23 de maig 2012

PS 2012: DIVENDRES AL FÒRUM


Ja fa anys que això del dia fort està perdut. Fa anys que no hi ha dia menys fort que la resta. Així i tot, no deixa de ser veritat que el divendres sempre hi ha una condició diferent que el dijous: l'endemà és dissabte. Estupidesa, però no tanta... Perquè molts podrem allargar més la nit i, això, els programadors ens ho faciliten amb més i millor cartell, fins a altes hores. Una cosa no treu l'altra, però, seguim tenint grups destacadíssims a primera hora, així que, si us fixeu, ens hem de començar a plantejar estar dotze hores seguides al Fòrum. Quasi res!

Beach Beach | Pitchfork a les 17:00
Una de les revelacions d'enguany. Venen de ses illes, però estan establerts a Barcelona. La Castanya els ha tret el primer llarga durada, amb el qual prometen moments de felicitat a la pista i a sobre de l'escenari. R'n'r 100% ballable, amb una frescor que no deixarà a ningú quiet. Lluís Huedo

Cuchillo | Ray-Ban a les 17:00
A l'Israel i al Dani -i ara també a Henrik Agren- hem tingut moltes oportunitats de veure'ls, però aquest concert no serà una sortida fàcil per omplir el forat de les cinc de la tarda. El trio no només presentarà el seu nou disc, Encanto (2012), on sembla que segueix present el folk eteri, psicodèlic i un punt espectral dels seus treballs anteriors, sinó que també en vendran les primeres còpies a l'estand discogràfic de Limbo Starr. Una gran banda, no una gran banda nacional. Arnau Espinach

Picore | Vice a les 17:00
Els aragonesos Picore són una d'aquelles bandes que semblen un secret a veus; aquells que en veuen un directe es queden meravellats. Post hardcore de manual amb molta personalitat. Per a fans de Shellac, Enablers i altres preciositats humanes. Lluís Huedo



Bigott | Mini a les 18:00
El descarat Bigott promet un dels concerts més massius amb un grup de l'Estat a sobre l'escenari i és que disc rere disc, concert rere concert, el creixement d'ell, de la banda i dels seus seguidors és més que notable. Lluís Huedo

Fasenuova | Vice a les 18:00
Una altra gran sorpresa. Sorgits d'algun racó inhòspit d'Astúries, Fasenuova estan acaparant bones crítiques allà per on passen. Electrònica fosca i industrial cantada en castellà perquè et pugui esgarrifar les orelles. Lluís Huedo

Chavez | Mini a les 19:00
Una de les grans sorpreses de la present edició. La pinzellada de norantes d'un dels grups més oblidats que retorna perquè se'ls posi allà on haurien d'estar: sobre un escenari. Serà un dels concerts inoblidables de la història del Primavera, sense cap mena de dubte. Si us recorden a Anina és que aneu pel bon camí. Lluís Huedo



Orthodox | Vice a les 19:15
El darrer cop que aquests sevillans van passar per Barcelona formaven part d'un quàdruple cartell de doom-metal  i coincidien de ple amb les festes de la Mercè 2009. Apurats com anem (i anàvem), no es se'ns van donar les millors condicions per decidir-nos a invertir temps, anar-hi, i gaudir en directe del seu excel·lent i més experimental Sentencia (2009). Però Orthodox toquen molt poc per aquí i, tot i que vinguin a tocar temes del més (i no és un gag dolent) ortodox Baal (2011), se'ls ha de veure ara... o esperar tres anys més. Arnau Espinach

Harvey Milk | Vice a les 20:30
Dels dos grups de culte del rock nord-americà dels noranta que toquen aquest any, un té (cog)nom de líder polític veneçolà, i l'altre són aquests malànima que barregen de manera imprevisible rock experimental, stoner i metal, i que, alhora, no tenen cap problema a versionar sencer el disc Reckoning dels seus il·lustres veïns d'Athens, R.E.M. Debuten a Barcelona, i caldrà aprofitar-ho, perquè fa l'efecte que serà difícil tornar-los a veure per aquí. Arnau Espinach

