18 d’abr. 2012

DEL PAPER A LA PETITA PANTALLA




Sant Jordi s’apropa i, per estrany que sembli, a vegades la televisió ens ofereix la possibilitat de gaudir del millor d’un bon llibre sense haver de fer l'"esforç" de llegir-lo. La literatura ha estat tradicionalment una font d'inspiració inesgotable pel món audiovisual. La televisió parteix amb avantatge quan es tracta d’adaptar una novel·la, ja que com gaudeix d’un metratge més extens (ja sigui en format sèrie o minisèrie) permet abordar d’una manera més exhaustiva una obra literària.

Els guionistes poden recórrer als gran clàssics, com les novel·les de Sherlock Holmes, o a fenòmens editorials més recents. Aquest és el cas d'una de les sensacions televisives actuals, Game of Thrones (HBO), el serial que ha tornat a posar de moda les espases i que adapta la saga Song of Ice and Fire, formada per cinc novel·les publicades entre 1996 i 2001 per George R. R. Martin. La sèrie, que agafa el nom del títol del primer dels llibres, recrea un món fantàstic amb reminiscències de l’Edat Mitjana i no s’espanta a l’hora de mostrar les nombroses escenes de violència i sexe imaginades per Martin. La fidelitat envers l’obra literària és, en bona part, responsabilitat de l’escriptor, que va estar implicat en l'adaptació i que apareix com a productor executiu en els crèdits inicials. L’aliança entre l’escriptor i els responsables de l’HBO ha estat tot un èxit. El dia de l’estrena de la segona temporada, el passat 19 d’abril, Game of Thrones va monopolitzar Twitter i el hashtag “winteriscoming” es va situar com a trending topic. El to èpic de la lluita de poder als Seven Kingdoms del continent de Westeros ha estat sovint comparat amb Lord of The Rings.



L’HBO és una experta en adaptacions literàries. Al ser un canal per cable, es permet arriscar i traslladar en imatges arguments que en altres cadenes serien impensables. El resultat és, per norma general, un producte madur i atrevit que altres cadenes no poden o no volen emetre. Ho va ser, en el seu moment, Sex and the City, translació a la petita pantalla de la sèrie de llibres de chick lit de Candance Bushnell, i ho són actualment Broadwalk Empire, adaptació parcial de la novel·la homònima de Nelson Johnson, o True Blood, reinterpretació desbarrada de les aventures d’una cambrera capaç de sentir els pensaments d’aquells que l’envolten.

A banda de l’HBO, hi ha altres canals que aposten pel món de les lletres com a base pels seus productes. Fem un petit resum d’algunes produccions que han permès veure com les criatures imaginades per diferents autors cobraven vida a la petita pantalla.

Literatura adolescent:

Gossip Girl (CW): Per difícil de creure que sigui, les històries de nens rics de l’Upper East Side de Nova York són producte de la ment de Cecily von Ziegesar i de la vintena de novel·les per a adolescents que ha escrit. La narradora dels llibres és una blocaire anònima que es dedica a explicar les intimitats de l’elit novaiorquesa. A la versió televisiva l’espectador mai veu la misteriosa xafardera i s’ha d’acontentar només amb la veu, que en el cas de la versió original és la de l’actriu Kristen Bell (Veronica Mars, Heroes). Tot i que la popularitat de Gossip Girl està ara mateix en decadència, hem de recordar que en els inicis va ser un èxit i va convertir en estrella Blake Lively.

The Vampire Diaries (CW): Quan es tracta de vampirs, en televisió tenim dues opcions: o ens deixem seduir per l'"anada d’olla" de True Blood o per l’enamorament adolescent de The Vampire Diaries. Qui opti per aquesta darrera opció tindrà el plaer de conèixer com és la vida d’Elena Gilbert (Nina Dobrev), una adolescent amb el cor dividit entre dos germans vampirs. L’argument de la sèrie, que ja va per la tercera temporada, es basa en les novel·les escrites per L. J. Smith.

Criminals:

Dexter (Showtime): L’actor Michael C. Hall, intèrpret de culte des de la seva participació a Six Feet Under, dóna vida al personatge Dexter Morgan, creat per l’escriptor Jeff Lindsay. La sèrie va agafar com a punt de partida la primera novel·la sobre el forense de dia i assassí en sèrie de nit. Després de la primera temporada, es va anar allunyant paulatinament de les trames dels originals.

Bones (FOX): La sèrie neix arran del personatge principal d'una saga de novel·les escrites per la novel·lista i també antropòloga forense Kathy Reichs. La ficció televisiva reinterpreta lliurement les aventures del personatge principal, la Dra. Temperance Brennan que, igual que la seva “mare literària”, també es guanya la vida analitzant restes humanes.

Rareses exquisides:

The Crimson Petal and the White (BBC): Adaptar una macronovel·la (més de 800 pàgines) ambientada en l’Anglaterra victoriana però explicada des d’un punt de vista modern semblava, a simple vista, una missió impossible. Tot i així, la BBC no es va deixar intimidar i va parir una adaptació del llibre de Michel Faber estructurada en quatre episodis, allunyant-se molt de les tradicionals mini-sèries històriques que acostuma a produir. Sexual, brutal i amb una posada en escena radical, la sèrie és la consagració de l’actriu Romola Garai, que interpreta la prostituta Sugar.



Clàssics britànics, aposta segura:

Entre els autors clàssics n’hi ha dos que guanyen per golejada en nombre d’adaptacions televisives: Jane Austen i Charles Dickens. Els textos dels dos autors anglesos són reinterpretats gairebé anualment. El 2012 és l’any de la celebració el bicentenari del naixement de Dickens i la televisió pública britànica no va voler desaprofitar l’oportunitat d’afegir-se a la festa i va preparar una nova minisèrie de luxe d’un dels seus llibres més importants, Great Expectations. Pel que fa a Austen, hi ha dues adaptacions de la BBC que han aconseguit destacar entre les múltiples versions que ha fet la cadena dels llibres de l’autora: Emma, emesa al 2009 i protagonitzada per la mencionada Romola Garai, i la mítica adaptació de Pride and Prejudice (1995) que va convertir Colin Firth en l’home més desitjat del Regne Unit.

Alejandra Palés