27 de juny 2012

SALVANT EL PAÍS


La crisi ha tingut diferents resultats en la televisió, alguns absurds, com la sèrie Con el culo a l’aire i el seu teòric intent d’ironitzar sobre la situació, i d'altres paradoxals, com el fet que TVE hagi hagut de prescindir d’Águila Roja, una de les produccions pròpies que millors resultats li donaven, per culpa de les retallades. Malgrat el pessimisme que planeja sobre les cadenes, encara hi ha programes que ens donen un bri d’esperança i ens fan il·lusionar-nos. L’exemple més clar és Salvados, (La Sexta) que no només no s’ha vist afectat per aquesta situació sinó que, a més, ha sortit reforçat i s'ha convertit en un dels programes necessaris i indispensables per entendre què és el que està passant i com hem arribat fins aquí.

En la cinquena temporada, que tot just va acabar el passat 10 de juny, el programa de Jordi Évole ha dedicat bona part de les seves emissions a diferents aspectes de la crisi. Contradient aquells que creuen que en temps durs el poble només vol distraccions, l’audiència ha respost favorablement i en el seu comiat la producció va reunir dos milions d’espectadors davant del televisor, una de les seves millors dades.

Amb l’humor i el sarcasme per endavant, però també amb el rigor, Salvados ha deixat al descobert setmana rere setmana les vergonyes del país, algunes possiblement conegudes pels espectadors, però no per això menys doloroses. Sembla que la frustració de comprovar com ens han pres el pèl durant molt de temps impulsa l’equip d’Évole a mossegar amb més ganes que mai i crear un programa que, a més de ser entretingut, és informatiu.

Una de les entregues més recordades d’aquesta temporada serà possiblement la que ens mostrava la realitat de Grècia després del rescat. El país de qui tothom fa acudits és un cruel anunci de cap a on anem, tal com ja ens avisava un avi grec que espontàniament va interrompre una entrevista d'Évole a un jubilat.



Enmig de tanta corrupció, podridura i tragèdia grega, va ser d’agrair l’emissió de "Reiniciando España", l’últim episodi d’aquesta temporada que ens rescatava de la desesperança mostrant exemples positius i models de funcionament alternatius que ens fan creure que encara tenim camí per recórrer i marge de maniobra.

Malgrat que alguns detractors podran dir que el pes del programa de Jordi Évole està sempre inclinat cap a un cantó de la balança, com espectador és un plaer comprovar que encara hi ha professionals capaços de comprometre’s sense caure en l’ús dels eufemismes, pràctica de culte gairebé religiós en aquest país.