15 de maig 2012

UN DISC DE POLLES DURES


Beach Beach
Tasteless Peace
Any: 2012
Discogràfica: La Castanya

Hi ha coses que no cal ni explicar: per què Teenage Fanclub són el millor grup del món? Ho són i prou. Les Vivian Girls també, i no són les úniques. El cor de les persones és gran i ple de forats per on entren i s’escapen favorits com alegres flatulències. No ens n’hem d’amagar: cada pet guardat és un any menys de vida.

Recordo perfectament el primer cop que em vaig dir a mi mateix “Beach Beach són el millor grup del món”. Estava al Moog i ells participaven en un concert per ajudar al Dan i la Letha Melchior. Era la prova de so i el Pau, el guitarra, jugava amb la palanca de la guitarra i deia a en Tomeu: “mira mira, he descobert com era”. La guitarra feia una cosa així com brouuuuuum. El sorollot gloriós de les cançons de My Bloody Valentine que prefereixo. No havien ni començat la prova i ja tenia la certesa que el concert no seria un concert d’aquells que veus, t’agrada més o menys, i te’n vas a casa com si res. Eren un grup en estat de gràcia que just estava descobrint la seva millor forma, com quan jugues a futbol al pati de l’escola i descobreixes que has aconseguit pixar-te a mig equip contrari i ho celebres com si fos una casualitat, sense saber que t’has convertit en el millor de l’equip.



Fa temps vaig llegir a una entrevista a Quentin Tarantino que ell no concebia fer pel·lícules que no li posessin la polla dura, amb urgència i ganes. Tasteless peace és un disc de polles dures. Un disc fet amb excitació i urgència, ple de bombes que s'escapen a corre-cuita contra els dolents, bombes a favor nostre que ens convertiran en gent menys podrida i millor.

Igual que el director nord-americà, els Beach Beach fan de les seves filies un estil propi. No voldria ser no voldria passar-me de llarg (ni curt), però, per mi, un grup que em fa pensar en Teenage Fanclub, Dinosaur Jr, Posies, Teenage Fanclub, Teardrop Explodes, new wave, jangle pop, Guy Picciotto, My Bloody Valentine, sense que sembli un exercici revivalista ni una reunió de ningú amb hits gegants com "Plants",  "Monster", "Tasteless", "Worries" (sóc jo o comença com "Sugarcube"?) o "Cards", em fa replantejar molt seriosament les meves llistes de favorits. ¡Com si fes falta!





Quique Ramos