11 d’abr. 2012

ELECTRÓNICA EN ABRIL 2012: EL RETORN AL FUTUR IDEALITZAT


Dins aquests temps de retroreciclatge que vivim, musicalment parlant, l'electrònica no resta immune a l'acte de mirar enrere i recuperar. Elements com el teclat, el sintetitzador, o l'esquella (el cencerro) són, altre cop, d'ús comú, i etiquetes com "synth-pop" o "cosmic-disco" tornen a estar a l'ordre del dia en aquest estil tecnològic. I si l'Electrónica en Abril  (festival nascut a Madrid ara fa deu anys -sí, estan d'aniversari a l'edició d'allà- i iniciat a Barcelona l'any 2010) és (com vol ser) un zeitgeist electrònic, aquest retorn al fet analògic, a quan els seus músics eren una mena d'astronautes sonors (com si la nova fornada haguès dit: "Ep! Tornem al pas anterior, i piquem cap a un altre costat"), a abans que la nitidesa sense ànima dels noranta es convertís en un horitzó poc estimulant, aquest retorn ha de quedar palès en la seva programació.


Així doncs, durant un "cap de setmana universitari", des del dijous 19 fins al dissabte 21 d'abril (el diumenge, com el Senyor, descansen), podrem escoltar a la capital catalana des de propostes contemplatives com el joc de "sintes" de Keith Fullerton Whitman, o la turbulent però asserenada i estàtica aliança del duo Blues Control amb el veterà compositor de música ambient Laraaji i la seva col·laboradora Arji, fins a l'esbojarrat footwork (o barreja de house dels vuitanta amb beats funk accelerats) dels novíssims DJ Rashad & DJ Spinn (que tornaràn a fer cap cap aquí en un parell de mesos, dins el cartell del Sónar). També podrem escoltar els loops rítmics amb exòtics efectes sonors de Heatsick, acompanyat pel saxofonista André Vida, o els tenebrosos directes de Nate Young (component dels viscerals Wolf Eyes) amb la seva barreja de sintetizador i ritmes cacofònics; Pete Swanson, "castigant" oïdes mitjançant un techno industrial i sorollós, i el més (en general) tranquil Roly Porter, que combina drone, dubstep molt subtil i fosc amb desoladors arranjaments de corda. Així mateix, podem escoltar els greus ballables i propers al techno (amb algunes veus meloses) de Koreless, i el curiós ús de cintes de cassette (no podien faltar!) i moduladors per a emetre una espècie de dub-còsmic d'Ekoclef, o Ekoplekz més el trombonista Bass Clef.




Totes les actuacions es duran a terme a l'Espai Cultural Caja Madrid i a la sala City Hall, a 3€ el concert, i, per a que no es perdi ningú, és important puntualitzar que, un lloc està a mig minut de distància de l'altre (tirant llarg), i sense canviar de vorera.


Arnau Espinach