30 de maig 2012

LA BONA ESPOSA QUE NO PODEU DEIXAR ESCAPAR


A vegades, algunes sèries arriben en moments poc propicis i no els prestem l’atenció necessària. Fins que un dia, de sobte, decidim donar-los una segona oportunitat i n'acabem completament enamorats. Això és el resum del que em va passar amb The Good Wife, una sèrie que en la seva primera temporada semblava una ficció més sobre advocats i que, a mesura que ha evolucionat -actualment ha finalitzat la tercera temprada-, s’ha convertint en una suggeridora barreja de política, llei i passions mig soterrades.

Un dels principals punts a favor de la producció de la CBS és l'actriu protagonista, Julianna Margulies, a qui els amants de la tele recordaran perquè va interpretar un dels personatges de referència a Urgencias (NBC): la infermera Carol Hathaway, parella intermitent del playboy Dr. Ross (George Clooney). Si en el primer episodi de la sèrie mèdica, Margulies ja entrava trepitjant fort (el seu personatge s’intentava suïcidar tan aviat va començar la sèrie), a The Good Wife, el seu personatge, Alicia Florrick, no comença la sèrie en un dels seus millors dies. En el capítol pilot vèiem com Alicia, advocada de professió, acompanya el seu marit (Chris Noth), fiscal de comtat, en una compareixença pública després que s’hagi descobert un affaire amb una prostituta i l’hagin acusat de corrupció. La sèrie parteix de la següent premissa: Què van pensar les esposes de polítics, com per exemple Hillary Clinton, quan van sortir a la llum les relacions extra-maritals dels seus marits? La dona de Clinton es va quedar al costat del seu espòs, la protagonista de The Good Wife decideix sobreviure la humiliació i l’escrutini constant dels mitjans sortint de l’ombra i tornant a treballar com advocada, després d’anys dedicada a la llar.

Margulies, que ha estat premiada amb l’Emmy, el Globus d’Or i l’Screen Actors Guild per aquest paper, és capaç de fer-nos entendre amb una sola mirada i el seu pentinat, que ha anat canviant amb cada nova temporada, en quin moment vital es troba Alicia Florrick, una dona plena de dubtes i de sentiments enfrontats que envernissa les seves preocupacions amb una capa d’aparent fredor.

Deixant a banda les disjuntives morals i sentimentals de la protagonista i la sobrada solvència interpretativa de Margulies, la sèrie es beneficia d’uns personatges secundaris espectaculars, interpretats per actors de prestigi que poques vegades fallen. El llistat fa morir d’enveja: Josh Charles, l’amic de joventut que acull Alicia al seu buffet d’advocats; la veterana Christine Baranski, excel·lent en el seu paper de sòcia del despatx, i Archie Panjabi, qui s’ha convertit en l’arquetipus de la dona forta i implacable gràcies al personatge de la investigadora Kalinda Sharma.

Entre la multitud de secundaris i ocasionals -atenció que fins i tot hi ha aparegut una de les filles de Meryl Streep- hi ha dos noms que destaquen per damunt dels altres: Alan Cumming i Michael J. Fox. El primer va començar com un personatge esporàdic a la primera temporada, fins que va aconseguir un merescut “ascens” i va passar a formar part del repartiment fix de la sèrie. El paper de l'actor britànic, cap de campanya del marit d’Alicia, és un home directe, rude i en ocasions groller, però indispensable per la sèrie. Per la seva banda, l’etern protagonista de Regreso al futuro ha aparegut com a convidat especial en diferents episodis amb un personatge gairebé fet a mida. Fox, afectat de Parkinson, interpreta un advocat amb discinèsia, un trastorn caracteritzat per la dificultat dels moviments del pacient, que s’aprofita de la seva malaltia. Aquells que esperin veure el noiet graciós que triomfava amb les pelis dels vuitanta ja s’ho poden treure del cap. El seu personatge cínic, un dels pitjors malsons de la protagonista, està a anys llums dels papers que interpretava en els inicis.

No es pot fer cap retret al repartiment de la sèrie, nominat tant al 2010 com al 2011 a l’Emmy a Millor Elenc. Fins i tot la quota adolescent, coberta pels fills del matrimoni Florrick i la seves amistats, està a l’alçada i no necessitem tapar-nos la cara de vergonya quan apareixen els púbers en pantalla.

The Good Wife és un luxe per aquells als quals els agrada una bona interpretació recolzada per un guió intel·ligent; un bombó del qual enamorar-se.