14 de maig 2012

PS 2012: PRIMAVERA A LA CIUTAT, SEGONA PART


Parafrasejant a cert mite recent de la història futbolística blaugrana, la programació del Primavera Sound cada any que passa és més una pu*a barbaritat. Concerts, concerts, concerts i concerts que, com ja vàrem començar a explicar a la primera entrega, es van encetar el passat dilluns, 8 de maig, amb l'actuació de Xavier Baró al Ryans Bar, i que ja no pararan fins diumenge 3 de juny.

La "setmana gran", però, serà la de les actuacions al parc del Fòrum, dins la qual, a més dels "showcases" a l'Apolo/La [2], tindrà lloc la principal novetat escènica d'aquesta edició: els concerts gratuïts a l'Arc de Triomf dimecres 30 de maig i diumenge 3 de juny. Recordem que l'any passat ja van existir aquesta espècie de jornades pre-Besós i post-Besós, amb la substancial diferència que es duien a terme al Poble Espanyol, i només s'hi podia accedir amb l'abonament del festival. Resultat: aforament a rebentar tots dos dies i més de mil assistents que es van quedar al carrer. L'objectiu, aquest 2012, era trobar un espai més gran i no morir -econòmicament- en l'intent, i la solució ha sigut ocupar el passeig Lluís Companys (pocs llocs, a Barcelona, més generosos en dimensions), i, ai ai ai, deixar-hi l'accés lliure (quan es va anunciar, fòrums i blogs d'Internet van anar plens de nostradamus amb l'abonament comprat que pronosticaven una massificació insuportable).

Temor lògic, d'altra banda, perquè la programació d'aquestes jornades és de traca: el crooner Richard Hawley, que presenta disc nou (Standing at the Sky's Edge, que va sortir fa set dies), i els The Wedding Present que en recuperen, de cap a peus, un d'antic, Seamonsters (1991) -produït per Steve Albini-; Yann Tiersen, que deixarà descol·locat amb un concert de rock a més d'un (i n'hi haurà un munt) que esperi les miniatures juganeres de la banda sonora d'Amelie, i les cançons pop de Jeremy Jay. També hi haurà dos cantautors tan antagònics -en la forma, no tant en el fons- com el folk-rocker Nacho Vegas i el tecno-poper Joe Crepúsculo. També, No More Lies, o la tornada ¿momentània? d'un dels noms propis del hardcore barcelonès amb ànima melòdica de la darrera dècada, i la segona visita a la ciutat de les novelles asturianes folk (un folk que inclou jotes i pasodobles, compte) Lorena Álvarez y su banda municipal. I, finalment, uns clàssics del festival com els garatgers Black Lips, i la substitució a darrera hora, com a "dany col·lateral" de la cancel·lació de Bjork, de la banda de pop electrònic Saint Etienne (que passen al Fòrum) pels indie-rockers The Walkmen.

Els horaris seran els següents:

--Dimecres 30 de maig--

18h. No More Lies
19h. Jeremy Jay
20h. The Wedding Present plays "Seamonsters"
21:20h. The Walkmen
22:40h. Black Lips

--Diumenge 3 de juny--

18h. Lorena Álvarez y su banda municipal
19h. Joe Crepúsculo
20h. Nacho Vegas
21:10h. Yann Tiersen
22:30h. Richard Hawley

Totes dues tardes-nits hi haurà, a més a més (però amb accés restringit pels propietaris/àries de l'abonament), concerts a la sala Apolo i a La [2]. Tot i que no s'han confirmat horaris encara, és més que probable que les actuacions de dimecres es solapin amb les de l'Arc, i no serà fàcil decidir-se per un dels dos emplaçaments, perquè al local del Paral·lel hi haurà, a dalt, l'actuació de Beach Fossils amb el seu pop-rock reverberant, el pop amb sintetitzadors de Chairlift, i el funk-pop anys vuitanta de Kindness (que repetirà dijous al Fòrum); mentre que a baix, per als més agosarats, hi haurà l'exquisida i subtil combinació de saxo, veu, electrònica i visuals de Santiago Latorre, i els tenebrosos experiments vocals d'Attila Csihar, cantant de Mayhem (programats divendres a l'espai del Besós) sota el nom de Void Ov Voices.



Pel que fa a les actuacions del diumenge, serviran de clausura de l'edició d'aquest any (fi de festa que no s'estarà de res) els següents grups: a la sala gran repetiran els Blacks Lips, i a la petita, tres quarts del mateix amb Kings of Convenience, essent el quart que falta el fet diferencial que els segons tocaran cançons que no acostumen a incloure en el seu repertori (és a dir, en poc més de vint-i-quatre hores de diferència -dissabte 2. Fòrum. 20:30h- hi haurà dues actuacions totalment diferents dels Kings of Convenience al Primavera). Ambdues bandes (Erlend Oye, en el cas dels noruecs) es quedaran a punxar a les seves respectives cabines de DJ després dels concerts.

