4 d’abr. 2012

LA LLEI DE LES EXPECTATIVES



Segons una llei no escrita sobre les expectatives, com més desitges una cosa, més t’acaba decebent. Si això fos cert, ens hauríem de començar a preparar per odiar profundament les dues noves produccions de l’HBO, Girls i The Newsroom.

En el cas de Girls, que s’estrenarà el 15 d’abril, es tracta del debut a la petita pantalla de la realitzadora Lena Dunham, la personificació del microcosmos hipster. Dunham va sorprendre la crítica amb la seva primera pel·lícula com a directora i guionista, Tiny Furniture (2010) http://www.youtube.com/watch?v=PF_jWPJwKIE, un retrat entre còmic i aspre d’una jove que, després d’acabar la universitat, es troba totalment desorientada i vivint de nou amb la seva mare, una artista que es dedica a fer fotografies de reproduccions de mobiliari en miniatura. La pel·lícula tenia un marcat component autobiogràfic, ja que Lena Dunham es va reservar el paper protagonista i va utilitzar la seva família per a interpretar la resta de personatges. Tant la seva mare com la seva germana i la seva millor amiga donaven vida a una versió fictícia d’elles mateixes. El film va ser guardonat amb el premi a millor guió original als Independent Spirit Awards.

En la seva primera incursió en televisió, la realitzadora, que torna a desenvolupar funcions de directora, guionista i protagonista, està acompanyada per l’home del moment en el món de la comèdia, el productor Judd Apatow, responsable de la pel·lícula Supersalidos. Aquesta associació ha generat, com era d’esperar, una gran expectació al voltant de la sèrie.

Girls no s’allunya gaire dels temes que van inspirar l’opera prima de Lena Dunham. De nou, situa l’acció a Nova York, concretament a Brooklyn, paradís de qualsevol hipster. L’argument de la sèrie gira a l’entorn del dia a dia d’un grup d’amigues que intenten sobreviure a la ciutat i entendre qui són o volen ser. En definitiva, la tortuosa i, a vegades, hilarant recerca d’un mateix que tots duem a terme en algun moment de la nostra existència i que també era el tema principal de Tiny Furniture. Com explica la pròpia Dunham, citant Britney Spears, la sèrie vol mostrar “aquell moment en què has deixat de ser una nena però encara no ets una dona”.

Els paral·lelismes amb Sex and the city són més que evidents, les dues produccions comparteixen cadena i temàtica. Malgrat les similituds, la mordacitat de Dunham i el seu discurs realista haurien de servir per fer de la nova sèrie un producte totalment diferent. Esperem, però, que l'exposició als mitjans no facin variar la premissa inicial. Fa por veure com algunes revistes, per exemple NY Magazine, estan intentant convertir Dunham, una noia bastant normal tirant a lletgeta, en una espècie de jove “fashionista”. No espatllem la sèrie abans de l'estrena, si us plau.

Un parell de mesos després de l’estrena de Girls, arribarà a l’HBO The Newsroom, de la qual hem pogut veure el primer tràiler aquesta setmana. Si ens refiem de les primeres imatges, rebudes amb gran excitació per les xarxes socials, la nova producció de l’idolatrat Aaron Sorkin, responsable de El ala oeste de la Casa Blanca i del guió de La red social, té força números per enamorar els crítics televisius.

Deixant de banda el “segell Sorkin”, la sèrie, que s’emetrà a partir del 24 de juny, compta amb Jeff Daniels, Emily Mortimer i Dev Patel com a protagonistes i recupera a Jane Fonda en un paper secundari. The Newsroom mostra les interioritats d’una cadena de televisió per cable i del seu principal presentador, Will McAvoy, interpretat per Jeff Daniels.

Creuem tots els dits amb l’esperança que la llei de les expectatives tingui pietat de les dues produccions de l’HBO i ens permeti veure dues de les estrenes amb més personalitat d’aquesta temporada.

Girls

The Newsrooms

Alejandra Palés

1 comentari:

marc ha dit...

sincerament, l'adjectiu hipster aquí està posat amb calçador. Una serie que s'acosta més al diari de Bridget Jones (dones post-adolescents reals, que tenen por de fer-se grans i que encara estan solteres, amb problemes reals, laborals, d'imatge, etc.) no té RES a veure amb el món sempre-jove-sempre-hedonista-prim-guapo, que significa el ser "hipster".
Tema apart, les dues series tenen bona pinta.