24 d’abr. 2012

L'ESPAI ÉS PLE DE GAS I POLS


Cuzo
Alquimia para principiantes
Any: 2012
Discografica: BCore Disc

Que no us prenguin el pèl, aquests tres: a aquesta "pedra filosofal'"que és la bona música no s'hi arriba aprenent i aplicant tècniques i procediments alquímics (es podria discutir, però, si certs coneixements són essencials per polir i perfeccionar tota gran inspiració), sinó donant sortida i forma a quelcom abstracte que es té o no es té, porta per nom "talent", i és, probablement, i posant-nos trascendentals, l'intangible més gran de l'ésser humà junt amb l'amor. Perquè, de "padrins" en té a cabassos (i alguns amb molta -fins i tot massa, tot i que això ja s'ho ha de fer mirar el receptor- capacitat d'influència), però no un pare.

Per això he de dir que, a nivell personal, trobo que Cuzo fan bona música. Perquè porten tres discos (quatre, si comptem Puedo ver tu mente (2011), el directe-improvisació amb l'exvocalista de Can, Damo Suzuki com a il·lustre aliat) jugant (si fa o no fa, com puntualitzaré més tard) al mateix, a aquest hard-rock dels setanta, imponent, gruixut i amb tirada psicodèlica, però amb la suficient frescor i intuïció creativa perquè les estructures de les seves cançons no donin sensació de refregit, i amb un entusiasme i una agilitat d'execució més que evidents en viu, però que, com força sovint passa amb les bandes més enèrgiques, poden quedar reduïts a gatillazo sense esma en l'enregistrament sonor.

No és el cas d'Alquimia para principiantes (el primer treball publicat amb BCore, després d'haver editat tots els seus anteriors àlbums amb els malaguenys Alone Records), que, com ja començava a fer-se palès al seu predecessor disc d'estudi Otros mundos (2010), és la confirmació que la banda barcelonina ha deixat de costat les subtileses presents a Amor y muerte en la tercera fase (2008), el seu àlbum debut (i el seu disc més complet i variat, fins a dia d'avui) que no tenia rastre ni de doom-metal, ni de bandes sonores de pel·lis de por de sèrie B de fa tres o quatre dècades, ni passatges de pura lisèrgia i fosc cripticisme que sí podíem trobar en aquell primer LP ("Tras la puerta"; "El hijo"; "Medium"...), i aposta per temes més eminentment (hard-)rockers i directes com "El exorcista turco", l'accelerat i 'wahwahesc' riff guitarrer amb el qual cluca l'ullet a l'anatolian-rock -¿d'aquí el títol?-, "Mundo subatómico", amb posterior deriva més rítmicament sostinguda, o l'stoner "Bomba de relojería". El sintetitzador (molt ben aprofitat pel propi Pantaleón -guitarra- al recent treball d'AtletA) també juga el seu paper al post-rock amb groove d'"Erotissimo", als viatges còsmics (però per Mart, que hi ha molta aridesa) de "Mil homes" i "Juegos reunidos" (que fins i tot té un passatge com de rock sureny progressiu) i, en general, fent acte de presència a gran part de les peces.



Una nova i sucosa mostra, doncs, de rock dens i contundent, que aquest mateix dissabte posaràn a prova en directe (que és l'hàbitat més òptim per gaudir dels Cuzo) a la sala Sidecar, concert de presentació d'aquest nou àlbum que, a mitjan maig, continuarà per Saragossa (Arrebato, dia 17), Madrid (La Faena II, dia 18), i Salamanca (La Nave, dia 19).

Arnau Espinach

1 comentari:

Anònim ha dit...

Em sembla un Macumba o muerte descafeïnat