08/05/2012

LA RESSENYA: MATES MATES


Vida Animal
Mates Mates
Any: 2012
Discogràfica:Famèlic

A l’entrada promocional de Famèlic Records dedicada a Mates Mates, ens trobem amb les referències de El Último de la Fila, Jesus and Mary Chain, Pavement o Ia Clua. Potser aquest últim és el més representatiu, juntament amb el rock que es va fer en català a durant la dècada dels 70, sobretot pel que fa a tema d’idioma o imaginari . Però no perdem de vista els noms de les altres bandes, encara que tinguin tan poc en comú, és el que ens serveix per acostar-nos a l’univers que estan teixint els de la Plana. Un eixam d’influències heterogènies que la única cosa en comú és el bon gust. Així podem entendre que en els 12 trams que conformen el “Vida Animal”.
Costa de veue-hi un fil de conductor clar,és a dir, la pauta marcada per un estil fàcilment reconeixible. Però això forma part del seu encant. Sense anar més lluny, El Pinsà, segona en ordre i pista escollida com a promocional, s'hi palpen tantes influènices diferents que fins i tot pot arribar a desconcertar. Sobretot si no estàs previngut. A continuació, un dels moments més deliciosos del debut sinó el millor. Topolino, història trista, amb uns arrejanments i estructura musical d'allò més originals i que demostren un criteri a l'hora de composar i explicar a traves de cançons.
No es pot posar el punt i final sense mencionar "Signore", l'atreviment en italià i un toc estilístic més lleuger o desenfadat. Per altre banda, tampoc es pot obviar "Quan tinc un tros de temps", amb un inici pausat per trencar el tempo per anar accelerar-se sense arribar a tons massa festius. Tot un exercici d'estil en el qual m'imagino a Joan Pons, productor del disc, fotent-hi cullerada.
Al mirar l'agenda de propers concerts dels de la Plana veiem que no hi falta res. Les principals cites d'ara fins acabar l'estiu. No ens extranya. En absolut. Vida Animal aobrepassa el tòpic de debut prometedor, és ja un disc amb totes les de la llei. El que facin a partir d'ara ja és cosa seva, de camí per recòrrer en tenen.

4 comentaris:

Descubrepelis ha dit...

Un gran treball, si senyor.

Anònim ha dit...

Gran disc!! sí, senyor!

Anònim ha dit...

Uns altres dels que se'n parla molt però que crec que encara han de demostrar el que valen (almenys en disc).

Anònim ha dit...

Bona ressenya Joan! Els vaig conèixer l'any passat en una excursió a Vic quan encara no havien tret el disc i apuntava maneres, ara fa poc els vaig veure novament i pasen bé.

No te res a veure però una vigetana espectacular: Joana Serrat, ressenya ja!