28 de juny 2012

L'ACOMODADOR #11 · ENQUADRANT LA CRISI



Sempre sensible a la realitat que l’envolta, la indústria cinematogràfica ha adoptat l’actual crisi econòmica com a tema principal o de context en diversos títols que s’han estrenat durant els últims anys. Des de documentals que ens expliquen les causes de tot plegat i ens assenyalen els principals culpables, passant per drames amb la crisi com a principal fet inductor, fins a històries en què el context econòmic té un pes important. Tot i no haver estat un tema especialment prolífic, segurament perquè el que menys necessitàvem era sentir parlar de crisi també al cinema, aquestes produccions ens han ajudat a entendre el que està passant i fins i tot a inspirar-nos per poder tirar endavant. Aquí en teniu un recull:

Inside Job
(Charles Ferguson, 2010)
El documental que tothom hauria d’haver vist. Un complet treball d’investigació que desemmascara els principals culpables de l’esclat de la crisi, els únics que sabien que arribaria i que l’haurien pogut evitar, però que van mirar cap una altra banda i van conduir mig planeta a l’abisme financer. Inside Job mescla un cert component didàctic que ajuda a entendre els fets inductors de la crisi amb proves que confirmen la negligència d’uns quants personatges que només es van cuidar dels seus interessos i que, a sobre, van aconseguir esquivar la justícia gràcies a un sistema pensat per afavorir-los. Una trama que et va encenent a mesura que avança i que et deixa amb una sensació que combina indignació, impotència i ganes de trencar-los la cara a tots. Imprescindible.



Let’s Make Money (Erwin Wagenhofer, 2008)
A diferència d’Inside Job, aquest documental té un enfoc de la crisi molt més globalitzat i didàctic, ja que visita diferents llocs del món i detecta els motius concrets que han condemnat diferents països. D’aquesta forma, i amb un llenguatge una mica relativament més amè, l’espectador pot entendre una mica millor el que està passant i comprovar que l’origen de tot plegat es remonta més enrere del que ens pensem. En el cas d’Espanya, repassa diferents casos d’especulació immobiliària i de dinerals invertits en projectes que han acabat abandonats o amb nul·la rendibilitat. Una de les grans qualitats de Let’s Make Money és que no només exposa els problemes, sinó que també aporta possibles solucions per poder reflotar la situació.



Margin Call (J. C. Chandor, 2011)
Un jove analista d’una multinacional descobreix que un error de càlcul és a punt de provocar la pèrdua de tot el capital de la seva empresa i, com a conseqüència, afectar a milions de clients de tot el món. És l’inici de la crisi viscuda des de dins, una caiguda inevitable fruit de la irresponsabilitat de les companyies, que s’aprofiten d’una bombolla financera que algun dia havia de petar. Amb bon rigor i serietat, però també evitant mullar-se massa, Margin Call exposa la mentalitat ambiciosa dels peixos grossos del sector empresarial, sempre pensant a salvar el seu propi cul abans que els dels altres, però poques vegades apunta amb bala de forma clara. No obstant això, acaba funcionant com un autèntic thriller i el resultat és notable, a més de comptar amb un repartiment de luxe liderat per Kevin Spacey i Jeremy Irons.



The Company Men (John Wells, 2010)
“Els rics també pateixen la crisi” és un missatge que es pot considerar força demagog i frívol tenint en compte la precària situació que pateix una part molt més necessitada de la població mundial, però The Company Men no aborda aquesta temàtica amb mala intenció i pretén transmetre que ni tan sols els alts càrrecs d’una gran empresa estan fora de perill. Protagonitzat per Ben Affleck, Tommy Lee Jones i Kevin Costner, aquest drama explica la història d’un executiu acomiadat que es veu obligat a renunciar a bona part dels seus luxes i treballar de paleta si no vol perdre tots els seus béns. Una cura d’humilitat que resulta una mica elitista, però que no per això deixa de ser interessant pel fet d’aportar una visió diferent de la crisi, encara que la majoria no ens hi identifiquem gaire.



Up in the Air (Jason Reitman, 2009)
Tot i no ser l’objecte central de la seva temàtica, la crisi té una important presència a la pel·lícula de Jason Reitman, ja que George Clooney i Anna Kendrick interpreten dos especialistes de comunicar acomiadaments. Quan hi ha una empresa que ha de fer una retallada massiva de personal, els contracten perquè s’encarreguin de fer-ho saber als treballadors, procurant que resulti el menys traumàtic possible. Una mirada cínica a la gran “sensibilitat i proximitat” que les empreses mostren cap als seus treballadors quan es tracta de fer-los fora, i d’altra banda un retrat més centrat en el protagonista del film sobre la por a no saber adaptar-se als nous temps i a veure com una vida acomodada pot trontollar davant els canvis inesperats.



Moneyball (Bennett Miller, 2011)
A pesar de no resultar-nos gaire propera, la temàtica esportiva i eminentment ianqui d’aquesta pel·lícula focalitzada en el món del beisbol conté una enriquidora lliçó d’austeritat en temps de dificultats econòmiques. Basada en la història real de Billy Beane, gerent del modest equip dels Oakland Athletics, Moneyball ofereix un exemple de com saber reinventar-se i trencar amb les normes tradicionals per poder sobreviure. La gesta d’un equip de beisbol amb el pressupost més reduït de la lliga que sap rendibilitzar els seus actius i aplicar amb èxit una política low cost és totalment extrapol·lable a la situació actual de moltes companyies. Protagonitzada per Brad Pitt i escrita ni més ni menys que per Aaron Sorkin, és una bona inspiració per les empreses que ho estan passant malament.