14 de febr. 2012

NADA SURF I LA BELLESA ETERNA



The Stars are Indifferent to Astronomy
Nada Surf
Any: 2012

Discogràfica: Barsuk Records

Les estrelles son indiferents a l’astronomia com els Nada Surf al pas del temps. Pocs grups son capaços de mantindre la regularitat del trident novaiorquès durant tants anys, amb un estil propi amb lloc per la experimentació especialment en la seva primera etapa, actitud modesta però sempre present, qualsevol seguidor del indie/pop-rock trobarà en algun racó del seu còrtex cerebral algun rastre de les seves melodies. Sempre hi son, amb un estat de melancolia permanent, això si.

* Els Nada Surf actuen aquest diumenge a la Sala Apolo de Barcelona en el marc dels Conciertos Sublimes de Vertical Pop

La evolució dels Nada Surf és òbvia i de sentit comú, segurament el so del grup s’ha anat confeccionant en paral·lel amb el seu creixement com a persones, el disc debut esta carregat de guitarres distorsionades i un ritme regit per un pistó accelerat, a més van tenir la sort de publicar un hit instantani: “Popular”, que els va catapultar suficientment com per poder seguir submergits en el món de la música. En els dos següents treballs trobem el primer punt d’inflexió cap a un estil més melòdic caracteritzat per la veu de Matthew Caws, característica més evident en el disc Let Go (Barsuk, 02) publicat l’any 2002 amb una societat americana encara dolguda pels atemptats del 11 de Setembre, i duent aquest estil al extrem amb el llançament de The Weight is a Gift (Barsuk, 05) produït per Chris Walla (guitarrista de Death Cab For Cutie).

Ara han tornat amb un títol irònic: The Stars are Indifferent to Astronomy (Barsuk, 12), digne d’un capítol a La Guía del Autoestopista Galàctic, que ben bé podria passar com la segona part del seu predecessor Lucky (Barsuk, 08). Les cançons flueixen sense decaure durant els 40 minuts que dura el disc on els temps lents fan acte de presencia en contades ocasions (“When I Was Young”, “Let The Fight do the Fighting”) en pro dels mitjos i el ritme latent de la bateria, un disc ben treballat en potenciar els punts forts del grup gracies a la mà del productor Chris Shaw. Es tracta d’un treball pla, mil·limètric i en conseqüència amb poques sorpreses, pot ser per aquest motiu es troba a faltar una mica la capacitat d’elevar al oient en un moment determinat com han demostrat saber fer en ocasions anteriors. Com a lletrista Matt Caws continua deixant perles de nivell com: “I really like it quiet, but i really like it loud, always changing but never changing, never can slow down” a “Looking Trough” o la frase encarregada de tancar el disc a “The Future”: “Can’t believe the future’s happening to me”.

La bellesa de les cançons és indiferent al nombre de persones que les escolti i els Nada Surf ho saben des de fa com a mínim 20 anys.

Joel Panadés

1 comentari:

Anònim ha dit...

Felicitats per la teva primera entrada! ;-)

Albert.