2 de març 2012

JOAN COLOMO TÉ NOU DISC


Aquest 20 de març, en Joan Colomo editarà el seu tercer disc en solitari, i abans-d'ahir ja vàrem poder escoltar la primera cançó, Perdut, a les ones del Cabaret Elèctric (iCat FM). Us desvetllem tots els secrets per a què pogueu tocar-vos a casa sommiant amb el nou disc, Producto Interior Bruto Vol. 2 (BCore Disc, 2012), perquè ja ho sabeu: d'en Joan es pot esperar de tot menys… D'en Joan es pot esperar de tot.

No tenim una ressenya, però us n'ensenyem la portada, us en diem la data de presentació i alguna altra dada irrellevant. A més, hem demanat a tres mecenes del disc d'en Joan que ja l'han escoltat que ens expliquin què els ha semblat.

Si l'anterior disc es deia Producto Interior Bruto Vol. 1, aquest, que n'és la continuació, es diu Producto Interior Bruto Vol. 2 (PIB2 pels amics) i ha estat gravat i mesclat, novament, a l'Ultramarinos Costa Brava pels germans Santi i Victor Garcia.
El continuisme és molt present, així que no espereu un disc amb novetats. Estem acostumats que en Joan se'n vagi contínuament per la tangent amb les seves cançons inclassificables i les seves actuacions autoincendiaries, però aquest cop la notícia és que, amb el PIB2, la raresa principal és la intenció de ser continuista. Pot no semblar prou gran, pot semblar una minúcia, però això, per a una ànima creativa i lliure com la d'en Joan, és tota una dura aposta de la qual, per contra, n'haurem de ser conscients i benèvols per permetre-li les seves sortides. Així que no, tampoc podem pensar en un disc que intenti autoplagiar-se cançons fins fer una agrupació de cançons. No és en Manu Chao.

Aquest continuisme es veu d'una hora lluny tan aviat ens adonem que la portada d'aquest PIB2 és pràcticament igual a la del Producto Interior Bruto Vol. 1.




El disc, que podrem tenir a les nostres mans abans que s'acabi el mes, contarà amb 14 cançons i serà presentat en societat el 13 d'abril al festival de Guitarra de Barcelona amb Joana Serrat.

Ara m'agradaria que pensessiu que aquesta és una publicació sensacionalista i que les següents frases apareixeran a la publicació impresa, en gros, en color fúcsia o en un altre de lluent, a mode d'impediment de lectura o alguna cosa semblant. I si us ho imagineu més oral, poseu-hi la veu aquella de televisió privada, de tertulià de televisió privada que fa sentències en un programa del cor de sobretaula.

-Té temes exquisits, n'hi ha d'altres en què crec que hi ha una forta intenció de continuar. (Nacho Guilera)

-El contrast entre els temes delicats i preciosos com "El Xiprer", l'energia de "Producto Interior Bruto" i el bon rotllo de la segona part d'"Els destil·lats i la constitució" és perfecte! Estic convençut que una vegada més rondarà per totes les llistes dels millors de l'any. (Pau Serrano)

-Les lletres són fosques, amargues. Parla de la mort, de les persones que se senten perdudes... (Àngels Codina)


Al facebook, ahir vàrem fer una crida als mecenes del disc (gent que va subvencionar el disc d'en Joan Colomo, a títol individual, donant una petita quantitat, i que, a canvi -entre d'altres- han pogut escoltar el disc abans que ningú, abans que la premsa mateixa). Aquestes opinions que acabeu de llegir són seves i responen a la crida que ahir a la tarda vàrem fer. Moltes gràcies als tres.

3 comentaris:

Esther ha dit...

Quines ganes de PIB2!

Anònim ha dit...

Jo diria que el Volum 1 el va gravar a l'estudi Nautilus d'Arenys de Mar i aquest segon volum també. Això de Ultramarinos amb Santi Garcia crec que ho heu dit per inèrcia, oi?

Anònim ha dit...

Si es cert que el volum 1 el va gravar a l'estudi Nautilus d'Arenys de Mar (uns cracks enormes!!) Però el volum 2 no, aquest l'ha gravat a Sant Feliu!