8 de març 2012

L'ATZAVARA TÉ SEU


I Finalment, sí. Després de molts i molts anys, l'associació TZVR (antiga Atzavara) tindrà una sala per programar música. L'Atzavara és una associació que ha anat passant de mans sense sortir de St. Feliu de Guíxols (Costa Brava), i és la llavor de l'antic Sant Feliu Hardcore Fest, del seu succesor Sant Feliu Fest o de l'actual Sant Feliu Fest Sota Zero. Aquells qui varen obrir les portes de casa seva a gent com Joan Colomo, Standstill, Lisabö, Joan Of Arc o At The Drive-in, han aconseguit per fi una casa de veritat.
L'Atzavara ha sigut la llavor, en gran part, del panorama musical que tenim avui, i per fi tindran una sala on programar amb assiduïtat i valentia.

Recordo encara l'època (anys ençà) de l'eslògan 10 anys i encara sense sala i totes les penúries que s'havien de passar per programar a bars de les rodalies o, fins i tot, al Club de Tennis de St. Feliu. Per fi, aquest 8 d'abril, es realitzarà el somni d'una bona colla d'amants de la música que sempre han fet l'impossible i més per portar i fer concerts.

Llarga vida a la música en directe, llarga vida a l'Atzavara.

Si un mira endarrere s'adona de la quantitat de gent que ha estat movent l'Atzavara, la de mans, braços i cames (no, caps no) que han col·laborat a tants i tants concerts i festivals. De la quantitat d'esforços que s'han invertit en un projecte que mai s'ha pretès que fos rentable (més enllà de la grandesa humana i cultural) i que tot sovint necessitem citar per revalorar projectes com ara l'H-TITUD Fest de Vidreres o aquells grups que han mamat escorxador.
Allà, s'han pogut veure els primers Standstill, els primers Lisabö, o els Aina. Allà, un grup de St. Celoni anava a assajar per un públic que pagava una mísera entrada pel concert d'un grup de borratxos postadolescents dels quals ara un es fa dir Esperit!, l'altre Joan Colomo, l'altre Autodestrucció i un altre que tan sols toca amb en Joan i amb els Surfing Sirles. També és la casa de No More Lies, Bullitt o Hopefull, és on anava el públic que ara forma la meitat de les bandes que escoltem habitualment, es diguin Aliment, Ocellot o Me And The Bees.


Un exemple gràfic: 1998, el grup suec Abhinanda tocant i en Joan Colomo, a la dreta, mirant el concert, en Narcís (La Célula Durmient, Moksha) al seu costat i en Pol (Hopefull) a primera línia a mig ballar. Foto d'en Crusty a.k.a. Sr. Crustaci.

L'Atzavara té i tenia una grandesa que ni tan sols ells coneixien. Amb el festival, tant el hardcore com el no hardcore varen fer de St. Feliu de Guixols la capital mundial d'un algo que ni té nom. D'alguna cosa que només es podria descriure si expliquèssim batalletes entre fum de tabac i cerveses a la vora de les roques del mediterrani. Vivències úniques com jugar a futbol amb una pilota improvitzada amb gent desconeguda entre els quals hi havia integrants dels propis grups que actuaven al festival (llegeixis Monocrhome); o veure la penúltima actuació del festival, allà al camp de futbol de Vilartagues, veure els suecs Randy i que, enmig de la bogeria del r'n'r, anunciïn un segon concert de la banda l'endemà mateix, el diumenge post festival, a l'antic escorxador (el lloc habitual dels concerts de l'Atzavara en aquella època) al preu de la voluntat; o fer una guerra d'aigua immensa propiciada quan algú va mullar expressament la Gemma, la cantant dels difunts Two Dead Cats, i acabar xop veient a tot el festival (atenció: a tot el festival, no només el públic) rient en ple agost mentre es creaven bassals a la sorra.

Per no parlar de la quantitat immensa de bons concerts que varen aconseguir per al nostre dia a dia.
Grans descobridors de música varen portar a l'Empordà grups com els citats Joan Of Arc o At The Drive-in, però també a Cobolt, 90 Day Men, Karate, Enon, King Khan, i tants d'altres.
L'Atzavara era el refugi de molta gent. L'aixopluc de la resta de món. L'oasi on carregar-se d'energia entre coles i feines. Des de llavors, i gràcies a tot això, Sant Feliu de Guíxols té un lloc especial per a les memòries.

D'aquí esdevé aquesta efusivitat de tants, de veure que sí, que finalment (i a saber durant quant de temps) hi haurà una sala ganxona on programar i anar de retir espiritual. Un lloc on caure mort. Potser per això, el post de facebook on ho van anunciar va tenir 111 m'agrada, 53 comentaris i el que més sorprèn, 38 comparticions d'estat. Hi va haver 38 persones que varen compartir als seus murs de facebook que l'Atzavara, aquest 8 d'abril, tindrà una seu.

Aviat, més notícies.