1 de març 2012

1964: Comença l'autèntica invasió britànica






A Hard Day's Night
Any: 1964
Discogràfica: Parlophone






Després de moltíssim temps, massa, les Belles Glòries tornen amb un disc inesperat, segurament criticat per molts, ja que no és el millor de la discografia dels Beatles, però si que és indispensable per entendre la seva carrera i, a més, està ple de curiositats. Així, engeguem el nostre vell Delorean per viatjar fins l'any 1964 i viure la nostra particular A Hard Day's Night.


Armant-me de raons
Quina raó hi ha per posar aquest disc enlloc del Sgt Peppers? És molt senzill: és el primer àlbum de la banda de Liverpool en què totes les cançons són originals, res de versions. També va aconseguir colar-se com a número u a les llistes nord-americanes només unes setmanes després que Meet The Beatles i Second Album sortissin a la venda als Estats Units. És a dir, tres LP com a més venuts amb poques setmanes de diferència. Motius prou importants tenint en compte el que van suposar en quant a globalització i éxit musical per incloure'l.

Un disc rodó, però no a tot arreu
Per començar la primera cara del tercer LP dels Beatles, res millor que un clàssic atemporal del rock, “A Hard Day's Night”, seguit de sis cançons més per acabar d'arrodonir una primera cara que també fa de banda sonora de la pel·lícula homónima del quartet de Liverpool. Les curiositats arriben a la segona cara de l'àlbum. Aquestes cançons no apareixen a la pel·lícula, però això no és el més important. A l'edició nord-americana, l'editor George Martin va canviar cinc de les cançons per versions instrumentals de les mateixes. Només se'n va salvar, d'aquest estropici, “I'll Cry Instead”. Us heu imaginat escoltar "Any Time At All" sense lletra? Però encara hi ha més: sabieu que A Hard Day's Night és l'únic disc on Ringo Starr no apareix com a vocalista principal? Les composicions, tot i que signades per Lennon/McCartney, són totes del primer, excepte “And I Love Her”, “Can't Buy Me Love” i “Things We Said Yoday”, que són de McCartney.

Influències i canvis
Cal destacar l'ús que fa George Harrison de la seva Rickenbacker de 12 cordes, i que tant va influenciar posteriorment a altres grups com ara The Byrds, i que més tard donaria origen al folk-rock. Un altre gran artista que es veuria fortament influenciat seria Tom Petty. L'èxit del quartet britànic també va obrir les portes per l'entrada massiva de grups britànics als Estats Units, com ara The Rolling Stones o The Kinks, entre d'altres. La pel·lícula homònima, no podeu deixar de veure-la, molt millor que qualsevol de les protagonitzades per un altre músic actor de l'època: Elvis Presley.