9 de maig 2012

GRAN NORD, QUI US ESTIMA?


La nova aposta de ficció de TV3, Gran Nord, es va estrenar aquesta setmana assegurant-nos que els personatges es farien estimar. Una afirmació arriscada que, de moment, sembla que no es complirà, si ens deixem guiar pels comentaris irònics que es van poder llegir a les xarxes socials durant l’emissió del primer capítol.


La sèrie parteix d’una premissa explotada en múltiples ocasions, l’arribada d’un foraster urbanita a un entorn rural, i de la qual el referent televisiu més clar és la clàssica Doctor en Alaska (1990-1995, NBC). Mentre que a la producció americana el doctor Fleishman acabava perdut a Cicely (Alaska), en el cas de la catalana, la protagonista es destinada a Nord, un poble fictici de les muntanyes del Pallars. Aina Clotet és l’actriu encarregada de donar vida a Anna Obach, una mossa d’esquadra obstinada que, intentant complir la llei rigorosament, fica la pota i es traslladada a Nord, un petit poble de muntanya. La seva nova vida la posarà a prova, doncs Nord té una concepció pròpia de què és la llei i què és la democràcia.

Com ja passava a la mítica sèrie nord-americana, Gran Nord es basa en el joc de contrastos entre el món urbà i el món rural i, sobretot, en les rareses i les peculiaritats dels habitants del poble. Pel que vam poder veure al primer episodi, els vilatans de Nord estan a anys llum de la gràcia que desprenien els pintorescos ciutadans de Cicely.

La producció de TV3, plena de cares conegudes, ha fet un gran esforç per aconseguir que els actors que interpreten els habitants de Nord reprodueixin l’accent nord-occidental dels personatges, deixant-se assessorar per lingüistes de la Universitat de Lleida. Sembla, però, que els responsables de la sèrie no han posat el mateix zel en el realisme lingüístic que en altres aspectes de la producció. Visionar Gran Nord és sinònim d'estar patint constantment a causa d'alguns dels bons actors que hi participen i que no saps molt bé com ni perquè han anat a parar a aquesta sèrie.

Si es vol continuar veient la sèrie, el millor és oblidar-se que alguna vegada van existir Doctor en Alaska i Cicely. És més, el millor és oblidar el record de qualsevol sèrie que ens hagi commogut o agradat en els darrers anys. Si no es segueix el consell, Gran Nord es fa una bola difícil d’empassar per culpa d'uns diàlegs poc fluïts i menys elaborats i una veu en off que crispa l’espectador. Per si aquests dos factors no fossin decisius per canviar de canal, hi ha un argument incontestable: una ossa ballant “I Love to Love” de Tina Charles! Un moment freak equiparable només als balls d’aquell bebè sinistre que apareixia a Ally McBeal.

8 comentaris:

guiobaix ha dit...

Força d'acord amb el teu anàlisi i amb el constant patiment pels actors que participen a la sèrie. Crec que els dos hem estat (inclús) molt amables amb la crítica... i això que se'm va passar per alt comentar la "crispant veu en off"

http://alloqueesdiu.blogspot.com.es/2012/05/parlem-ne-gran-nord.html

Anònim ha dit...

Jo el que trobo indignant d'entrada és que l'urbanita a un entorn aliè sigui, precisament, mossa d'esquadra. Ja sabem que la televisió pública més que res és una eina de propaganda del govern de torn, encara més si aquest és de CiU, però la dèria de voler-nos fer empatitzar amb la colla de xulos prepotents, pastileros de gimnàs i macarres de barri passats de farlopa que integren el cos de la policia catalana ja d'entrada em fa enrere. Si a sobre la sèrie és una merda com dieu doncs quasi me n'alegro.

Descubrepelis ha dit...

No sé que deu costar buscar actors de la zona, sempre es el mateix problema el de Catalunya, monopoli a Barcelona...
Que la sèrie no val res ja ho sabem, però simpatitzar amb els mossos? Jajaja, al contrari, crec que la única cosa bona que té es que se'n riuen ben a gust.

Anònim ha dit...

Excel•lent anàlisi. No era fàcil ser crític però respectuós (en especial pel que fa al ball de l'ós i Aina Clotet que és profundament ridícul).

Anònim ha dit...

Si la gent normal es la que escriu aquí com seran els anormals?. Millor veieu Tele Cinco. Javi

Anònim ha dit...

Quin horror...cap dels actors parla com parlem al Pallars.Parlen com el barceloni cap de tupi calçes estretes roba pessetes. Es un barreja de mals gustos

Anònim ha dit...

O sigui, un poble que vol decidir per si mateix, que reclama uns papers històrics al poble invasor, el poder polític es va al llit amb el poder executiu.... o sigui ens posen un mirall del que ens passa i qui som, en clau d'humor, ón queda retratat tothom, i només veiem doctor en Alaska????????

anna ha dit...

Doncs jo me la miro, la sèrie, per TV3 a la carta... I em fa força gràcia. Evidentment, no té res a veure amb la realitat... Jo crec que tampoc ho volien. És clarament de ficció i amb un toc d'humor. A vegades potser massa "pena" però mira... I a mi el que m'agrada més és l'Armengol. I en Joan, va. I el paper de Pep Cruz també és força divertit. Crec que els actors i actrius s'ho passen bé fent la sèrie, semblen força benavinguts. I els mossos, evidentment no m'agraden, però queden força ridiculitzats també, sobretot pel que fa al sergent, que creu que el millor que es pot fer és no fer res. La seva relació amb l'alcaldessa també és força còmica. En fi, que res a veure amb la realitat, però tampoc crec que és el que volien. I, això sí, al menys es veuen muntanyes ben boniques del nostre pirineu.