Un any més, tot i que amb un dia menys, els migdies del cap de setmana del festival acolliran, dins d'un dels recintes verds de Barcelona, una bona quantitat d'ulleres de sol que amagaran bosses als ulls, amb motiu del Primavera al Parc, que, després de tres edicions al Parc Joan Miró i d'una al Parc Central del Poblenou, aquest 2012 tornarà a canviar d'espai per a situar-se al Parc de la Ciutadella (ideal, no només per l'amplada de les seves zones obertes, sinó també perquè diumenge permetrà enllaçar ràpidament aquests concerts amb els d'Arc de Triomf). El "menú" internacional vindrà servit per diferents bandes que també toquen al Fòrum: la distorsió eminentment guitarrera d'Obits, Milk Music, Dirty Beaches, Girls Names, Bleached, i Veronica Falls, i el veterà cantautor britànic de culte Nick Garrie; mentre que la selecció nacional estarà formada pel folk psicodèlic d'Ocellot, el post-rock electrònic de Boreals, i el pop de Cosmen Adelaida, The Free Fall Band i April Fool's Day.
El Parc, però, no serà només territori de saturació elèctrica i, diumenge, pares i mares melòmans podran tafanejar sense por de deixar la canalla sorda gràcies al Minimúsica, on es programaran actuacions especials de Fred i Son, Refree, les abans mencionades Lorena Álvarez y su banda municipal, i Internet2 -a la foto- que, de ben, segur (com ja fa amb els "nens grans") deixarà bocabadats els més petits amb la seva catifa-teclat:



Recordem, aquests concerts també són gratuits (els horaris encara no s'han fet públics).

Finalment, hi ha dues iniciatives més d'accés lliure que encara han d'anunciar la programació: Primavera al Carrer, o un escenari mòbil sobre un autobús que l'any passat va passar pel Passeig Marítim de la Barceloneta, la plaça de la Catedral, i la plaça Universitat, i que en aquesta edició s'instal·larà a l'entrada del Fòrum a primera hora de la tarda durant els tres dies grossos del festival (compte, que al 2011 hi van actuar grups com AtletA, Anímic, Eric Fuentes & El Mal, i Javiera Mena); i Primavera a l'FNAC, una sèrie de concerts que tindran lloc a l'auditori de diferents botigues FNAC de la ciutat, en concret (i en espera que des de l'organització del Primavera o per part de l'FNAC s'anunciïn més dates per als dies 1 i 2 de juny):

-dilluns 28 de maig. FNAC Triangle. 19h
-dimarts 29 de maig. FNAC Triangle. 19h
-dimecres 30 de maig. FNAC La Maquinista. 19h
-dimecres 30 de maig. FNAC Diagonal Mar -a la vora del Fòrum-. Hora per confirmar.
-dijous 31 de maig. FNAC Diagonal Mar -a la vora del Fòrum-. Hora per confirmar.

No satisfets amb tot això, també s'han organitzat activitats que van més enllà de la música en viu.

Per una banda, i conjuntament amb Flatstock (projecte sobre cartellisme musical de concerts) i La Virreina Centre de la Imatge, hi ha l'exposició gratuïta "The world of music posters, on, des de demà, 15 de maig, i fins al 3 de juny, a la involucrada sala d'exposicions, es mostrarà un recull de més de setanta pòsters de concerts dissenyats per artistes internacionals i catalans, que serà complementada per la fira cartellera itinerant que s'instal·larà al Parc del Fòrum durant les tres jornades principals del festival.

Per l'altra banda, i conjuntament amb l'organització del Beefeater In-Edit, es programarà el passi de tres documentals musicals, dos d'ells són estrena peninsular, als cinemes Maldà (a diferència de l'any passat, -edició en la qual va començar aquesta col·laboració- dins l'espai del Fòrum) les tardes dels dies 28, 29, i 30 de maig.
Les cintes escollides són:
-Turning, dirigida per Charles Atlas i Antony. Filmació de l'espectacle musical elaborat conjuntament amb el videoartista Atlas, que va girar amb Antony and The Johnsons per Europa, en el qual cada cançó -i són tretze- descriu el passat tèrbol d'una dona diferent (amb la gràcia escènica que cadascuna apareix en carn i ossos a l'escenari, i gira lentament sobre un dispositiu mentre es projecten imatges personals en una pantalla).
-Next music station: Morocco, dirigida per Fermín Muguruza. Va guanyar el premi al millor documental de l'edició del 2011 de l'In-Edit (efectivament, aquest és l'únic documental que ja s'ha projectat a Barcelona) i va tenir un recorregut per les principals ciutats del Marroc (Marrakech, Casablanca, Tetuán...) amb l'objectiu de donar projecció als diferents estils musicals que hi ressonen (rap, houara, gnawa...).
-I The beat is the law, dirigida per Eve Wood, que repasa els primers disset anys de trajectòria musical de Pulp (irònicament, a la pel·lícula s'hi mostra la caiguda a darrera hora d'un cap de cartell -The Stone Roses- al festival Glastonbury 1995, i la necessitat de programar al llavors poc conegut grup liderat per Jarvis Cocker a l'escenari gran perquè va ser impossible trobar un bon substitut de similar rellevància mediàtica). El documental posa èmfasi en el context social, polític -Sheffield, anys 80, els duríssims anys amb Margaret Thatcher al poder-, i també musical (Chakk, Clock DVA, els Longpigs de Richard Hawley...) que envoltava al conjunt britànic:



Primavera Sound 2012: senzillament, inabastable.

Fotografia: Dani Cantó

Arnau Espinach