29 de maig 2012

CRÒNICA D'UN DELICTE MENOR


Asseieu-vos bé que avui la cosa va de llibres. Bé, més concretament d'un llibre. Crònica d'un delicte menor, de Ramon Mas, es presenta aquest diumenge 3 a l'Heliogàbal, on seran convidats de luxe en Max Besora i en Martí Sales i, a més a més, l'Èric Fuentes tocarà unes cançons. Hi ha molt punts per donar-li un a la presentació, però el gros, l'important, és la raó de la presentació: el llibre.
L'òpera prima de Ramon Mas (un dels que va participar al flamant llibre digital de GN de St. Jordi) narra una detenció de 48 hores en el context de les manifestacions contra la guerra d'Iraq a Barcelona. A part del fil argumental, més que rellevant, la seva prosa és suau, subtil, nítida, però alhora lapidària i colpidora. Ens apropa a uns personatges que, de bon començament, ja coneixem, però això no es queda en la simple i sempre fàcil aposta de parlar sobre veïns i coneguts. Aquí, Mas teixeix amb mestratge un thriller psicològic que va de fora cap endins, un caure a les tenebres d'una comissaria, d'una presó, que va més enllà de la garjola física i es capbussa en les presons occidentals i postmodernes del ser embalsamat amb una bellesa estètica difícil de trobar.

Ramon Mas és un dels responsables de l'editorial i revista Les Males Herbes i també forma part del grup de hardcore punk rock FP (Fills de la Plana). Per si això fos poc, és un dels integrants del llibre V.V.A.A. de St. Jordi, on desfeia, paraula a paraula, el fluir-esdevenir de la petita pantalla a l'entorn de les càmeres d'una dona gran .
Aquesta novel·la de debut s’assegura la bona rebuda amb una presentació que valdrà molt la pena: serà a l'Heliogàbal a partir de les 19.30 h amb Max Besora (un altre dels partíceps del llibre de GN) i Martí Sales (cal presentar-lo? Membre dels Surfing Sirles i escriptor d'Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans), que en llegiran alguns fragments. Per acabar-ho d’adobar, l'Èric Fuentes amanirà la celebració amb unes cançons en directe.



La novel·la comença i acaba, de fet, a les poques pàgines, perquè ràpidament veus per on anirà la trama, que està explicada a la contraportada del llibre. Així que tot són els fets, els punts on es recolza la narració, l'inici, el big bang de tot el que flueix entre les mirades i els pensaments d'aquells que són engarjolats per furtar un parell de llibres en un mal dia i a una mala hora. Barcelona es fa escenari, Barcelona es veu real, tan real com nosaltres la veiem. No agafa cap visió de Woody Allen o de Ruiz Zafón, és la Barcelona que tots coneixem, amb personatges que tots coneixem. Mas dóna paraula a la realitat, l'ordena i la descriu amb la precisió involuntària d'aquell que no n'és conscient de tant habitual que és, sense l’èmfasi desmesurat d'aquells que teixeixen banderes. Però res és involuntari. La meticulositat de les paraules i el lèxic fan d'aquest llibre un caramel saborós que es desfà poc a poc i, tot i que el seu gust no tingui cap sorpresa, el plaer de donar-li voltes a la boca, paladejar-lo, provoca una salivera i un plaer al lector que escasseja i que de ben segur commourà.

1 comentari:

Sara ha dit...

Una introspecció sincera que sens dubte commou! Gran recomanació, gran llibre!