasivament, amb Atsuhiro Ito i els seus tubs fluorescents modificadors del so.



D'altra banda, la lletra petita segueix sent un dels principal al·licients (i els horaris, que semblen fets amb traïdoria, el seu pitjor enemic) del festival. Aquest serà l'any de descobrir el house-pop de finals dels vuitanta d'Azari & III; la barreja de deep house, dubstep, i r'n'b de Nina Kraviz; el pop sintètic i fosc d'Austra i Trust, i el més lluminós de Peaking Lights; l'abruptesa rítmica de Plapla Pinky; o les noves perles del planter negroide (Thundercat, Jeremiah Jae, DJ Spinn & DJ Rashad...). També podrem retrobar les cacofonies psicodèliques de Maria Minerva i LA Vampires; la bona mà de James Blake i Annie Mac als plats; la 'michachu & the shapes' Raisa K experimentant a la seva bola, o Nicolas Jaar (un altre músic present l'any passat que repeteix, segons l'organització, "per aclamació popular", ehem), barrejant techno, house i dubstep en solitari, i generant ambients foscos -que no tètrics- juntament amb el guitarrista Dave Harrington sota l'àlies de Darkside, en una de les propostes més prometedores d'aquest cap de setmana:



A nivell nacional, les jornades diürnes tindran molts més noms d'aquí que les nocturnes (a la Fira, tan sols l'abans mencionat DJ2D2 i Coyu actuaran amb força públic, donat que la resta de DJ -Amable, Marijuán; De La Calle; Machine Beats, i Yall Djs- s'encarregaran d'obrir la nit a les 22 h, quan acaben les actuacions del CCCB/MACBA). Destaquem la presència de Mau Boada (Les Aus) amb el seu cançoner construït amb loops sota el nom d'Esperit!; l'electrònica suau, minimalista, i atmosfèrica d'Arbol, que estrena nou disc; l'amor cap als 8-bits de Koulomek; la dolçor pop i còsmica d'Stand Up Against Heart Crime, i la més etèria de Lenticular Clouds; la sotragada d'ànima post-rock de The Suicide of the Western Culture; la sessió a quatre mans de Xavier Riembau i Pau Guillamet, o Diego Armando vs. Guillamino; i tres noms del Primavera Sound que repeteixen: els krautpopers Pegasvs; John Talabot i la seva combinació de house, disco, i soul; i la subtil barreja d'electrònica, veu/loops vocals, i saxo de Santiago Latorre:



Tampoc hem d'oblidar la programació extramusical del Sónar: durant els tres dies del festival, el SonarCinema projectarà a l'auditori del CCCB documentals sobre la creació de l'espectacle d'Amon Tobin, la gira de la trobada entre músics africans i occidentals "Congotronics vs. Rockers", els impactants -i antagònics- directes de The Chemical Brothers i Gonzales, o una biografia audiovisual d'A Tribe Called Quest, entre d'altres. SonarExtra apadrina les exposicions de Francisco López, Rita McBride, Matthew Hawtin, i Chris Watson, Thomas Köner & Biosphere a diferents sales de Barcelona; i el SonarPro organitzarà diferents exhibicions i demostracions d'artefactes sonors a la primera planta del CCCB, així com debats i trobades amb professionals de la indústria musical, o tecnològica-musical.

Tot això, com bé sabeu, a partir de demà, dijous 14, i fins a primera hora del diumenge 17 als espais del CCCB/MACBA (Sónar de Dia), i a La Fira Gran Via de L'Hospitalet (Sónar de Nit).

Arnau Espinach