21 de febr. 2012

JUNO DE LASERS


Juno
Lasers
Any: 2011
Discogràfica: Irregular

Lasers és una jove banda que acaba de treure el primer llarg i ha demostrat, així, la seva bona forma. Tot i la repercussió i les lloances de la crítica al seu ep previ, encara és hora que Lasers conquisti el públic, i amb aquest Juno (Irregular, 2011) ho tenen tot de cara. Assequible per a totes les orelles, el disc, que s'han tret de la màniga, deambula entre la part orgànica d'Animal Collective i tot el llegat que ha deixat a l'electrònica la banda de Baltimore, el drone contundent de Fuck Buttons amb, fins i tot, algun punt del drone experimental. L'arrel és l'electrònica, i amb aquesta premissa se'n van a l'espai d'un petit planeta on les constants són influenciables i la gravetat varia com les onades del mar.

Alguna cosa es mou quan tenim, alhora, bandes com Boreals, The Suicide Of Western Culture (que van tocar, per exemple, amb els Animal Collective al festival del Primavera Sound, l'anomenat "Fly Me To The Moon") o Lasers, tres grups que fan electrònica que mira fora de l'electrònica i que està feta a casa.
Lasers practica una electrònica d'escenari, feta a 8 mans, on s'inclouen un baix i una bateria. Ells toquen i fins i tot canten.
Però no surten d'un mig camí entre l'ambient, l'IMD, les construccions més orgàniques i algun toc
drone que amaneixen l'essència electrònica del synth pop ballable a càmera lenta.
Produeixen una música tan hipnòtica com el fet de veure el naixement d'un riu al bell mig del Pirineu durant el desglaç. Gota a gota i persistent. Veure créixer el riu alhora que una fulla es desembolica agafant el verd de la primavera.

Lasers surten i entren diferents cops de diferents normes per arribar al seu punt, un algo que, a primera escolta, resulta reconeixible, com alguna cosa no nova; però, a segona escolta, afloren tots aquest matissos i influències que enriqueixen i denoten d'on vénen i com de curiós és que no ho haguéssim escoltat abans.

Em perdonareu la meva inoperància explicativa, són coses de l'orgànic. El deambular de Lasers és sincopa fàcilment amb les constants vitals, es sincronitza tant amb un paisatge quotidià de finestra de tren com amb un de turista en metro aliè. És molt de soca-rel, de punts comuns arreu del globus, és tant de cap a aquí que es perd ràpidament la perspectiva per veure-ho amb certa distància.

I és que en definitiva això és un globus.