2 de maig 2012

AL MAL TEMPS BONA CARA I HUMOR NEGRE


Joves i preparades però totalment perdudes i sense perspectives. Girls (HBO) vol ser la sèrie d’una generació de la crisi, dels joves que han vist com tots els èxits que els havien promès s’han escolat pel forat del vàter. Tal com ja us vam explicar fa unes setmanes, les protagonistes de la sèrie són quatre noies que viuen a Nova York, la ciutat en què se suposa que tothom pot triomfar, sense saber molt bé què fer amb les seves vides.



El personatge principal és Hannah Hovartz (Lena Dunham, també productora, directora i guionista de la sèrie), una noia de 24 anys amb aspiracions de novel·lista que creu fermament que pot ser la “veu d’una generació”. Mentre espera que arribi la seva oportunitat, ocupa una plaça de becària (sense cobrar, òbviament) en una editorial. L’acció de la sèrie comença quan els seus pares, tips de pagar les factures del telèfon mòbil i del pis de Hannah a Green Point, Brooklyn, decideixen “tancar l’aixeta” per obligar la seva filla a espavilar-se.

Hanna comparteix pis amb Marnie, la seva millor amiga, que treballa en una galeria d’art i té problemes amb el seu nòvio massa perfecte. Completen el grup Jessa, l’amiga anglesa imprevisible i bohèmia i la seva cosina, Shoshanna, una noia innocent obsessionada amb la seva virginitat i Sex and the City.

Pel seu debut a la petita pantalla, Dunham s’ha envoltat d’actrius amb pedigrí, tres noies que, com ella, són filles de personatges reconeguts de la cultura i els mitjans nord-americans. Ella és filla de l’artista Laurie Simmons; Allison Williams (Marnie), de Brian Williams, un conegut presentador de l'NBC; Jemima Kirke (Jessa), del bateria de Bad Company, Simmon Kirke, i Zosia Mamet de David Mamet.

Girls no és fàcil de veure, en ocasions les protagonistes ens poden caure francament malament, però s’hi reconeix honestedat i un retrat prou encertat d’aquesta generació que creu que la vida els deu alguna cosa que els està negant. Un cop de puny a la cara dels que es troben a l’atur o amb una feina precària mentre a casa se'ls acumulen els títols de carreres i màsters que semblen no importar a ningú.

A banda dels problemes laborals de la protagonista, hi ha un altre element que s’ha erigit com a protagonista de la sèrie i que, a més, afecta les quatre joves: el sexe. Girls ens deixa clar des del principi que aquest serà el cinquè protagonista de la sèrie. Aquesta declaració d’intencions ens podria fer creure que ens trobem amb una versió rejovenida de Sex and the City. Tot i que l’ombra de l’èxit de la sèrie de Sarah Jessica Parker és allargada, Lena Dunham no es deixa atemorir. Al primer episodi, la guionista va incloure una referència paròdica a Sex and the city en boca de Shoshanna que va servir per marcar distància entre les dues sèries. A més, per si algú tenia la temptació de comparar les dues produccions, Dunham la talla d’arrel optant per mostrar i protagonitzar escenes sexuals especialment maldestres i poc estètiques.

La recepció de Girls ha estat molt dividida, des de crítics entregats a Lena Dunham (http://www.ew.com/ew/article/0,,20584390,00.html) fins a “twitters” que acusen la sèrie de no mostrar la diversitat de Nova York (tots els protagonistes són blancs) o que es queixen de no entendre'n humor. Certament, la jove novaiorquesa és propietària d’un sarcasme no apte per a tots els públics, que pot resultar violent o inclús desagradable, però que serveix per exorcitzar la ràbia acumulada.

La sèrie arribarà a l’estat gràcies a Canal +, que farà una preestrena dels dos primers episodis de Girls al festival Estrella Levante 4.8 SOS de Múrcia, que se celebra entre el 3 i el 6 de maig.

Alejandra Palés