23 d’abr. 2012

AQUESTS NO SÉ SI HI SERAN


Normalment, la gent amb algun tipus d’inquietud cultural, davant dates com la del proper dilluns, es troba amb un dilema. En altres èpoques assenyalades, la problemàtica es redueix a: "que li agrada la música i que ja li has regalat molts discos? Doncs compra-li un accessori o diga-li entrada per a un proper concert". Molt bé, de cara al proper dilluns no estaríem gens desencaminats si aconseguíssim una biografia del seu grup preferit o la història de tal moviment. És una opció, tampoc hem d'oblidar que el dia de Sant Jordi té un interès entre molt i força comercial, fet que irrita certes persones amb tendència a irritar-se fàcilment, tot sigui dit. Per tant, res millor que proposar-vos tres referències sobre música que difícilment trobareu entre els atapeïts taulells d'aquest Sant Jordi.

Guía de música independiente en España / Pablo Gil. Madrid: Vosa, 1998
Sí, una guia sobre música independent i el grup que ocupa més espai a la fotografia de portada és Dover. Era el 1998. El valor d’aquesta obra rau en el fet que és la primera obra amb voluntat sistèmica de deixar constància del que va ser el moviment indie de la dècada dels noranta. S'hi poden trobar frases tan pomposes com: "Los diez mejores discos españoles de la historia están hechos entre 1990 y 1997". "Olé tu", que diria aquella. D'altra banda, però, és un recull del més destacat del que van significar aquells anys i de com han aguantat (o no) el pas del temps. Diria que deu quedar alguna còpia perduda en algun lloc, però vaja, el podeu trobar a moltes biblioteques, suposo que com a contrapartida a les subvencions que va rebre per publicar-se.



Appetite for self-destruction: the spectacular crash of the record industry in the digital age. Steve Knopper. London: Simon & Schuster, 2009
Just després de la primera demanda contra Napster, recolzada per Metallica, els promotors del primer programari d’èxit que va permetre l’intercanvi d’arxius musicals es van reunir amb els principals representants de les companyies discogràfiques. Madonna va fer canviar de rumb l’avió en el qual viatjava per poder assistir a aquesta reunió. Els promotors de Napster portaven un estudi que demostrava que els usuaris estaven disposats a pagar una tarifa plana per poder accedir als continguts. La reunió no va arribar al final, potser ni a la meitat, i ja sabem tots com va acabar. Aquesta obra d'Steve Knopper es val d’aquest fet per desenvolupar la seva pròpia teoria sobre l’ocàs de la indústria musical a l’era digital. Dades, fets contrastats, notes a peu de pàgina.... En definitiva, un bon feix d’arguments que us valdran per la propera tertúlia al bar de baix. No existeix traducció.



Los Planetas: la verdadera historia. Jesús Llorente. Barcelona: RDL / Rockdelux, 1999
Per carrera, nombre de fans i el grapat de bones cançons, es podrien considerar un dels grans de l'indie español. Les diferències serien de matís. No obstant això, aquest llibre, que va editar Rockdelux abans del canvi de segle, té un valor que transcendeix la banda mateixa per endinsar-se al del gènere; és a dir, es pot fer una biografia d’un grup en actiu? No en tindríem prou amb els panegírics? Han passat tretze anys des de la publicació i els de Granada han tret cinc discos d’estudi, sense comptar compilacions i recopilatoris, mentre que quan va sortir el llibre tot just acabaven de publicar el tercer. En què quedem? A més, ens hi trobem dades curioses, com que J. va abandonar la carrera a tercer de Sociologia i que Florent no recorda haver tocat a Dinamarca quan en realitat ho van fer. He llegit en algun altre lloc que després que el llibre veiés la llum, el periodista i el grup es van deixar de parlar.