29 de febr. 2012

SOGRES I ALTRES CRIATURES ENTRANYABLES




Els anys en què la cadena Cuatro s’autoproclamava defensora de la televisió de qualitat queden molt lluny. Des que va quedar atrapada en les maresmes de Telecinco, el perfil de Cuatro s’ha distanciat, i molt, d’aquella imatge de televisió de modernitat dels seus inicis. Ha passat de programar sèries solvents com House en primetime a apostar per ¿Quiénquierecasarse con mi hijo?, el programa estrella de la cadena aquesta temporada, que és qualsevol cosa menys modern.
Si normalment conèixer els sogres ja és un moment crític en qualsevol relació, en el cas d’aquest reality és per arrencar a córrer. El programa ens mostra cinc nois acompanyats de les seves mares disposats a escollir la parella perfecta entre diverses candidates o candidats. Són les mares, dignes successores de Satanàs encallades a l’edat de pedra, les que han de donar el vistiplau a la relació.

¿Quiénquierecasarse con mi hijo? és un programa ple d’escenes delirants, a mig camí entre un d’aquells concursos de bellesa rancis en què vells verds miren amb cara de desig jovenetes en bikini, i la típica escena d’un comprador de cavalls que revisa la dentadura de l’animal per assegurar-se que s’endú el millor exemplar. Un autèntic freak show en què destaquen les mares i futures sogres: unes dones racistes, xenòfobes i masclistes que escupen frases com “Tengo una amiga que es negra y lo lleva maravillosamentebien” o “Los góticos no son personas que estén en este mundo social”.

És tot tan esperpèntic que et fa desitjar que els diàlegs siguin obra d’uns guionistes passats de voltes que volen convertir-se en estrelles del Twitter. Cada cop que una de les mares deixa anar una de les seves perles, la xarxa es revoluciona i els tuitaires es tornen bojos i fan escarni de la “saviesa” de les dolces senyores.



En la carrera per convertir-se en la reina de les frases cèlebres del programa, ocupa una posició destacada Toya, una versió millorada i ampliada de l’arquetipus de senyora de casa bona que és Carmen Lomana. Una mare pija (de professió) i vídua de diplomàtic que és capaç de carregar-se en cinc minuts tots els anys de lluita d’emancipació de la dona quan porta les candidates a esdevenir la seva jove al cirurgià plàstic i les fa desfilar en calces i sostenidors perquè el metge els canti tots els seus defectes físics. Una dona de gustos senzills que decora la saleta d’estar de casa seva amb fotos de Saddam Hussein, s’emociona quan veu una bandera espanyola a Vallecas i assegura haver conduït un tanc per Bagdad mentre queien míssils.

El programa recull l’herència dels realities típics de la cadena MTV, que gairebé sempre treuen suc de les relacions de parella i familiars. Tot i que el de Cuatro sembla, a primer cop d’ull, més innocent que molts dels de l’MTV, que solen explotar qüestions més dramàtiques com embarassos adolescents i famílies desestructurades, després de veure un programa sencer de ¿Quiénquierecasarse con mi hijo? no pots evitar exclamar en veu alta la mítica frase de l’APM: “¡Madre mía, cómo está la vida!”

Alejandra Palés

1 comentari:

Christian ha dit...

Jo crec que el pitjor de tot és que els "personatges" d'aquest programa són gent a la que veiem cada dia. Però clar, si a tots els hi enregistresin i només mostresin les "perles", està clar que sortiríem TOTS retratats.

Queda palés que són personatges molt estereotipats, però que cada vegada ens sorprenen menys justament per això, perquè realment el que estem veient no deixa de ser la crua realitat, sense guions, sense interpretacions, i sense cap vergonya.