22 de maig 2012

PS 2012: DIJOUS AL FÒRUM


Primera reacció: "Oh! Han sortit els horaris!" Reacció immediata: "Merda, coincideixen tal i tal grup! Això hauria de ser cadena perpètua per als programadors!". I cada any la mateixa història. De fet, estem segurs que amb tanta teca, tanta feina i tant de temps preparant el festival, el propis programadors del Primavera Sound deuen entrar al Fòrum el dijous, veure els horaris i pensar: "Merda, he fet coincidir  tal i tal grup!! Ara ho veig!".

Vaja, que un any més estem davant les mateixes dicotomies, les mateixes solucions i les mateixes llistes de grups destacats pel dijous, així que comencem el "Què veure aquest any al Primavera Sound al Fòrum".

Com que hi ha molta mandanga, deixarem les bromes dolentes i elucubracions barates que ens caracteritzen tant per un altre dia i us deixem directament amb els grups que cal veure ordenadets i miniressenyats.


Pegasvs | Pitchfork a les 17:00 h
Luciana i Sergio (tots dos a Thelematicos) s'han convertit en l'omnipresent sensació musical barcelonesa d'aquesta primera meitat del 2012; i el que els espera! (Sónar, Día de la Música, Faraday, Montjuïc de Nit...). S'ho han ben guanyat amb un notable àlbum debut ple d'enganxoses peces de krautpop enriquides per la rugosa textura sonora que els proporciona l'ús de la maquinària analògica. Immillorable manera d'encetar les jornades al Fòrum del festival. Arnau Espinach




Unicornibot | Vice a les 18:00h
Els gallecs Unicornibot tenen la bogeria controlada, no us preocupeu. Tan sols ha tocat un cop a Barcelona i ara, amb el segon disc, s'han colat per sorpresa (i quina sorpresa més bona) al Primavera. Matemàtiques aplicades. Els deixebles dels Joe K-Plan ens portaran hits com "Anchoas Castilla", "Abril-Cerral" o "Todos contra el fuego anal" al Fòrum d'aquí no res. Lluís Huedo


Friends | Mini a les 19:00h
Una de les propostes més ballables de dijous, programada a les set de la tarda. És el peatge a pagar quan només has tret un grapat de cançons que no han fet massa rebombori, i el teu primer LP surt una setmana després de la teva actuació al festival. Però el so fresc i lleuger d'aquest quintet de Brooklyn enamorat de l'electro-pop dels vuitanta, amb protagonisme especial de les línies de baix (tot i que també sorprenguin amb temes d'r'n'b com "My boo"), promet captivar definitivament en directe. Arnau Espinach


Archers Of Loaf | Ray-Ban a les 19:30
La dels Archers of Loaf ha estat una de les reunions menys esperades. Van tenir el seu moment de glòria a mitjan anys 90, però la seva separació a principis del nou mileni va deixar només un petit reducte de fans (això sí: absolutament devots) i una crítica recelosa que els prenia per uns Pavement anabolitzats. Però la seva tornada als escenaris i la reedició dels seus àlbums, que han estat revaloritzats a l’alça pels mitjans, han descobert la música dels herois de Chapel Hill als neòfits, mentre els antics creients hem vist per fi com es feia justícia a discs espatarrants com Icky Mettle o Vee Vee. Si veniu al concert, prepareu-vos per alçar ben alt els punys, que aquesta gent només saben tocar himnes. Joan Ferrús




Grimes | Pitchfork a les 20:30
Tot i el to sinistre d'algunes de les seves fotos promocionals, i la grotesca portada del seu darrer àlbum Visions (2012), l'electro-pop fosc de la canadenca Claire Boucher està més a prop de Lykke Li que dels recents representants de la "joventut tètrica" com Salem o Zola Jesus. L'apaivagada, però existent, lluminositat del sol a l'hora en què està programada l'actuació pot jugar-los visualment en contra, però la immediatesa de les seves cançons pot amb això i més. Arnau Espinach


