23 de maig 2012

BENVINGUTS AL 90


Un mes després de tornar a Antena 3 amb un nou programa, Buenafuente tanca la paradeta a causa de la caiguda accelerada de la seva audiència (va passar d’un 14 % el dia de l’estrena fins a un 7 %). L’humorista posarà punt i final a la seva nova aventura televisiva, que suposava el seu pas al prime time, el 27 de maig.


Què ha passat per què el públic hagi retirat el seu favor a qui durant anys havia estat ídol de masses? El primer programa no presagiava res de bo, amb acudits i gags més aviat fluixos, dels quals només es salvava la paròdia cinematogràfica. Si a això li sumem que Buenas Noches y Buenafuente competeix amb Aida, que, per molt que ens pesi, té molts seguidors arreu de l’estat, el resultat era força pronosticable.
Buenas Noches y Buenafuente és un passaport per tornar als anys 90 i als primers programes de l’humorista. Els responsables del programa no han fet cap esforç per afegir cap novetat o innovació per a la nova programació, més enllà de les paròdies de pel·lícules a càrrec de Buenafuente i Berto, potser l’únic punt positiu del programa de vida fugaç.

No només les gràcies segueixen sent les mateixes de finals del 90, sinó que fins i tot els convidats ens donen aquella sensació de déjà-vu constant. Començant per Estopa i acabant per Ana Obregón, alguns entrevistats provoquen certa mandra perquè ens sabem de memòria el guió del diàleg entre ells i el presentador. Suposem que per introduir un element més dinàmic que ens faci oblidar que ens estan donant gat per llebre, els responsables del programa es van treure de la màniga les entrevistes a quatre bandes, perpetrades conjuntament per Buenafuente, Berto i Corbacho. Unes entrevistes de ritme estrany, que no acaben de fer el pes. Una manera trista de malgastar els pocs convidats interessants que ha rebut el programa, com per exemple Ewan McGregor.

Sembla, però, que el tema de la originalitat o reinvenció és una qüestió que només preocupa a uns quants snobs, perquè Buenafuente ja ha avisat que a aquestes alçades de la pel·lícula no té cap intenció de canviar el seu estil de fer televisió. No podem culpar Buenafuente per negar-se a fer canvis radicals, durant molt temps li ha funcionat.

D'altra banda, es fa dur criticar Buenafuente per haver-se quedat estancat quan veiem com TVE  va programar la gala Arriba ese ánimo, un desastre televisiu ple de les velles glòries més casposes de l’humor que, en teoria, havia de servir per homenatjar els còmics i, especialment, Gila. L’espectacle, tot un exemple d’humor vintage, va reunir primeres figures, tots ells a la flor de la vida: des de Mari Carmen y sus muñecos, passant per Millán Salcedo, fins al grandíssim Chiquito de la Calzada.

Tot i així, misteris de la ciència, aquest programa amb olor a naftalina va aconseguir un 20 % d’audiència. Deu ser que al capdavall hi ha gent que sí que està disposada a viatjar al passat, encara que sigui el més passat ranci que ens podem imaginar.

4 comentaris:

Marc ha dit...

"es fa dur criticar Buenafuente per haver-se quedat estancat quan veiem com TVE va programar la gala Arriba ese ánimo"

Això qué és la lógica PSOE-PP portada a la Tele? No fa falta que anem constament de guatemala a guatepeor. Buenafuente fa ¿10 anys? que és insufrible.

Xavi ha dit...

Jo el que no entenc és com pot ser que emitisin Salvados y BNF a la mateixa hora a cadenes diferents. Es com un suicidi per a la productora no?

Anònim ha dit...

Money talks!

Anònim ha dit...

Nois!

No estic gens d'acord amb el que dieu que Buenafuente no ha innovat i que fa el mateix programa que als 90. Haurieu de posar el retrovisor ben enfocat abans d'escriure per escriure.

Des dels 90 fins ara els programes que ha fet Buenafuente han experimentat canvis notoris en el sentit formal. Sí, sempre hi ha hagut un monòleg per començar (gràcies!), però no cal oblidar que pel programa, en aquests últims anys, hi han passat personatges i formats molt diferents. Els temps canvien i crec que, precisament, Buenafuente sap parlar de l'actualitat a la seva manera i sense sonar anacrònic. I el que és més important, arribant a la gent.

D'altra banda no cal oblidar que estem parlant d'un prime-time, una franja dirigida a un número molt ampli de persones i que, el que no es pot pretendre, és que els del Terrat facin un Bestiari o un Silenci. I per molt que es vulgui innovar, si els continguts no són bons, ens queda un embolcall maco però inútil (vegi's el cas del programa de Sardà, amb un gran desplegament però amb zero interès)

Amb el que sí que estic més que d'acord (i això li he criticat al programa sempre que ho ha fet) és en dues qüestions:

1 - Gags recorrents amb els anys - sembla que la llosa Fernandez o Corbacho no se l'ha pogut treure mai - i personatges que no funcionen.

2- Tema convidats. Estic d'acord amb que repeteix massa convidats i que quan té l'oportunitat de tenir un personatge potent no li treu suc. Però també és veritat que dins la repetició hi ha un gran número de convidats que no havien vingu t mai, i això ha estat cada temporada.

En fi, que no ha tingut temps de demostrar gran cosa i, sincerament, tan de bo l'humor que agrada a les Espanyes fos com aquest, de nivell, imaginatiu, crític i conduït per un crack alhora de comunicar com aquest bon home.

Gràcies!