13 de març 2012

PEGASVS


Pegasvs
Pegasvs
Any: 2012
Discografica: Canada

Barcelona mai ha estat una ciutat essencialment rockera, però aquest primer trimestre d'any els sons sintetitzats li estan passant la mà per la cara setmana rere setmana, ja sigui a nivell de petits festivals (recentment hi va haver el MicroMutek, a finals de mes tenim el Cau d'Orella, i, quinze dies després, l'Electrónica en Abril), la publicació de nous treballs de músics d'abast indie-internacional (John Talabot), o l'estrena a nivell peninsular, mitjançant l'apadrinament de la revista de música alternativa més mediàtica, Rockdelux, de discos de curta i llarga durada parits per grups locals (Granit, Pegasvs).

Benvinguda sia, no obstant això, aquesta submissió a les màquines si s'argumenta amb discos tan interessants com Pegasvs, amb el qual els ja curtits Sergio Pérez i Luciana Della Villa (tots dos a Thelematicos, ell també acompanyant a Joe Crepúsculo en directe i exAnticonceptivas, i ella, anteriorment, a Sibyl Vane) es mouen per un terreny electrònic, però analògic, allunyat de l'asèpsia digital d'avui dia per recuperar el cruiximent i la fisicitat de les textures sonores dels anys setanta, com ja hem pogut comprovar en directe, recentment, al Sidecar (29 de desembre), l'Heliogàbal (18 de gener), i al CCCB (17 de febrer).



I, a més, tenen senyores cançons, amb fusta d'èxit per les seves lluents i enganxoses melodies de teclat en el cas de les accelerades "La melodía del afilador" i "El final de la noche" (que ja compta amb un videoclip dirigit i realitzat per la mateixa productora que els ha editat el disc, Canada) i la malenconiosa "Atlántico" (on, com a la resta de peces, llisca suaument la veu de Luciana per situar-nos dient que "estás solo en el oceano / paz azul en el Atlántico"). També es mouen per terrenys més continguts i foscos en temes com "No volverá", amb un so robust i seductor del sintetitzador i els efectes gasosos; "Inmortal", amb un baix que tira cap al post-punk (com a "Brillar", cançó inicial d'aquest treball) i on destaquen l'ús de distorsions i 'samplers' operístics; l'imponent ritme 'krautrocker' d'"Hasta el horizonte" o el subtil viratge final cap a la cruesa industrial de "Sol de medianoche".

Inspirat i prometedor inici de trajecte per a uns Pegasvs, que, esperem, trobin més estacions en el seu camí.

El proper 28 de març estaran actuant al City Hall, i a finals de maig, principis de juny, al Primavera Sound.


Arnau Espinach

1 comentari:

Anònim ha dit...

Oh, yeah, electronics take over!!!