17 d’abr. 2012

UN LLOC SOBRE LES ROQUES


[Mirador]
Samitier
Any: 2012
Discogràfica: Indian Runners


A Salt hi havia un mural que reproduïa un paisatge bucòlic amb la llegenda “Una llarga marxa comença sempre amb una petita passa”. Si la memòria no em traeix, diria que l’autoria recau sobre els Escoltes. La frase potser és una adaptació del cèlebre vers de Machado. Qui sap. Però aquest record em va venir al cap amb les primeres escoltes del segon treball dels Samitier. El camí, el van començar amb l’aviat mític EP Porter-Davanter, el qual va ser superat per Missatges de l’Aigua. Ara, amb [Mirador] (Indian Runners, 2012) ja estan més lluny d’aquell inici, són més forts. Sòlids.

Els de Barcelona han seguit aquella tradició de començar el disc amb la cançó que dóna nom al treball. Una aposta segura, tot i que si ens hem de guiar per l'estil que han anat cultivant, salta un lleuger canvi a primera escolta. Potser no n'hi ha per tant i tan sols és un senyal per marcar el canvi. Però encara que només sigui el principi, ja hi notem les senyes d'identitat. Pop d'arrel anglosaxona, i delicadesa a l'hora de tractar els textos. M'ho confirmen els primers compassos de "Fusta Blanca" quan sona allò d'"Allà on se'ns ha barrat pas, hi arriba la memòria". Nivell.

Anem avançant. "Camí de Ronda", himne pop amb uns arrengaments que recorden The Stranglers. En línies generals, hi ha un equilibri entre la immediatesa de les cançons de po i les, estructures clares que encaixen amb el que un dia vam definir com a ràdio-fórmula. Especialment deliciosa és "El terme mig", perquè encaixa en aquest esquema clàssic de cançó i sobretot perquè inclou a la tornada aquest terme típic de columnistes de diari. Però també hi han moments pels mitjos temps i cançons més reposades, de les quals en destaco "As de guia" que, tot i que es pugui accelerar, té aquest punt. Ve el moment de relaxar-se. Menció a part mereix la instrumental "Sant Elm", amb la qual conclouen el disc; alguna cosa em diu que es refereix a alguna població costanera del Baix Empordà

El pop amb aire de revival que ens poden suggerir els primers compassos de "Trobem-nos a l'espigó" i una secció rítmica que sona lleugerament apagada, potser perquè emula el so del que algú va decidir anomenar "New Wave" o "Post-Punk", són les coordenades bàsiques sobre les quals es mou [Mirador]. Un altre pas en el camí. Esperem que no sigui l'últim; en tenim escassos dubtes.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Un disc impresionant, la veu de l'Adria merevellosa, la musica molt bona, les lletres extraordinaries. De lo millor que he escoltat darrerament. Felicitats !!!!