28 de març 2012

Disparitats televisives: Mad Men i Make It or Break It



El món es nodreix de contrastos. Tenim Shakespeare però també Federico Moccia i gent que penja cadenats a ponts per demostrar el seu amor immortal. En un mateix prestatge hi poden conviure les novel·les romàntiques gòtiques de Charlotte Brönte i els volums de la saga de Crepúsculo amb ferum de xiclet mastegat per adolescents.

En aquest mateix ordre de contrastos, la casualitat ha volgut que s’estrenin amb un dia de diferència les noves temporades de dues ficcions televisives nord-americanes, a les antípodes l’una de l’altra. Mentre alguns
, després d’una espera d’un any i mig, comptaven les hores que faltaven per poder veure la cinquena temporada de Mad Men (ACM), d’altres li treien la pols al mallot de gimnasta per rebre de nou Make It or Break It, el serial esportiu de l’ABC Family.

Sí, la comparació és odiosa, com se sol dir. Mad Men és Shakespeare: una factura impecable, un treball de guió i context titànic i una atmosfera hipnòtica. La seva influència va més enllà de la televisió: a Mad Men li devem el retorn de la faixa, peça de roba imprescindible per a bona part de les protagonistes femenines de la sèrie, una col·lecció de roba de Banana Republic i, fins i tot, productes cosmètics que recorden els dels anys 50. Però, com a vegades ens passa mentre escoltem algun dels monòlegs del dramaturg anglès, el ritme se’ns fa lent. El retrat precís de la Nova York de finals dels anys 50 i del món de la publicitat requereix un tempo pausat que, en ocasions, topa amb l’atenció distreta del teleespectador. No deuen pensar el mateix els fans incondicionals d’aquesta sèrie adorada per la crítica, i el dia que va tornar a la petita pantalla ho van demostrar. L’estrena de Mad Men va ser seguida per 3,5 milions d’espectadors, xifra que suposa un augment del 41% respecte a l’audiència de l’episodi final de la quarta temporada. Potser l’agressiva campanya de publicitat que n’ha precedit l’estrena ha jugat un paper clau en aquest exitós retorn.

Make It or Break It, per altra banda, no passarà a la història, com tampoc ho faran els llibres de Moccia (o això esperem). Així i tot, és el típic plaer culpable (i ja en van uns quants) que ajuda a oblidar un dia horrorós, sobretot si durant la teva infantesa vas somniar en ser gimnasta però el teu cos, poc atlètic, no t’ho va permetre.



La sèrie mostra els esforços d’un grup de gimnastes per arribar a participar als Jocs Olímpics de Londres en representació del seu país. Al més pur estil Dos fuera de serie (Juana y Sergio), La panda de Julia o Campeones, mítiques sèries de dibuixos sobre el món de l’esport, Make it or Break it compleix tots els tòpics d’un bon serial adolescent. Amors impossibles, desordres alimentaris, esperit de superació (amb bandera ianqui onejant inclosa) i un entrenador sex-symbol (gran Neil Jackson). L’elecció de les actrius que interpreten les gimnastes protagonistes és l’engany més gran del món de la televisió, només superat pel dia que ens van voler fer creure que Donna Martin (Tori Spelling) de Sensación de Vivir era una “tia bona”.

Per si el reguitzell de despropòsits que acumula Make It or Break It no fos suficient per convertir-la en la vostra sèrie còmica de capçalera, la producció té l’al·licient de recuperar Candance Cameron, exprotagonista de Padres Forzosos. L’actriu ha après molt del seu germà Kirk Cameron (Los problemes crecen) —reconvertit en pastor ultra religiós homòfob— i, tant fora com dins de la pantalla, segueix la seva tasca evangelitzadora.

Promo cinquena temporada Mad Men

Promo tercera temporada Make it or Break it

Alejandra Palés