27 de juny 2012

CRUÏLLA BCN 2012: DE TOUMANI ALS 2MANY



Per a gran part dels redactors d'aquesta santa casa, el Cruïlla BCN té un inconvenient terrible: es celebra els dies 6 i 7 de juliol, cosa que vol dir que un dels dos dies coincidirà amb el fantàstic cartell del Lemon Day de Capellades. No obstant això, i per a qui ja tingui massa vistos (sacrilegi, sacrilegi!) Lisabö, Betunizer i companyia, o trobi que el Parc de la Font Cuitora està, com diuen els mallorquins, a ca una puta o que hi fa massa fresca per gaudir de concerts d'estiu, el mencionat festival barceloní és l'alternativa immillorable d'aquell cap de setmana.


I ho és perquè, aquest any, el Cruïlla s'ha superat a si mateix. Iniciat amb una programació mensual d'actuacions musicals individuals durant l'estiu de l'any 2005 a Mataró, el llavors anomenat Cruïlla de Cultures es va a donar conèixer a la capital catalana l'any 2009 (any de darrera edició, per cert, del de Mataró).
Ho va fer primer com una única jornada de concerts i a partir del 2010 com un festival pròpiament dit, de dos dies de durada, que va reunir a la seva interessant i darrera edició noms com els de Public Enemy, dEUS, la Tokyo Ska Paradise Orchestra, Lee Scratch Perry, que van compartir escenari amb Max Romeo, Hugh Masekela -homenatjant el cançoner de Miriam Makeba-, Antònia Font o el cantaor Duquende, fill de Sabadell. D'acord, també hi havia Jack Johnson, Obrint Pas i Delafé y Las Flores Azules, però això passa a qualsevol festival.

Arribats al 2012, però, Cruïlla BCN sembla que fa el primer pas (si és anòmal o no es veurà durant les properes edicions) per consolidar-se com "el tercer en discòrdia" dels grans festivals de la ciutat. L'incombustible Iggy Pop i els seus Stooges (sense Ron Asheton, però amb James Williamson), que es centraran en el repertori de Raw Power (1973), set anys després de fer el mateix al Primavera Sound 2005 amb els dos primers àlbums del grup de Detroit; la veterana banda d'ska The Specials; el rap fosc i cru dels estatunidencs Cypress Hill; l'artista de pop llatí Julieta Venegas, i M.I.A., amb la seva eclèctica barreja d'electrònica, rap, dancehall i funk són els caps de cartell (als quals inicialment s'hi afegia Dr. John, que va haver de cancel·lar la data barcelonina per motius de salut) d'una programació que -i aquí està la clau de la seva lluentor- no fa figa en segona línia.

Dins aquest nivell B de popularitat, trobem l'exquisida festa de soul i funk que sempre munten Sharon Jones and the Dap-Kings -a la foto-; la barreja d''spoken-word', dub i reggae del sexagenari Linton Kwesi Johnson; el blues africà obert al pop del duo de Mali Amadou & Mariam; la col·laboració conjunta dels grans Toumani Diabaté i Arnaldo Antunes amb Edgar Scandurra; la combinació de folklore mexicà i electrònica de Nortec Collective amb Los Mezcaleros de la Sierra; la també contagiada pels beats barreja de swing i jazz de l'austríaca Parov Stelar Band, i un tancament d'alts vols amb les sempre divertides sessions dels 2manydjs, amb els seus bootlegs d'èxits musicals. A nivell nacional, destaca l'enèsima oportunitat (mai són suficients) de gaudir dels imprescindibles/inimitables Za!; del folk-rock del veritablement campechano Bigott; del sarau de surf-rock instrumental a càrrec de Los Tiki Phantoms; del pop-rock cantautoril de Quimi Portet; del jazz bastarditzat i precís d'Astrio, i del blues-rock brut, febril i dilatat dels Guadalupe Plata:





No s'hi val a badar amb les entrades (80€ + despeses l'abonament; 50€ + despeses l'entrada de dia), que estem a només deu dies vista del festival.

(Font imatge: Laura Hanifin)

1 comentari:

Ros Porcioles ha dit...

La millor redacció sobre el Cruïlla fins ara publicada, gràcies!!