Afrocubism | Ray-Ban a les 21:00
Això serà de traca. Eliades Ochoa y Toumani Diabaté encapçalen aquesta trobada entre músics cubans i africans, on sons, instruments, cançons i músics (el gran Bassekou Kouyaté, entre els noms africans i aportant repertori) de cadascuna de les dues regions formaran un sol conjunt, en el qual els convidats de cada bàndol aportaran nous matisos i energia reforçada als clàssics i/o peces recents que s'interpretin. Arnau Espinach



Melvins | ATP a les 21:45
L’origen d’allò que després van anomenar música grunge. Sense ells, possiblement ni Nirvana ni tants altres grups sorgits d’aquella meravellosa generació de Seattle no haguessin sigut el mateix. Els Melvins són un altre mite vivent, amb Buzz Osborne i la seva cabellera en forma de palmera com a imatge més característica, i la sempre present influència de Black Flag i Black Sabbath. Ja van fer acte de presència a l’edició del 2007 i ara tornen per demostrar que, amb els trenta anys de trajectòria a l’espatlla, continuen avançant com una piconadora, contundents en la música i en el missatge. Joel Panadés

Christina Rosenvinge | Mini a les 21:45
Comprovo la competència musical que tindrà Rosenvinge i llegeixo: Melvins, The Cure, Big Star's Third, The War on Drugs, i Lithurgy. Alguna cosa em diu que estarem en família veient a la cantautora elèctrica madrilenya. I és una llàstima, ara que ha publicat, possiblement, el seu millor disc, La joven Dolores (2011), i que no s'ha deixat veure gaire amb banda completa per Barcelona i/o rodalia. L'opció ideal per a aquells que vulguin gaudir de cançons d'ànima folk amb lletres enganyosament càndides, embolcall rocker i pessics de distorsió. Arnau Espinach

Wavves | Mini a les 23:15
No només pel morbo causat per la seva altra actuació en què no va rascar corda per com d'ebri i posat que anava (recordem que el seu bateria es va aixecar i va marxar de l'escenari i que fins i tot algú del públic li va tirar una sabata), sinó perquè el seu últim disc, King of the beach, és una meravella que, ben portada a sobre de l'escenari, pot ser una festa. Lluís Huedo

Dirty Three | ATP a les 23:15
Belles glòries modernes. Folk, experimentació, improvisació i melodies harmonioses capaces de canviar la climatologia. Dirty Three vénen a fer un dels bolos de l'any. Lluís Huedo



The Men | Vice a les 01:45
The Men són un grup relativament nou, han publicat tres discs en els tres últims anys, amb una subtil evolució del post-punk més cru cap a un so influenciat pel surf. Una altra d’aquestes incorporacions al festival que tenen com a objectiu atonyinar la bateria i oferir un espectacle el més sorollós possible. I nosaltres tant feliços i agraïts. Joel Panadés

Main | ATP a les 02:15
Si Loop, la banda prèvia de Robert Hampson i Scott Dowson (que no participa en aquesta represa del grup), ja era força narcòtica, amb Main van anar aprofundint, gradualment, en els aspectes més atmosfèrics, abstractes, i hipnòtics del so (també els sorollosos) i van anar deixant enrere la seva vessant rockera. Un concert que, programat a les dues de la matinada, serà tot un repte sensorial. Arnau Espinach

Obits | Vice a les 03:00
Tornen els Obits, aquest cop per venir de festival. Rock, garatge i molta festa. Si veieu un escenari on la gent s'està tornant boja és que hi ha els Obits sobre l'escenari. Lluís Huedo



Matias Aguayo i Rebolledo | Pitchfork a les 04:00
Quin perill, aquest parell junts! Per separat ja són garantia de moviment nocturn. Més abrasiu, Rebolledo, i més purament rítmic, Aguayo, però la combinació de forces fa preveure una actuació desbordant d'electro amb gotetes sonores llatines. Ideals per acabar la jornada al setè cel, agafant la segona via làctia a l'esquerra que puja per la tercera galàxia. Arnau Espinach

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ni Rebolledo ni Aguayo punxen electro...