The Afghan Whigs | San Miguel a les 20:40
Crec que es pot dir ben clar: The Afghan Whigs són un dels grups més infravalorats de la història del rock, malgrat que van tindre el seu èxit amb la publicació d’un disc de cap a peus com va ser Black Love, allà l’any 96. El seu toc clàssic, la grandiloqüència de les cançons i el lideratge de Greg Dulli creen un equivalent musical a l’estil cinematogràfic film noir. Ningú esperava que retornessin a aquestes alçades, així que serà una bona oportunitat per veure de quin peu calcen aquest trident mític de Cincinnati. Joel Panadés


Death Cab For Cutie | Mini a les 21:45
Tant se n'havia parlat que no vindrien mai, que si el seu caché a EEUU era tal i aquí una misèria, que si… Aquí els teniu! Un dels grups més importants de l'última dècada, un dels grups amb més bona trajectòria i capaços de convèncer crítica i seguidors, capaços de fer fàcil el més difícil... Per fi estaran en cos i ànima a Barcelona. Lluís Huedo


White Denim | Pitchfork a les 21:45
Amb les desenes i desenes de bandes garatgeres que han actuat a Barcelona els darrers, diguem, cinc anys, i una de les millors, White Denim, encara no s'ha estrenat. Els de Texas, després de telonejar Wilco en la seva gira de principis d'any per la costa oest dels EUA, vindran a presentar el seu darrer treball, D (2011), on el pop i la psicodèlia guanyen presència. En directe, però, ja veurem qui pot amb qui. Arnau Espinach


Wilco | San Miguel a les 23:00h
Des de l’any 2000, la trajectòria de Wilco ha crescut de forma exponencial. Procedents de la mísica country, sempre present més o menys camuflada entre els seus discos, el folk-rock que practica el grup de Chicago va com anell al dit a l’estil del Primavera Sound. Tot i els mil i un canvis de formació que han patit al llarg de la seva carrera, set discos d’estudi els avalen. Plantar un arbre, tindre un fill, escriure un llibre i gaudir de Wilco en directe. Joel Panadés


Dominant Legs | Vice a les 00:15
Seguint amb el saqueig inacabable de la música dels vuitanta, ara li toca el torn al pop elegant i exòtic (pel punt de reverberació de les guitarres), que no té por d'arranjaments preciosistes (saxos, teclats gairebé de conte de fades, etc.) i que arriba de la mà, d'entre d'altres, d'un exmembre -en directe- de Girls. Ara podríem debatre si s'ha d'acabar amb tanta tendència "remember" o s'han de celebrar les bones cançons que en poden sorgir. I la resposta és: Dominant Legs-1, Prejudicis-0. Arnau Espinach


Refused | Ray-Ban a les 00:30
Una de les resurreccions més mediàtiques d'enguany. Alguns la titllen de pessetera (The Shape Of Money To Come, vaig llegir a més d'un facebook), però el cert és que veient els directes que gasten actualment no hi ha dubte que estan en pleníssima forma i que el seu concert pot quedar gravat a les retines com tants concerts d'altres anys (com per exemple, els casos de Sunny Day Real Estate o Slint). Lluís Huedo




Bombino | Vice a les 01:30
Aquest i el d'Afrocubism són els dos concerts que més se la juguen en el festival aquesta edició, donat que, per primer cop, el Primavera s'ha obert a la "world-music" menys manufacturada (o que ho dissimula millor), i perquè, de l'afluència i la resposta del públic, dependrà que se segueixi apostant per aquest perfil de grup en el futur. Omara Moctar intentarà convèncer el personal amb un hipnòtic i circular recital de blues africà, tot i que som uns quants els que hi arribem entregats. Arnau Espinach


Wolves in the Throne Room | ATP a les 02:30
Encara estic esgarrifat de l'horari de Wolves in the throne room, que pot fer que aquest concert de metal drone de baixes pulsacions i més fosc que un anus pelut a una nit tapada sigui el que acapari totes les converses a les perruqueries durant els pròxims mesos. Avisats esteu. Lluís