20 de juny 2012

CALVACANT DE NOU CAP A DALLAS


Pronunciar el nom de J. R. Ewing equival a despertar unes ànsies irrefrenables de sortir cavalcant al so de la conegudíssima sintonia de Dallas, la mítica telenovel·la que va emetre TV3 entre la dècada dels vuitanta i els noranta. El melodrama, un dels primers èxits de la televisió pública, va ser un fenomen a Catalunya i va deixar gravada a la ment de molts espectadors la coneguda frase “Sue Ellen, ets un pendó”, considerada la primera expressió que contenia un mot malsonant a la televisió en català. La fascinació per les intrigues de la família Ewing no és patrimoni exclusiu de Catalunya, mig món va caure rendit a les baralles del clan texà. Potser per això, el canal TNT, que es pot veure a través de la plataforma Digital +, s’ha tret de la màniga una continuació de Dallas, centrada en la nova generació, però sense deixar de banda els personatges clàssics, autèntic atractiu d’aquesta nova aventura televisiva de les Ewing.

L’estrena de la continuació era una de les notícies més esperades pels seguidors de la sèrie, malgrat que els cartells promocionals que l’han precedit són uns dels exercicis de terror gràfic més ofensius dels darrers anys, una delícia kitsch digne de ser recordada.

Dallas, the new generation reprèn l’acció anys després del final de la primera, un vella tàctica que busca obtenir audiències gràcies als rèdits d’una sèrie mítica, com ja va passar a casa nostra amb la descafeïnada Nissaga, l’herència, continuació de la venerada Nissaga de poder. Els protagonistes de la seqüela són, principalment, John Ross, fill del malvat J. R. i Sue Ellen, i Christopher, el fill adoptiu del bon jan Bobby i Pam. Evidentment, aquesta nova versió d’intrigues texanes ve carregada d’enfrontaments entre el bé -personificat pel fill de Bobby, defensor de les energies renovables que s’oposa a perforar Southfork per extreure petroli- i el mal, representat per John Ross, que no té cap mena de miraments per deixar la finca familiar com un colador si així es pot fer ric. Com passava a l’original, aquest Dallas també ve adobat amb embolics de faldilles i enveges.


Però no ens enganyem, el principal motiu per caure de quatre grapes en aquesta nova edició del fulletó es veure la fila que fan els actors originals i saber què els ha passat als seus personatges durant tot aquest temps. El panorama no podria ser més desolador: només començar la sèrie ens assabentem que en Bobby (Patrick Duffy), amb més cara de pa que mai, pateix un estrany tipus de càncer intestinal i que pretén amagar-ho a la seva família. Com a acte de redempció visita el seu germà, el pèrfid J. R. que, moment mandíbula desencaixada, pateix una depressió crònica i viu retirat. Però no ens deixem enganyar: J. R. sempre serà J. R., i aquest home, a qui li corre petroli per les venes, renaixerà de les cendres per reclamar el que es seu i tornar a ser el malvat maquiavèl·lic que es va guanyar l’adoració dels espectadors. El personatge interpretat per Larry Hagman torna en plena forma, malgrat no tenir el millor aspecte, i deixa anar frases contundents i lapidàries a tort i a dret.

Entre els personatges femenins, destaca la presència de Sue Ellen (Linda Gray). Contràriament al que molts podrien pensar, l’exdona de J. R. no ha mort de cirrosis. Allunyada de l'ampolla, ara irradia poder i enlluerna l’espectador amb les seves múltiples operacions d’estètica.
Un dels gran encerts d’aquesta nova versió és mantenir la sintonia original i l’estructura dels títols del crèdit, dos elements cabdals de la sèrie que apel·len directament a la nostàlgia, un dels sentiments que empeny a l’espectador a veure aquesta continuació.

Dallas és una telenovel·la com Déu mana, de les de tota la vida, amb intrigues i traïcions, només apta pels viciosos del marro i dels girs argumentals inesperats amb un punt autoparòdic. Si “l’embolica que fa fort” és una de les vostres màximes a l’hora d’escollir sèrie, heu trobat el vostre producte ideal. Traieu el barret de cowboy, enselleu el vostre cavall i cavalqueu cap a Dallas, YEHA!

Nota: El cartell promocional de la nova Dallas fa l’ullet a una de les escenes més cèlebres de la sèrie original. En ella, Pam es dirigia cap a la dutxa i hi trobava el seu marit, Bobby, qui en teoria portava tota la temporada mort. En realitat ell mai havia mort, tot havia estat un somni de la seva dona. Us sona aquest gir?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb aquest article segur que en Huedo ja té un abonament per passar unes vacances al ranxo de Dallas. Enhorabona.

Lluís Huedo ha dit...

jajajajaja

Bona aquesta!

Jo estava pensant més en Caldes i en aquests que els de l'Atzavara (o Death Wish Team, ara no n'estic segur) varen portar ja fa anys:
http://www.youtube.com/watch?v=9LsuWwTe9qk