9 de març 2012

BALAGO A L'HELIOGÀBAL


Nit màgica, la d'ahir. Balago tornava a l'Heliogàbal per crear un parèntesi profund i per recordar-nos que la música molt sovint ja és això, la nostra acompanyant més fidel. La banda sonora va agafar el protagonisme i la rellevància abaixant les constants vitals de tots els que érem a l'Helio. Els de la Garriga varen presentar en directe el seu últim treball Extractes d'un diari (Fohen, 2011) amb una exquisidesa innata.

Molts, d'entrada, les podrien considerar soporíferes o monòtones i faltades d'ànima, però les composicions de Balago en aquest últim disc són preciosistes des del punt de vista de les imatges sonores d'un ensomiador. Com una pel·lícula atemporal que narra el trencar de les ones al mediterrani. La constància i repetició que et duen al desenfocament i a l'alçament dels reflexos i tots aquells matisos amagats darrere aquella primera visió abrupta de l'home modern. Aquella visió objectiva i verdadera, la quantitativa i científica.


Balago, en una estona escassa, va encanyonar-nos mitjançant l'ambient i l'electrònica abstracta, però melòdica, que s'apropa al gènere drone i que va convertir el bar de Gràcia en un petit refugi on es guarda la flama que il·lumina.

Menció a part per les projeccions. Extractes de pel·lícules poc convencionals franceses o sortides de documentals italians sobre els caçadors polars trobaven el punt sense desorbitar-se a l'ambientació idònia que no fa altra cosa que reforçar el diàleg amb la música.

Balago ahir varen demostrar tot un món amb el cap cot.