14 de març 2012

AUGE I DECADÈNCIA D'UNA HOCKEY MOM AMERICANA



Mentre la televisió ibèrica suca pa en els detalls més estrafolaris de la minisèrie Mi Gitana, basada lliurement en les gràcies i desgràcies d’Isabel Pantoja, als Estats Units piquen una mica més alt. A falta de folklòriques de vida escandalosa, l’HBO ha estrenat aquest cap de setmana una TV movie sobre la també polèmica Sarah Palin, excandidata a la vicepresidència dels Estats Units pel Partit Republicà el 2008. Per a interpretar als personatges principals d’aquesta ficció televisiva, l’HBO ha comptat amb tres grans noms del món del cinema: Julianne Moore, Ed Harris i Woody Harrelson. Ells donen vida, respectivament, a Sarah Palin, John McCain i Steve Schmidt, cap de la campanya republicana.

Game Change, que se suma a la llarga llista de pel·lícules de gran qualitat produïdes per l’HBO, és l’adaptació del llibre homònim que fa un repàs de la històrica campanya presidencial del 2008. Tot i que el llibre recull entrevistes a més de 300 persones involucrades en la cursa presidencial, la ficció se centra bàsicament en la desfeta republicana i en el paper que hi va jugar Sarah Palin, que va passar, de la nit al dia, de governadora d’Alaska a candidata per sorpresa en el tiquet electoral dels republicans a les presidencials amb John McCain. La seva candidatura com a vicepresidenta la va fer saltar a primera línia de foc dels mitjans de comunicació nacionals.

Evidentment, Sarah Palin no ha rebut amb gaire satisfacció la pel·lícula i després de la presentació del primer tràiler va recomanar els nord-americans no veure el film perquè el considerava una farsa. Sembla que el consell ha passat inadvertit als teleespectadors perquè la pel·lícula s’ha convertit en la millor estrena d’un film original de la cadena HBO en els darrers vuit anys, amb una audiència de dos milions d’espectadors.

La causa de l’èxit sembla evident: Julianne Moore. L’actriu, seguint l’estela de Meryl Streep a La dama de ferro, aconsegueix la còpia idèntica del personatge. Moore recrea a la perfecció el moviment estrany del llavi superior de Palin, la mirada desafiadora i, sobretot, la seva forma de caminar i de parlar. Dota de veracitat el retrat desolador de la candidata republicana. Bevedora compulsiva de Dr. Pepper, més concentrada en la seva BlackBerry que en la informació que li donen els seus consellers i obsessionada en mantenir la popularitat a Alaska. El film retrata una dona ignorant que no sap res del que passa més enllà de les fronteres del seu propi Estat i que ha de rebre, per part del seu equip de campanya, un curs accelerat de geografia i història.



Mereixen una menció especial els dos instants metatelevisius de la pel·lícula que tenen com a protagonista la Palin catòdica més famosa dels Estats Units: la paròdia que l’actriu Tina Fey va crear pel veterà programa satíric de l’NBC Saturday Night Live. En un esplèndid joc de miralls observem com Palin veu per primera vegada la creació de l’humorista i com la cara li passa del desconcert a la ràbia. A partir d’aquest moment, el film relata com la candidata perd el control d’uns esdeveniments que culminen en la desastrosa entrevista que va concedir a la periodista de la CBS Katie Couric. Amb Game Change podem satisfer els nostres desitjos morbosos i veure com Sarah Palin s’enfronta a la demolidora recreació que Tina Fey i Amy Poelher (en el paper de Katie Couric) van fer d’aquella entrevista, un dels dels moments més patètics de la carrera de l’exgovernadora. L’esquetx de Saturday Night Live va ser durant mesos uns dels vídeos més vistos del web de la cadena. Es va convertir en un gag antològic i va fomentar la imatge de superficialitat i populisme que va acompanyar Palin durant bona part de la cursa presidencial.

Però si a Game Change Sarah Palin queda malament, els responsables de campanya de John McCain no queden massa més ben parats. La pel·lícula deixa clar com, en la seva desesperació per trobar un “game change”, un gir de guió sorprenent que frenés la força incontrolable de Barack Obama i impulsés la candidatura de John McCain, els assessors no van comprovar si Sarah Palin tenia les més mínimes nocions sobre política internacional o economia.

Van fer una aposta a cegues, confiant que la capacitat de Sarah Palin de connectar amb el poble seria suficient per a guanyar les eleccions. Ella, com a hockey mom, representava l’Amèrica real i amb el seu discurs proper i simple era capaç d’enlluernar els electors.

Game Change és una pel·lícula vibrant i interessant, amb un únic però. La  parcialitat és evident des del primer minut; una arma de destrucció massiva dirigida única i exclusivament contra Sarah Palin (McCain queda força afavorit). En aquest sentit, la revista Hollywood Reporter recordava aquesta setmana que tant els actors principals com part de l’equip de la pel·lícula, com per exemple Tom Hanks, productor del film, són votants demòcrates reconeguts i han fet nombroses donacions al partit. Si agafem aquesta informació com a advertència, només ens queda veure i gaudir la pel·lícula com el que realment és: una entretinguda ficció política, amb bona part de realitat i segurament alguna exageració.

Alejandra Palés

1 comentari:

Miquel ha dit...

Aquest Game Change és molt recomanable... tant com aquesta nova secció de tele al GN! :-)

La Julianne Moore broda el paper i menció especial també per a la interpretació de Woody Harrelson: enorme!